dilluns, 29 de juny del 2009

HONDURES

Sempre es fa difícil tenir una opinió d'uns esdeveniments que succeeixen lluny i en un país del qual en saps poca cosa. Sovint és per manca d'interès i/o mandra. Aquest matí, però, els titulars dels mitjans referents a Hondures m'han caigut al davant, i no he pogut evitar preguntar-me: Què està passant a Hondures?


El gener de 1982, Hondures es va dotar d'una Constitució democràtica Aquesta té 375 articles, d'aquests, 8 són sense possibilitat d'esmena. Un d'aquests 8 és el que diu que el president electe del país ho és per un sol mandat de 4 anys, i prohibeix explícitament presentar-se a cap reelecció. També prohibeix expressament canviar els articles que prohibeixen presentar-se a la reelecció.


A principis d'aquest 2009, Zelaya declarà que volia fer un referèndum per ampliar el seu mandat. La major part de la població, fins i tot el seu propi partit, s'hi posicionà en contra. Per raons que no sé però que són fàcils d'imaginar, Zelaya continuà amb el propòsit de fer el referèndum. La Cort Suprema d'Hondures el declarà il·legal, per allò que abans hem vist de la limitació de mandats, i l'exèrcit, actuant per ordre del Tribunal Suprem, i amb el suport de bona part de la població, ha foragitat Zelaya del país.


No és un cop d'estat, tal com diu la premsa. L'exèrcit només ha actuat per ordre de la Cort Suprema, i un cop expulsat Zelaya, ha tornat a les casernes, sense ni tan sols posar ningú al capdavant del país. Si hagués estat un cop d'estat, l'exèrcit hauria actuat pel seu compte, i hauria ocupat el govern del país o en defecte d'això, hagués designat un govern, cosa que no ha fet. Encara es veu més clar si tenim en compte que el substitut de Zelaya l'ha designat el Congrés.


Per si em calien més raons per donar legitimitat a l'acció defensiva i democràtica del poble d'Hondures, les he vistes amb les reaccions furibundes en contra de l'expulsió de Zelaya. Aquestes eren de personatges com ara Chávez, Morales, H. Clinton, i de les oficines de presidents de països com Equador i Espanya. De seguida ho he vist clar: l'expulsió de Zelaya era ben feta i estava justificada.

divendres, 12 de juny del 2009

CRISTIANO RONALDO

Sé que se m'acusarà de madridista i fins i tot se'm pot arribar a insultar pel que vaig a dir, i com que sé perfectament en quin país visc, un país maniqueista degut a la ignorància atàvica que tenim instal·lada, vull deixar ben clar que no sento cap simpatia pel club de futbol del Reial Madrid, però moltes de les ximpleries que he llegit i sentit aquests dies em fan perdre la poca fe que tinc en l'espècie humana.

Del dispendi que ha realitzat el Reial Madrid de resultes de la compra de la fitxa d'un tal Cristiano Ronaldo, s'ha dit que és immoral, inflacionista, prepotent i molts altres epítets que ja no recordo, i ha provocat, com sempre, la petició de una bona part de la gent de que intervingui el papà Estat per tal de que eviti aquestes procacitats monetàries.

El comportament del Reial Madrid ha estat exactament el mateix que ha tingut la immensa majoria de la gent que ha comprat un pis aquests deu darrers anys, és a dir, comprar una cosa per damunt del seu preu real i per damunt de les seves possibilitats reals. Si això ho ha fet tothom, ¿qui som nosaltres per jutjar el que fa o deixa de fer la gent o un club de futbol privat amb els seus diners? Si no volem que ningú no ens digui com ens hem de gastar els nostres estalvis, tampoc no podem dir als altres com s'han de gastar el seus.

Es veu que la compra s'ha realitzat a crèdit i amb l'aval de la banca, i de seguida ja s'han aixecat veus per criticar, sense tenir-ne ni idea d'economia, que com és possible que una entitat financera no concedeixi préstecs a persones o empreses que el puguin necessitar, i en canvi deixin una bona quantitat d'euros al Madrid per fer el seus fitxatges. Us puc assegurar, amics meus, que si aneu al banc amb les suficients garanties -siguin o no immobiliàries-, el banc us deixarà els diners que necessiteu, que és el que ha fet el R. Madrid avalat pel seu estadi i els terrenys adjacents.

Un altre crítica que s'ha fet és lamentar-se d'aquesta despesa en moments de crisi com els que arrosseguem. Un altre cop us dic que el Madrid fa amb els seus diners el que li abelleix, exactament el que fas tu, amic que em llegeixes. Em pregunto per què la gent no posa el mateix zel crític amb les despeses sumptuàries que fa el govern, comprant voluntats i fent callar la gent amb subsidis, aquests sí amb els diners de tots els contribuents.

Queden, per últim, les consideracions morals de l'afer. Personalment em costa d'entendre que algú es pugui gastar aital quantitat de diners per un jugador, però la moral és cosa individual i ja me'n guardaré prou de ficar-m'hi. És com l'avortament, s'hi pot estar d'acord o no, però és del tot necessari que es pugui avortar per tal que les persones que ho estimin oportú puguin fer-ho.

Per això hem de deixar que el Reial Madrid faci les compres que vulgui pel seu compte i risc, però a més hem d'assegurar-nos que no rep cap subvenció pública, ni directa ni indirecte -com també hem d'assegurar-nos que no la rep cap altre equip de futbol, es digui com es digui. Si la cosa els surt bé, serà una gran cosa per a ells, però si els surt malament, que carreguin amb la penitència. Ells solets, naturalment.