dijous, 29 d’abril del 2004

ELS ESTRUÇOS



Era una vegada un país d’estruços. Els problemes del món no els importaven gens, ni tampoc semblava importar-los que les seves cries aprenguessin les bestieses que els ensenyaven a l’escola dels estruços. A ells els semblava que vivien en el millor dels móns possibles i, si alguna cosa no els acabava d’agradar, amagaven el cap sota terra, com si pel fet de fer-ho poguessin negar la realitat.
En d’altres països hi vivien altres animals, algun d’ells estaven poblats per llops i altres bèsties depredadores, més d’un s’havia disfressat d’estruç i havia anat al país dels estruços. Malgrat que els llops coartaven la seva llibertat i amenaçaven de esclavitzar-los en règim absolutista, res d’això preocupava excessivament els estruços. Ells amagaven el cap i eren feliços criticant els països que sí es preocupaven de preparar el món per viure en llibertat per a ells i els seus fills.
Naturalment, els estruços d’aquell país acabaren per ser exterminats.

dimarts, 13 d’abril del 2004

EL VELLET

El vellet venerable acabà de fer els seus exercicis de tai-txí a l’esplanada de les Set Fonts, dalt del tossal de La Guilla. Havia sortit de casa seva tot just el dia despuntava, i mentre pujava pel camí, el cel s’anà ataronjant donant-l’hi un color que no deixava mai de sorprendre’l. Ara, cansat per la pujada i el moviment, es dirigí cap a una de les fonts. La seva preferida era la Font de la Fada. S’assegué sobre un pedrís al costat de la font. Des d’allà es veia el sol com pujava, filtrat per les fulles dels bedolls arrenglerats al costat del rierol. Els ocells xisclaven escandalosament despertant-se els uns als altres mentre els més matiners empaitaven els espiadimonis que volaven per damunt del aigua. Li agradava ser allí i veure com la vida despertava mica en mica. Hi venia cada dia d’ençà que la seva esposa inicià el viatge cap a l’infinit. Sovint la recordava, sobretot del dia que l’havia conegut. Recordava com el seu rostre, lluminós com onze sols, li donà una empremta al seu cor que ja mai se li esborrà. Enyorant-la cada dia més i sentint que ja ho havia fet tot a la vida, endevinava que no trigaria molt a iniciar ell mateix el Camí, sobretot ara que, per fi, havia trobat la pau i l’equilibri dins seu i amb el món que l’envoltava, senyals inequívocs de l’assoliment de la felicitat.

diumenge, 4 d’abril del 2004

CARTA A POLONIUS

Benvolgut Senyor Polònius:

Vagi per endavant que sé perfectament que sou un home del vostre temps. Un temps en que l’autoritat paterna no era discutida i la paraula de un pare era llei. Però no em puc estar de comentar el vostre capteniment vers els vostres fills.

Potser degut al fet de ser vidu, us creieu en la necessitat de fer de mare a la vostre filla Ofèlia, però deixeu-me que us digui que ho feu molt malament. Li retraieu que es vegi amb lord Hàmlet, confoneu totalment els seus sentiments, prenent-lo per un seductor aprofitat, i li maneu, li exigiu que no el vegi més. Per cert, curiosa manera teniu de demanar-li, li dieu: "...caldrà que bon xic menys et deixis veure,...” . Arraconant-la i tancant-la com un moro, és aquesta la manera d’actuar del conseller d’un rei?

Pel que fa al vostre fill, Laertes, la vostra manera de recaptar informació del seu capteniment a França és totalment vergonyosa i indigne d’una moral ben entesa. Fins i tot em fa fàstic. Escampar falsedats per treure’n veritats és un procediment que es podria justificar en alguns casos, però mai en membres de la pròpia família, especialment si el fill és el producte de la educació que li has donat. És que no et refies prou de tu mateix?

No diré res sobre la vostre feina, vós mateix sabeu millor que jo com fer-la, només us diré, que el vostre final és el resultat de ficar-se on no el demanaven.

Que Déu us hagi ben perdonat.

dissabte, 3 d’abril del 2004

ROTLLETS DE LLENGUADINA AL PEBRE VERD



Ingredients per a 4 persones:
- 8 Filets de llenguadina.
- 250 Grams de mongeta sencera.
- 4 Tires fines de bacó.
- 1 Cullerada sopera de grans de pebre verd confitat.
- 20 Grams de mantega.
- 200 Ml. de vi blanc.
- 100 Ml. de crema de llet.
- 10 Ml. d'oli d'oliva.
- Farina.

Preparació:



1. Sala els filets, enrotlla'ls sobre si mateixos i punxa'ls amb un escuradents perquè no es desmuntin; enfarina'ls i posa'ls dins una safata per al forn, afegeix-hi el vi blanc i una mica d'aigua i cou-los al forn, prèviament escalfat a 160 graus durant 15 minuts.

2. Un cop cuits els rotllets, desfés la mantega dins un cassó, aboca-hi el pebre verd i remena suaument amb una cullera de fusta; aboca-hi la meitat del suc de cocció del peix i la crema de llet; deixa-ho bullir fins que espesseixi una mica.

3. Bull la mongeta verda directament congelada durant 7 minuts en aigua bullent amb sal. Escorre-la i refreda-la. Fes quatre farcells i embolica cada un amb una tira de bacó. Enganxa'l amb un escuradents i daura els farcells al forn amb una mica d'oli d'oliva durant uns 3 minuts.

4. Emplata els rotllets de peix amb una mica de salsa i acompanya'ls amb el farcellet de mongetes. (Recorda treure els escuradents abans de servir-lo)




Temps de preparació: 30 minuts.
Calories per ració: 405 Kcal.

Que us aprofiti