diumenge, 28 de novembre del 2004

DECLARACIÓ

Hi han moments en el transcurs dels esdeveniments humans, que es fa necessari per a un poble dissoldre els lligams polítics que l’uneixen amb un altre.
Creiem que hi han veritats que són evident per sí mateixes, que tots els homes han estat creats iguals i amb drets inalienables; que entre aquests hi ha el dret a la vida, a la llibertat i el poder de cercar la felicitat; que per assegurar aquests béns és pel qual es constitueixen els governs, el poder del qual deriva del consentiment dels súbdits; que correspon al poble, sempre que una forma de govern contrariï els seus fins, canviar-lo o abolir-lo, i fundar-ne un de nou recolzat en aquests principis, ordenant-los de la manera que li sembli que ha de produir millor la seva felicitat i seguretat.

Sovint, la prudència diu de no canviar per motius frívols i passatgers un govern establert després de molts anys; la experiència ens demostra que un poble s’inclina a suportar els mals mentre siguin tolerables abans que fer-se justícia a sí mateixos abolint les institucions a què estan acostumats. Però quan una sèrie d’abusos i usurpacions dirigides cap a un sol objectiu, revelen el desig de reduir-lo a sofrir una submissió total i absoluta, és el seu deure destruir semblant forma de govern i atendre amb noves institucions a la seva pròpia seguretat.

Aquesta ha estat precisament la pacient tolerància d’aquest país, i aquesta la necessitat que el precisa a canviar l’antic sistema de govern: la història d’espanya és una sèrie de reiterades injúries i usurpacions que es dirigeixen a establir un domini polític absolut. La llista de càrrecs seria inacabable, i tots i cada un d’ells els hem hagut de sofrir en silenci uns, quan les èpoques eren encara més fosques, o implorant justícia en termes legals i respectuosos, però sovint, davant d’aquestes súpliques la resposta han estat noves injúries. Un país que ens ha governat amb actes tirànics no és digne de governar un poble lliure com el nostre.

Ens trobem, doncs, en la necessitat de separar-nos d’ells i tenir-los, com a la resta de la humanitat, com a amics en la pau i com a enemics en la guerra. En conseqüència, catalans, invocant al sentit de llibertat en testimoni de les nostres rectes intencions, proclamo i declaro: Que Catalunya hauria de ser un poble sobirà i independent, emancipat de tota subjecció respecte a la corona espanyola i que tota connexió entre ells i nosaltres ha de quedar dissolta. Que Catalunya, com a país independent hauria de tenir el dret de fer la pau i la guerra, contraure aliances, establir relacions de comerç i fer tot el propi de un país independent.

divendres, 26 de novembre del 2004

FRESNO (i 2)

Ara tot són corredisses per anar a manifestacions, però no servirà de res. Un cop més s'ha demostrat que el poder polític és el més important i, avui per avui, el poder polític és a Madrid. La Generalitat ha tingut sempre tanta força com un petard usat. La solució? Molt senzill: independència i polítics competents.

dijous, 25 de novembre del 2004

FRESNO

De debó us creieu que la selecció catalana de hoquei patins podrà jugar el mundial "A"?
M'agradaria molt equivocar-me i haver-me d'empassar aquest text amb patates, però les coses no pinten gens bé. Entre els soborns que haurà deixat caure la federació espanyola i les ajudes d'altres païssos, que tenen pànic que un dia els toqui a ells el rebre en qüestió de seleccions, us dic que no hi tenim res a pelar. Un cop més, tot haurà estat una immensa presa de pèl.

dimecres, 24 de novembre del 2004

EL FRAU

És notable de veure com tots els que van saltar ràpidament per denunciar un frau a les eleccions americanes (frau que només era dins el seu cap, doncs ni tan sols el Partit Demòcrata es va queixar), no diuen absolutament res sobre el més que probable frau a les eleccions ucraïneses.
Potser és degut al fet que el candidat de la tupinada és pro-rus o, senzillament es critica només als US per l'enveja que se'ls té.

dissabte, 20 de novembre del 2004

EL "VALLE DE LOS CAIDOS"

Mai estic d'acord amb el que diuen els reaccionaris ICV, però mira, aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, estic amb ells sobre el destí del sinistre "valle de los caidos".Només dues discomformitats.1a.- El monument no hauria de ser només per exposar la barbàrie feixista sinó la barbàrie de tots els totalitarismes.2on.- Jo no treuria les despulles de Franco ni de Primo de Rivera. En comptes d'això, construirïa unes letrines a la sala on estan enterrats i aprofitaria els forats de les tombes per fer-hi els col·lectors de les aigues negres. Amb els seus cossos a dins, naturalment.

dimecres, 17 de novembre del 2004

EL GLOBE


globe

Aquest és un dibuix de com era el globe en temps de Shakespeare. Avui dia n'hi ha una réplica a Southwark, Londres, on es representen obres del genial autor anglès. A la pel·lícula "Shakespeare in love" en surt una reproducció fidel.

Un dia aniré a Londres i assistiré a un parell de representacions.

dilluns, 15 de novembre del 2004

UNA VISIÓ

"Llibertat? per a què?"
Lenin


Unió Soviètica, Xina, Polònia, Rumania, Bulgària, Txecoslovàquia, Alemanya Oriental, Albània, Corea del Nord, Cuba, Hongria, Mongòlia, Nicaràgua...són alguns dels països que han estat governats i en alguns casos, per desgràcia per a ells, són encara governats per régims comunistes. Tots aquests païssos han destacat per la manca de llibertat dels seus ciutadans i per tenir una economia miserable. De la teòrica supressió de classes han passat a tenir una jerarquía més forta fins i tot que la classista anglaterra victoriana de finals del segle XIX.

Alguns afirmen, sense por de fer riure, que això no és autèntic comunisme. Tots aquest governs, tenien -i tenen en els cas que encara governin -com a llibre de capçalera "El capital", llibre pseudo-cièntífic, talment com els llibres d'astrologia.

Els tirans, comunistes o feixistes, canvien la realitat per encabir-la dins els seus dogmes, és a dir, la realitat, per óbvia que sigui, mai no els fa canviar la seva ideologia, és la realitat la que ha de quadrar dins la seva absurda doctrina. És com voler fer entrar un clau per la cabota.

Per tal que no informin els ciutadans del fracàs miserable del seu govern no volen la competència d'altres partits, ni la llibertat d'expressió, i obren camps de treball per "reeducar" els dissidents o executar-los, directament.

dimecres, 10 de novembre del 2004

SOBRE LA PRETESA SUPERIORITAT MORAL EUROPEA

Des que tinc ús de raó, he sentit molta gent proclamant arreu la superioritat moral europea, segurament portant un pitet a causa de la baba que els deu caure. Cada vegada que sento i llegeixo crítiques cap a d'altres pobles, -crítiques dogmàtiques i apriorístiques- no sé si riure o plorar.
Nosaltres els europeus, els creadors del colonialisme, hem saquejat, robat, violat i exterminat a centenars de pobles amb la nostra pretesa superioritat moral, amb un paternalisme arrogant que fa fàstic. A més, hem estat els inventors dels dos sistemes de govern més horribles, totalitaris, criminals i assassins de la història de la humanitat: el comunisme i el nazisme.
Amb aquests antecedents, ¿no valdria més que la gent que critica a d'altres pobles es fotés la llengua al cul i reflexionés una mica abans de parlar?

dimarts, 9 de novembre del 2004

LA NOVA TEORIA ESPIADIMONIANA

Aquesta és la situació clàssica on la gent s'esforça a col·locar la política, una mena de línia recta on el feixisme i comunisme són diametralment oposats. Els integrants dels dos grups extremistes els agrada pensar que són l'antítesi del altre.


teoria politica habitual Posted by Hello



I aquesta és la nova distribució segons la teoria espiadimoniana, els extrems es toquen i feixisme i comunisme passen a ser la mateixa cosa, és a dir, totalitaris, antiliberals i antidemocràtics. El jacobinisme, cosí germà d'ambdós, també estaria rondant l'extremisme.


teoria espiadimoniana Posted by Hello

dijous, 4 de novembre del 2004

LA PROCEDÈNCIA REAL DE MINET

Mira, al posar el nom a la meva mascota virtual, vaig recordar un altre gatet que va existir en la realitat. També es deia Minet i la història és tant antiga que ja deu haver palmat.
A finals de la dècada dels seixanta o principis dels setanta, un individuu anomenat Vital Alsar i altres quatre bojos varen anar en una balsa des del Equador fins a Austràlia en un viatge que durà gairebé sis mesos i no sense perills. A banda de les tormentes que varen patir, els esperava la gran barrera d'esculls. Amb ells hi viatjaven unes mascotes, entre elles el gat Minet. En el transcurs del viatge, totes menys el gat van emmalaltir i moriren. I és que el gat Minet era un supervivent nat, fins i tot va superar les tormentes. Un cop van arribat sans i estalvis a Austràlia, el gat va haver de superar un altre prova, les lleis de quarentena del país. Uns funcionaris se'l van emportar i pocs dies després anunciaren que el sacrificarien. Es va organitzar un gran escàndol solventat finalment per l'esposa de un capità de vaixell que sortia pocs dies després del port de Brisbane, ella va dir que l'adoptaria.
Tot això surt al llibre que escrigué el tal Alsar en un llibre que es titula "La Balsa", llegiu-lo si no us ho creieu.

dimarts, 2 de novembre del 2004

EXPLICANT-ME

Un benvolgut membre i company d'aquesta comunitat em fa unes preguntes i observacions sobre el meu últim blog i, tot i que em fa una mica de mandra explicar obvietats, provaré de contestar per tal d'aclarir certes coses.
Fins on arriba el meu saber, cap diari dels Estats Units cobra de cap ens públic, o sigui, que sóc privats. Per tant, si jo visqués a Amèrica, podria comprar o no el New York Times, però si em decidís per no fer-ho, jo sabria que aquest molt bon diari no rebria ni un centau dels meus impostos, cosa que no es pot dir el mateix de TV3. Aquesta televisió, ha ofert, ofereix i, per desgràcia nostra ens oferirà, notícies partidistes. Aquí rau la diferència, un mitjà de comunicació privat passa comptes amb el seu accionariat, un de públic amb tots i cada un dels contribuents. Com que aquests són de diverses tendències i sensibilitats, s'agraeix quan es troba un mitjà que no et tracta de subnormal i que no et vol fer passar bou per bèstia grossa. M'encantaria trobar diaris aquí que apostéssin per presidents de la generalitat donant uns arguments racionals, i no dogmàtics, de premsa orgànica partidista.
En quant al ús d'expressions religioses en els discursos, personalment les trobo ben desafortunades, però pel que he sentit dir, els dos candidats diuen rucades per l'estil, encara que estaré d'acord amb vosaltres si em dieu que el senyor Bush s'enduu la palma en quan a expressions religioses. Però us equivoqueu pensant que els polítics nostrats no diuen bajanades, en diuen de ben grosses, tot i que en diuen menys que la majoria de periodistes que parlen de les eleccions USA.
A Amèrica, la paraula "liberal" és un insult, s'aplica a la gent que ells creuen que són massa radicals des del seu punt de vista. A Europa ser "liberal" és ser partidari de la llibertat individual, ni més ni menys. És rebutjar el pensament dogmàtic, per això el comunisme i nazisme han perseguit sempre el liberalisme i els liberals. També us haig de dir que es pot ser liberal de dretes o liberal d'esquerres( a europa, clar). Això certs periodistes d'aquí s'han esforçat sempre a amagar-ho, fent veure que ser liberal és sinònim de conservador.
Els americans ténen tan assumit el liberalisme (en el sentit europeu del terme), que no es plantejen cap altre cosa. Quan es van declarar independents, tenien molt clar que no caurien en els errors europeus d'absolutisme i per això van construïr un sistema de contrapoders per tal d'evitar fins on fos possible l'abús de poder de l'estat contra l'individuu.
Això de dretes i esquerres ha estat sempre una cabòria europea. En el món anglosaxó s'ha evitat sempre parlar d'aquesta manera, si ho utilitzen, ja veieu que ho fan en sentit pejoratiu. Per exemple, a Anglaterra parlen de laboristes i conservadors. Les diferències entre partits són mínimes, i no pas per això tan passat de moda de les dretes i les esquerres. Creieu-me, guanyi qui guanyi els americans no se'n aniran del Iraq, si us han explicat el contrari us han mentit. Com que suposo que guanyarà el senyor Kerry, no trigareu a comprovar-ho.
Salut i no escolteu massa la tele

dilluns, 1 de novembre del 2004

JA EM PERDONAREU

Sí, ja em perdonareu però no em puc resistir de parlar de les eleccions nord-americanes. Sé que ja n'estareu farts, que les televisions, ràdios i diaris en parlen potser de manera excessiva, i que per afegitó, alguns blogs també ho han fet, però és precisament per això que jo també en vull parlar.
Mai he estat als Estats Units però n'he llegit força i el primer que m'agradaria dir és que parlar políticament d'aquest país en termes d'esquerra-dreta és no tenir-ne ni puta idea. Als Estats Units, tant demòcrates com republicans són liberals en el sentit europeu del terme.
No entenc gaire per què els mitjans de comunicació públics d'aquí han triat ja el seu preferit. Potser a la facultat no els van ensenyar que la seva opinió personal, tot i que legítima, no ens importa en absolut i no és notícia. També els hauríem de fer saber als nostres estimats periodistes que nosaltres no tenim passaport nord-americà i no podem votar, no cal que ens facin propaganda orgànica.
En fí, amics meus. Us recomano que escolteu les notícies al lloc d'orígen; aneu a webs de diaris nord-americans (no us comformeu amb un) o també a la BBC, que tot i ser una emissora pública no està políticament controlada, com la nostra malaurada TV3.
Us desitjo salut i independència mental.