diumenge, 21 de setembre del 2008

INTERVENIR O NO INTERVENIR, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Mirant dades sobre llibertat econòmica i política dels països del món que ha fet l'Institut Frasier, i centrant-se en Amèrica Llatina, hom veu clarament que Xile sobrepassa a tots els països del seu entorn. Aquest país està situat en el lloc 20è de 130 en quant a llibertat de comerç, competència i mercats, mentre que els països que l'envolten, Argentina, Bolívia i Perú, estan situats als llocs 74, 63 i 48 respectivament. De fet, Xile té fins i tot una millor posició que Espanya, França, Suècia o Noruega, per posar uns exemples. Un altre detall a tenir en compte, és que des de 1995 fins al 2004 l'augment de la renda per capita dels xilens fou del 25% de mitjana, mentre que la de Sud-amèrica fou del 10%.


Que la llibertat política i econòmica van estretament lligades, es confirma per exemple amb el cas de Veneçuela. Malgrat la riquesa generada pel petroli, aquest país té l'índex de llibertat econòmica més baix de tota Amèrica llatina, i el 5è més baix de tots els països que es mesuren en aquest rànquing, i encara pitjor, entre el període de 1995 al 2004, en comptes d'un augment de la renda per capita que he esmentat abans per els països de Sud-amèrica, en el cas de Veneçuela fou una baixada d'aquesta renda, una mostra molt clara de tenir un govern intervencionista i subsidiari.


Tornant en el cas de Xile, hi han unes preguntes que m'assalten. ¿Estaria Xile en aquesta posició si Augusto Pinotxet no hagués fet el cop d'estat i Salvador Allende hagués consumat la deriva comunista de Xile? Perquè ja sabem tots que Allende era un fervent admirador de Stalin, que el seu govern s'emmirallava amb Cuba i que era partidari de la “violència revolucionària”.


La resposta a aquesta pregunta òbviament és que no. Suposant que Xile finalment s'hagués tret de sobre la dictadura comunista en la qual anaven a caure, dubto molt que s'haguessin fet les reformes necessàries per assolir el lloc on són ara.


L'altre pregunta és: ¿Aleshores, estava justificat el cop d'estat? La resposta també ha de ser que no, perquè al cap i a la fi Allende fou escollit democràticament. I és aquí quan el dilema està servit. ¿S'ha de deixar que un país s'equivoqui o s'ha d'intervenir per evitar mals majors? ¿De quins mecanismes disposa la democràcia per evitar que se l'elimini? ¿Són totes les societats civils de tots els països democràtics prou fortes per evitar per si soles les derives dictatorials?

dimecres, 17 de setembre del 2008

UNA DE LES PITJORS ESCOLES

Ja no som només uns quants que ho diem. Fins i tot la Fundació Jaume Bofill, en un estudi realitzat, assegura que l'escola pública catalana està situada en el penúltim lloc del països de la OCDE.

Mentrestant, l'única preocupació dels mestres és que no es privatitzi l'escola pública, i preparen unes jornades de vaga contra l'intent -minso i ridícul- de la classe política catalana per mirar de millorar aquesta situació. Tot plegat, em sembla un intent immoral dels professors per mirar de defensar els seus privilegis de casta funcionarial. I és que, en una situació de meritocràcia, la major part es trobarien escombrant carrers.

dissabte, 6 de setembre del 2008

(DES)EDUCACIÓ SEXUAL

Tenir unes idees rígides sobre sexualitat i aplicar-les a la vida diària implica haver-ne de pagar un preu. Si hom té fills adolescents i per tota educació sexual se li diu que no pot practicar sexe fins que arribi al matrimoni, pot ser que se't presenti una sorpresa en forma de filla prenyada o de fill responsable de que una noia quedi en estat.

Ens agradi o no, els adolescents mantindran relacions sexuals, perquè és llei de vida i els temps han canviat. Ja no estem en aquells anys en que l'ascendent dels pares i la por feien que algunes parelles no practiquessin sexe fins arribar al matrimoni. Ara el sexe s'ha banalitzat i ni tan sols fa el respecte de fa una vintena d'anys.

Malgrat tot, reconec el dret dels pares d'educar els seus fills com estimin més oportú, i ningú no té dret a ficar-s'hi, per retrògrades que ens semblin les seves idees ni pel fet de que un dels progenitors es presenti a unes eleccions.