TROBADA D'INTERNAUTES AMICS D'ISRAEL

Amb motiu de la celebració del 60è aniversari de la creació de l'estat d'Israel, i coincidint amb el dia 26 de Nissan (dia de la Shoà), s'ha organitzat una trobada d'internautes amics d'Israel pel dia 30 d'abril.

S'hi farà una petita cerimònia en record dels 6 milions de morts a mans dels nazis consistent en l'encesa de 6 espelmes, una per cada milió de víctimes. També hi haurà un bufet on s'hi servirà menjar càixer.

La data límit per apuntar-s'hi finalitza el 20 d'abril, té un cost de 30€ i si voleu apuntar-vos-hi, podeu fer-ho a l'e-mail següent:

forumcatisrael@gmail.com

LA CRISIS HIPOTECÀRIA QUE S'ACOSTA

Als Estats Units, certs bancs van decidir atorgar crèdits hipotecaris a gent que, en situació normal, mai no l'hagués obtingut. Com que era un capital prestat a alt risc, el guany també hagués estat major si l'experiment els hagués sortit bé. Però no els ha sortit. La crisi ha arribat puntual i ara hi ha gent que no pot fer front a la seva hipoteca malgrat que la Reserva Federal ha abaixat el tipus d'interès a un nivell molt atractiu i impensable avui dia a Europa.

El pla original dels bancs dels Estats Units era el següent: “Fem préstecs hipotecaris a gent de dubtós crèdit. Si ens tornen els diners, ho faran a un interès més alt del normal i guanyarem diners. Si no ens els tornen, ens quedem la casa i la revenem.” La teoria era perfecte, però el problema ha sorgit en el moment que les cases i pisos han perdut valor. Els bancs s'han trobat a les mans milers de claus de cases desvalorades. I la crisi s'ha fet més gran.

Ara he pogut llegir que el govern dels Estats Units ha preparat un pla per ajudar milers de persones que tenen signada una hipoteca d'alt risc donant-los diners del tresor públic, o el que és el mateix, donant diners del contribuent assenyat que no gasta més del compte a un altre persona que ha comés l'error de voler viure per damunt de les seves possibilitats.

Això no trigarà molt en arribar al nostre país. Durant anys la banca ha concedit crèdits hipotecaris a la lleugera, i amb més diners dels que la propietat realment valia. Ara el boom immobiliari ja ha arribat a la fi i les propietats comencen a perdre valor. No sabem fins on arribarà la davallada, però ja en ple boom es deia que les cases i pisos eren a un preu d'un 30% per sobre del seu valor real. I, naturalment, quan la crisi ens estigui afectant de ple i hi hagi gent que no pugui pagar la hipoteca, el govern et prendrà els teus diners, amic lector, per donar-los a un malbaratador.

PURIM

El Purim és una festivitat jueva en la que commemoren la desfeta dels seus enemics. Si voleu saber una mica més sobre aquesta celebració, podeu clicar aquí.

També us deixo un vídeo. Malauradament no el deixen insertar, però clicant l'enllaç el podreu veure. Crec que és de l'any passat, però serveix igualment per veure com un poble s'esforça a viure amb normalitat mantenint les seves tradicions, malgrat una situació que no n'és gaire, de normal.

RELECTURA

Estic rellegint una novel·la que em va agradar molt, i hi ha un petit fragment que l'autor li fa dir a un personatge unes paraules que, en el seu moment, no els hi vaig donar excessiva importància, però que ara m'han fet pensar una mica. Us el transcriuré en l'idioma en el qual el llegeixo amb l'esperança que estigueu versats en llengües romàniques:

“Y no das valor al patriotismo?”

“Querido amigo, ya he acabado la discusión. Però sabes tan bien como yo que patriotismo es sólo una palabra. Y generalmente acaba significando o bien 'mi país, con razón o sin ella', lo cual es odioso, o bien 'mi país siempre tiene razón', lo cual es una imbecilidad.”

És curiós que un parell o tres d'anys abans aquest diàleg no em produís cap impacte i ara sí. En tot cas, hi haurà premi per qui endevini el títol i autor. :-D

UN EXEMPLE D'ABÚS DE PODER

Per raons que no vénen al cas, m'ha caigut a les mans un diari de finals de desembre de l'any passat, i entre les seves pàgines, he vist una notícia que il·lustra molt bé els abusos de poder que comet l'estat sobre els ciutadans i els procediments mafiosos que empra.

La notícia en qüestió deia que un individu de la província de Salamanca va ser multat per una infracció de trànsit per la quantitat de 179,95 euros que va pagar religiosament, però degut a un error informàtic, a Hisenda n'hi reclamaven 179,97 euros, és a dir, dos cèntims més.

Doncs bé, tan sols per aquests dos cèntims, Hisenda li va embargar els dos comptes bancaris que tenia. Assabentat el pobre home de la situació, va anar a pagar aquest minúscul diferencial, però tot i haver anat a pagar-los, fins que no ho van solucionar no va poder disposar dels SEUS diners.

Igual igual que en l'època feudal.

LA COMPLICITAT

Diuen que els pobles tenen els governs que es mereixen, i crec que és del tot veritat. Deixant de banda les dictadures (les quals també se les mereixen els pobles que les deixen actuar) on els canvis de govern sovint es produeixen de manera violenta, els votants de països democràtics són del tot responsables i còmplices de tota persona o grup de persones que col·loquin al govern. ¿O és que no podem considerar responsables els palestins d'haver posat una banda de terroristes al capdavant del territori on viuen? ¿I que me'n dieu del alemanys? ¿No van ser responsables d'haver donat a Hitler el nombre suficient d'escons com per fer-se amb els ressorts del país?

Si limitéssim la responsabilitat de les accions del govern només a aquest i no a la gent que els ha votat, adduint que els votants no han coercit ni amenaçat a ningú, també hauríem d'absoldre de tota culpa el governant, perquè malgrat que ell hauria donat les ordres, no les hauria pas executat, sinó que hauria deixat l'acció a mans dels subordinats. En aquest sentit, el votant dóna “l'ordre” al govern per tal que faci la seva política, és a dir, prengui els diners del ciutadà, li digui com ha de menjar, com ha d'educar els fills, i una llarga corrua de fets, sovint amb amenaces i constrenyiments que si les fes un individu del carrer, ràpidament seria jutjar i sentenciat culpable i engarjolat per procediments mafiosos i gangsterils.

És per aquestes circumstàncies que un hom hauria de pensar-s'ho molt bé abans d'anar a votar i fer-se còmplice d'aitals actes criminals. No trobes, amic lector?

ACTA EST FABULA

Una de les coses més divertides que, segons el meu parer, un hom pot fer en aquesta vida, és escoltar els polítics a l’hora de fer les primeres valoracions dels resultats electorals. ¿Com pot ser possible que un que se les dona d’orador, o que pretén fer-se passar per un ésser superior, gairebé diví, erri de manera descomunal, parli abans d’hora o, encara pitjor, ni tan sols sàpiga parlar?

Agafem, per exemple, el partit popular. El seu candidat a la presidència del govern, potser veient el final de la seva carrera, s’embarbussà de mala manera dient paraules inconnexes. Per cert, que una de les coses que vaig sentir-li a dir, fou que considerava Espanya com “una gran nación”. No entraré a valorar l’adverbi, això és opinable i li respecto, però allò que em fa gràcia és la paraula “nación”. ¿On la veu, la nació espanyola? ¿Des de quan Espanya és un país culturalment homogeni?

L’altre exemple foren les paraules del Sr. Ridao. Preguntat sobre els resultats i la “clatellada còsmica” que s’han clavat els d’ERC, va dir, sense por de fer riure, que havien estat víctimes del “vot útil”, i que molts vots havien marxat d’ERC en qualitat de prestats. Jo penso que més aviat la gent els hi ha vist la gana de poder i poltrona i els han castigat, però si fos cert això del préstec de vots, la gent, amb bon criteri, ha preferit donar el vot directament al PSOE, perquè, total, és allà on aniran a parar.

Però per a mi, el moment culminant de la nit, el zenit de la jornada, fou quan sortiren a parlar els de IC. Es vantaren d’haver aguantat l’estrebada del bipartidisme enmig de la massa enfervorida, i tot just quan acabaven de parlar, quan encara estaven a l’estrada, saltà la notícia: perdien un dels dos escons que havien tret. Es veu que els ho comunicaren a cau d’orella i ni tan sols no es van molestar a dirigir la paraula al públic per fer una nova valoració. Hagués donat qualsevol cosa, qualsevol, per veure les cares que se’ls devien quedar.

P.S.: L'abstenció i el vot en blanc ensems han obtingut 8.645.465 vots, mantenint-se en el tercer lloc en les preferències del ciutadà.

JORNADA DE REFLEXIÓ

Seguint la tradició d'aquest blog d'anar contracorrent de la normativa absurda, escric aquest post electoral en plena jornada de reflexió. No és que vulgui dir-vos què heu de fer, és, simplement, un post més.

Personalment, trobo que en 30 i escaig anys de democràcia, aquest país encara no sap ben bé què significa aquesta paraula en tot el seu esplendor. Els partits que són al poder creuen tenir -i de fet tenen- impunitat per fer gairebé qualsevol cosa sense tenir cap por de ser castigats per l'electorat. La raó és la manca de cultura democràtica, perquè fins i tot amb la inexistència de llistes obertes, l'electorat té l'arma de demostrar que no està d'acord amb aquest sistema electoral immoral simplement deixant d'anar a votar. Actualment els polítics elegits deuen el càrrec no pas a tu que els votes, amic lector, sinó a la cúpula mafiosa que ostenta el control del partit, aquell reduïdíssim grupet que mana, fent i desfent llistes i determinant l'ordre de col·locació. Amb aquest senzill fet, que aparentment no sembla tenir importància, els mandarins del partit s'han fet els amos del país al tenir els parlamentaris agafats pels testicles. En poques paraules: contràriament al que seria desitjable, el govern no és controlat pel Parlament, sinó que el govern controla el Parlament. Lògicament, quan dic govern dic partit que ha guanyat les eleccions...

Ara ens demanen que anem a fer el paperot dipositant el vot dins de l'urna, i proven per tots els mitjans de motivar-nos, generalment intentant tocar-nos la fibra o el budellam, perquè de propostes se'n senten molt poques, llevat de prometre'ns que abans que s'acabi la legislatura, lligarem els gossos amb llonganisses. El dia que, a continuació d'una promesa electoral, m'expliquin com la pensen pagar, començaré a posar interès veritable al què em diuen, de moment, però, cada dia que passa en campanya electoral, és una nova sagnia a la cartera i una nova renúncia a la responsabilitat d'adult.

No tinc cap mena d'esperança que la meva opció preferida -l'abstenció- tregui majoria en aquests comicis, i per això mateix crec que cada dia estem més ensorrats en el “fesh-fesh” en el que s'ha convertit l'escenari polític del nostre país.

Mirem, sinó, el panorama. Passi el que passi, siguin majories absolutes o relatives de qualsevol dels dos grans partits, el nostre petit país en sortirà perjudicat. Vaja, com sempre, tampoc no és cap novetat.

Sóc humà, i per tant ple de defectes. Potser a darrera hora m'agafa una debilitat -també humana- i vaig a votar. Espero resistir-ne les ganes. D'alguna manera els haig d'advertir que no m'agrada que tractin el meu país com una bagassa.