LLIBRES DE FRANC? DEIXEU-ME QUE RIGUI!!

El govern gallec ha dit que enguany pagarà els llibres escolars als nens. Crec que el govern de castella-la manxa també els paga de fa temps. És curiós com dos de les autonomies més pobres es dedica a fer demagògia amb aquest tema. Potser és que són pobres perquè fan demagògia.

Algú de vosaltres potser pensarà que és de justícia que als pares els surtin de franc els llibres dels seus fills. Jo us dic que això és impossible. I és impossible perquè els llibreters no regalen pas els llibres, sinó que a canvi d'un pack de llibres entregat a un nen, rebran un ticket que al seu torn bescanviaran per diners a l'ajuntament, generalitat o delegació del govern central. I la pregunta és: com es financia un govern? La resposta la sabeu tots molt bé, amb impostos recaptats a tots els contribuents, tinguin o no nens al seu càrrec. Això significa que els govern haurà de apujar els impostos en la mateixa proporció que se'ls gastarà per subvencionar llibres. És a dir, si una família pagaria 300 € per comprar llibres al seu fill i, amb una nova llei, el govern se'n fes càrrec, aquest mateix govern cobraria 300€ més d'impostos a aquella mateixa família. De fet, serien una mica més de 300 €, perquè hauria d'incrementar al plantilla de funcionaris per gestionar tots els tràmits inherents d'una burocràcia més el material d'oficina, tan el que s'usa a la feina com el que s'expolia per endur-se'l a casa, com fan tots els treballadors que es dediquen al ram administratiu, tan públics com privats.

I ha, però, una cosa més important que els diners que el govern s'emporta cada vegada que s’immisceix en els afers de la gent, i és la llibertat d'elecció. I es que aquesta deixadesa que té la gent en els seus afers és molt ben aprofitada pels governs per envair parcel·les de poder que no li pertocarien si la gent no tingués por d'assumir les seves responsabilitats.

I és que ja ho va dir el gran Ludwig Von Mises: "L'intervencionisme no pot ser considerat com un sistema econòmic destinat a romandre a perpetuïtat. És un mètode per la transformació del capitalisme al comunisme en una sèrie de passes successives."

PRIVATITZACIÓ? SÍ, GRÀCIES.

L’institut Ludwig Von Mises per mà del seu president i editor Llewellyn H. Rockwell Jr ha publicat un article a internet, aquí en teniu una mostra:

“Can levees and pumps and disaster management really be privatized? Not only can they be; they must be if we want to avoid ever more apocalypses of this sort. William Buckley used to poke fun at libertarians and their plans for privatizing garbage collection, but this disaster shows that much more than this ought to be in private hands. It is not a trivial issue; our survival may depend on it.”

Ens parla de l’huracà Katrina i aprofita per fer una defensa racional i sense estridències de la privatització.

Llegeix-ho tot aquí.

GAS NATURAL vs. ENDESA

Gas Natural ha llançat una OPA sobre Endesa i les essències pàtries del espanyolisme s'han posat a fer el què millor saben: bramar.

Jo no sé massa coses d'economia, ni sé si aquesta fusió entre Gas Natural i Endesa vulnera les normes contra els monopolis, en tot cas ja hi han organismes que s'encarregaran d'estudiar-ho i, si són imparcials i independents, podem estar segur que la resposta serà la adequada. Però hi ha hagut gent que, tenint-se per liberals i emparats per mitjans de comunicació que també fan ostentació de liberalisme, han escopit la bilis tòxica que porten dintre seu. Han arribat a dir, sense por de fer el ridícul, que "La Caixa" cerca amb aquesta operació la independència política de Catalunya. Aquesta és només una de les moltes frases que han deixat anar, n'hi han moltes més que no cal repetir perquè no vull que us moriu de riure.

Si aquesta genteta fos liberal de debò, hagués mirat aquesta operació com el que realment és, una simple operació de mercat en la qual els accionistes d'ambdós companyies són els únics que han de decidir el destí de llurs societats. ¿O és que és normal que la dreta cavernícola espanyola i els seus acòlits prefereixin que una empresa forana controli Endesa abans que ho faci una de catalana?

NOTICIES DE LA SETMANA

Quan ja ha passat més d'una setmana des que l'huracà Katrina devastés la costa americana, els enginyers han tapat els forats en la presa de Nova Orleans y han començat a bombejar l'aigua de la ciutat. L'alcalde de la ciutat ha ordenat l'evacuació forçosa mentre els temors sobre la toxicitat de les aigües estancades augmenta. Mentrestant, polítics i funcionaris dels governs federal, estatal i local estan essent criticats per la lenta resposta al desastre i George Bush demana al Congrés del seu país 52.000 milions de dòlars d'ajut extra. Es tem que el desastre hagi pogut provocar diversos milers de morts.


William Rehnquist, president del Tribunal Suprem dels Estats Units des de 1986, va morir després d'una llarga batalla contra el càncer de tiroides. Bush ha proposat que sigui John Roberts, (el qual havia triat prèviament per suplir la vacant creada per la jubilació de Sandra Day O'Connor), el que ocupi el seu lloc al capdavant de la justícia americana. L'audiència del Senat per confirmar el lloc, començaran dilluns dia 12 de Setembre, després de ser posposades per una setmana.


California esdevingué el primer estat nord-americà en debatre una llei sobre el matrimoni homosexual. Ara és sobre la taula del governador Arnold Schwarzenegger, que ha dit que la vedarà.


Paul Volcker, antic cap de la reserva federal nord-americana, presentà el resultat d'una investigació del programa "petroli per aliments" de la ONU, i l'acusa de ser un niu de corrupció i incompetència. Kofi Annan, ha admès que l'informe és rigorós, però no presentarà la dimissió.


Per primera vegada, el Primer Ministre de l’Índia, Manmohan Singh, ha sostingut converses a Delhi amb un grup de separatistes del Kashmir.


Actuant com a President de torn de la Unió Europea, Tony Blair ha signat un acord de cooperació amb l'Índia. El tractat inclou temes com el comerç, la seguretat, el canvi climàtic i la recerca i desenvolupament.


Periodistes Sense Fronteres acusa a Yahoo! de subministrar informació al govern xinès que ha portat a la presó un periodista. Yahho! ha refusar fer-ne cap comentari.


Jacques Chirac ha sortit del hospital on era per sotmetre's a tractament per a una enfermetat cardiovascular. La seva enfermetat ha encès de nou la xispa entre els dos pretendents a succeir-lo, el ministre de l'interior, Nicolas Sarkozy i el Primer Ministre Dominique de Villepin.

CRONOLOGIA D'UN DESASTRE

24 d'Agost: La tempesta tropical "Katrina" es crea de una depressió tropical formada un dia abans, i s'enforteix més ràpidament del que la majoria de tempestes ho fa.

25 d'Agost: Katrina arriba a Florida, mata 3 persones i deixa sense fluid elèctric a més d'un milió de persones. Assoleix la categoria 1 d'huracà i es dirigeix a l'oest del golf de Mèxic.

26 d'Agost: Els mitjans de comunicació respiren alleujats mentre veuen signes de debilitament del "Katrina" i s'espera que giri cap al nord i arribi, com a tempesta tropical, a determinades zones de Florida.

26 d'Agost, a les 5PM.: EL NHC (National Hurricane Center) anuncia un canvi en la ruta prevista del "Katrina". Ara amenaça els estats de Louisiana, Mississippi, Alabama i Florida, i els estats al nord de la seva ruta.

27 d'Agost: Contra totes les expectatives, el "Katrina" assoleix la categoria 3, i sembla dirigir-se a la frontera Louisiana-Mississippi. Les previsions són que Nova Orleans rebrà fins a 11 polzades de pluja (uns 28 centímetres). L'alcalde de Louisiana proposa l'evacuació voluntària de la ciutat, però la recomanació és ignorada gairebé per tothom, segons la premsa. El President Bush també ordena l'estat d'emergència per Louisiana, pas previ per rebre assistència federal, i ordena al FEMA (Federal Emergency Management Agency) que estigui preparada per actuar.

28 d'Agost: El "Katrina" assoleix la categoria 5 (la màxima), a 250 milles al sud de la desembocadura del Mississippi, amb vents sostinguts de 175 mph (més de 300 qulòmetres per hora). L'alcalde de Nova Orleans ordena l'evacuació obligatòria de la ciutat. Les autoritats de l'estat del Mississippi (a la dreta de Louisiana) segueix la tempesta, però no ordena evacuar.

29 d'Agost, 6:30 AM: El "Katrina" arriba a Louisiana com a tempesta de categoria 4, amb vents de 140 mph (uns 260 quilòmetres per hora). Un mur d'aigua d'aproximadament 20 peus d'alt (uns 6 metres) s'estavella contra la costa al llarg d'una línia de més de 200 milles d'ample (més de 300 quilòmetres).

30 d'Agost: El "Katrina" es debilita i esdevé depressió tropical prop de Clarksville, a l'estat de Tennessee.

Si voleu veure unes fotos de la previsió de la ruta del huracà, (huracà molt imprevisible) aneu aquí:

http://eurota.blogspot.com/2005/09/msm-blamestorming-under-radar.html

També hi ha text, molt llaminer per cert, però és en anglès.

LA TONTERIA DE SEMPRE

Al estranger ja ho han dit i estranyament ha estat a Alemanya, un país seriós. Com que no acostumo a escoltar els mitjans de comunicació d'aquí, no sé si ho han dit o no, però en el cas que no ho hagin fet, no crec que triguin gaire a fer-ho.Es tracta de cercar un culpable de l'huracà Katrina. Com haureu pogut suposar, el culpable no és la mare natura sinó que és el Sr, Bush. Fent gala d'una ignorància sense parió i d'un cretinisme superlatiu, els de sempre ja han trobat culpable. I tot això ho han fet sense mirar les estadístiques que indiquen que la freqüència actual els huracans no tan sols no és superior sinó que als anys 50, quan de l'escalfament global no se'n parlava perquè no existia, era encara superior.

ELS RENYS DE LA MINISTRA

La ministra espanyola de medi ambient, ha renyat els espanyols perquè malbaraten molta aigua dient-los-hi que actuen com a "nou rics". Tot i que és molt possible que la gent no sàpiga fer un ús racional de l'aigua, crec que la ministra hauria de dedicar-se a fer la seva feina, o sigui, gestionar recursos i governar. Que malbaratem l'aigua? La solució és molt fàcil. Castigar als que consumeixen en excés i/o la usen per luxe, com ara rentar cotxes, omplir piscines o regar jardins. Naturalment, el càstig s'hauria de fer de l'única manera que ho pot fer un govern. Pressionant fiscalment a l'alça els que gasten més aigua del compte. Totes les altres declaracions i renys sobre el tema són, per dir-ho en paraules de Josep Pla, "collonades". El què ha de fer la ministra és actuar eficaçment i no culpar als altres del seu fracàs.

MONT PELERIN SOCIETY

Després de la segona guerra mundial, en la qual alguns dels valors de la civilització occidental foren posats en perill, 36 experts, la majoria economistes, amb alguns historiadors i filòsofs, foren convidats pel professor Friederich Hayek a reunir-se amb ell prop de Montreux (Suissa), per tal de tractar l’estat i el possible destí del liberalisme en la teoria i en la pràctica. (Aprofito per dir que, el liberalisme, prefereix un estat descentralitzat i el perímetre del qual sigui el més reduït possible, tot plegat sinònim de llibertat individual).
El grup s’auto anomenà Mont Pelerin Society. Posaren de relleu que no intentaven crear cap ortodòxia, formar o integrar-se a cap corrent polític, o fer propaganda. L’objectiu era facilitar un intercanvi d’idees entre experts que pensessin de manera semblant en l’esperança d’enfortir els principis i la pràctica d’una societat lliure i estudiar la manera de treballar, les virtuts i defectes del sistema econòmic del mercat.
Transcorreguts 58 anys, s’han celebrat 32 trobades generals i 27 de regionals per tot el món, i el nombre de membres ha pujat a més de 500. Homes i dones de gairebé 40 països de diversa disciplina acadèmica, edat i renom.

Ara estan fent una trobada a Islàndia, segons informa The Brussels Journal. En l'artícle hi han paràgrafs tan brillants com aquest:

"In an impressive speech, Vaclav Klaus, the President of the Czech Republic, told the conference yesterday that Europe is in danger of becoming a “post-democratic” society. Socialism has been discredited since the collapse of Communism in 1989, but “substitutes for Socialism,” such as environmentalism, multiculturalism, Europeanism and “NGO-ism” act as “alternative ideologies” that are used to legitimise ever more government interference in people’s everyday lives, restricting their freedom. According to Klaus, Europe is under greater threat in this regard than America because Europeans, to a larger extent than Americans, tend to regard the state as a well-meaning benefactor to the people."

Llegiu la resta aquí.

QUINES COSES PASSEN!

Fa pocs dies vaig sentir una notícia que, al meu entendre, constava de dos parts: Per una banda parlava de l'anunci d'una segona versió en la mort del jove brasiler a mans de la policia britànica i per l'altre, de l'enviament per part del Brasil d'uns experts per tal d'investigar la citada mort.
En el primer cas, de confirmar-se, es tractaria d'un cas ben lamentable, tan per la mort en sí com de l'engany portat a terme per la policia, però tinc la suficient confiança en el sistema judicial britànic i no dubto que indagarà per fer sortir a la llum la veritable versió dels fets.
En quan a l'enviament d'experts per part del Brasil, tot i legítima, no vaig poder evitar pensar en els assassinats dels "meninos da rua", en les corruptel·les dels polítics que han sortit a llum darrerament, en les morts de tanta gent a mans de les màfies que impunement destrossen la selva amazònica, en els segrestos que pateix la gent amb una mica de possibles i en tants altres casos d'injustícies al bell país sud-americà. Per què no posen el mateix zel en esbrinar les morts i/o injustícies del seu país com l'estan posant amb el jove mort per la policia britànica?

L'AIGUA MALBARATADA

He tingut l’oportunitat d'observar a diversa gent netejant cotxes, tan en els "boxes", llocs on cada ú se'l renta, com en el tren de rentat. La quantitat d’aigua que malbaraten és enorme. Com és possible que mentre hi hagin llocs que estan de restriccions en d'altres llencem l'aigua tan alegrement? Per què les autoritats no graven aquests establiments amb un impost especial en èpoques de sequera per tal de dissuadir a alguns clients?

(Me'n vaig de vacances, tornaré a publicar d'aquí a unes tres setmanes. Bones vacances a tothom)