LA IMPARCIALITAT DE LA CORPORACIÓ

Ara que el sarau de les eleccions s’ha acabat, m’agradaria comentar la imbecil·litat dels reporters de TV3 i Catalunya Ràdio en negar-se a signar els seus reportatges com a senyal de protesta per la imposició dels blocs electorals. Ells addueixen que haurien de ser els mateixos periodistes que, en base al seu “criteri professional”, assignessin el temps i l’ordre dels citats reportatges.

Segurament que els periodistes de la corporació tenen criteri professional, però com que aquest no és objectiva ni científicament comprovable, ¿qui m’assegura a mi, sofert pagador d’impostos i per tant mantenidor d’aquella colla de trepes, que seran imparcials? ¿Amb quin criteri assignaran el temps i l’ordre d’aparició?

Els periodistes, com tota persona, tenen les seves idees polítiques, i per molt que intentin ser imparcials, ningú no ens garanteix que ho siguin. Per això, en el cas d’una televisió o ràdio públiques, la millor manera de garantir la imparcialitat és assignar el temps d’informació electoral en relació a la seva presència parlamentària, així tothom sap a quin joc juguen. I si no els agrada, sempre poden anar a treballar a la privada.

Hitler, The Mufti Of Jerusalem And Modern Islamo Nazism

Les arrels històriques del nazisme islàmic. És un vídeo en alemany subtitulat en anglès.

LA SALUTACIÓ DE HEZBOLAH

Així saluden aquests "pajarus" de Hezbolah. I pensar que a Barcelona es van fer manifestacions de recolzament a aquests nazis! Aviat ens haurem d'exiliar.

ANNA POLITKOVSKAYA, IN MEMORIAM

ANNA POLITKOVSKAYA, periodista russa, fou assassinada ahir al seu apartament a Moscú. La Sra. Politkovskaia, que tenia dos fills, mai es rendí a les amenaces de Putin, personatge que ha fet retornar a Rússia a les catacumbes de l’absolutisme si alguna vegada les deixà. Naturalment, els assassins mai no seran trobats, com tampoc no seran trobats els assassins d’almenys una dotzena de periodistes més que han estat “silenciats” en els passats sis anys. Això és impensable que passi a qualsevol país d’occident, però per greu que sigui l’afer, cap periodista d’aquest país n’ha dit res. ¿Creieu que si això hagués passats als Estats Units els periodistes-progres-pseudocomunistes que aquí patim s’ho haguessin callat? En veu alta, a primera plana i amb les corresponents dosis de demagògia i propaganda dogmàtica, així haguessin tractat el tema.

LES CREUS DE SANT JORDI, INSULTADES

Fa pocs dies la Generalitat donà les creus de Sant Jordi d'enguany. Aquestes creus es donen a persones o entitats que han treballat pel bé de Catalunya.
Llegint els noms de certes persones que els hi han donat l'esmentada creu, m'han vingut ganes de plorar. Per què els han donat creus a personatges com en Joan Roura o Tomàs Alcoverro, personatges que han presentat informació tendenciosa i esbiaixada del conflicte d'Orient Mitjà? ¿O és que és la recompensa als serveis prestats al govern socialista?

LES PROMESES DELS EUNUCS

Els uns prometen milers d’euros si us poseu a parir, els altres prometen milers de pisos de protecció oficial, siguin de compra o lloguer. I és que ja han començat les ofertes a can Generalitat. L’únic del cert, és que si han de complir aquestes promeses, ja podeu preparar-vos per a un increment d’impostos.

COSES MALVADES I INHUMANES

En el seu recent viatge al seu país nadiu, el Papa de Roma féu un discurs a la universitat de Ratisbona. En un moment del seu discurs, el Papa digué: “Ensenya’m allò que Mahoma ha portat de nou, i trobaràs només coses malvades i inhumanes, com la seva directiva de difondre la fe mitjançant l’espasa.” Els sectors radicals de l’islamisme han posat el crit al cel, i fins i tot ja han atacat algunes esglésies, donant així la raó al Papa de Roma.

RIP PEL TEATRE LLIURE

No m’agrada Pepe Rubianes. Gairebé mai estic d’acord amb les seves opinions. És més, el considero l’arquetip del perfecte imbècil. Tampoc m’agraden les seves obres. De les que he vist, sigui “in situ” o per la televisió, sempre tira mà de l’humor bast i escatològic, de l’humor fàcil, vaja. Però això sí, Rubianes té tot el dret a dir el que li vingui de gust amb l’únic límit que li imposi la justícia i té tot el dret de fer l’espectacle que li roti amb el mateix límit que abans he citat i amb el de l’espectador que és, en principi, qui hauria de pagar. Amb això vull dir que trobo escandalós que a Rubianes se l’hagi censurat a Madrid hagués dit el que hagués dit, però més escandalós trobo que la cultura estigui a mans dels polítics i de la política, perquè si els teatres fossin privats, cap polític podria censurar a ningú, ni tan sols a Rubianes. La posada en escena d’una obra seria un tracte entre empresari i artista i cap opinió comptaria si l’empresari veiés la bossa plena.

A més, els artistes han dit ben poca cosa sobre el tema, fora de fer veure que s’han molestat, i cap d’ells deixarà d’actuar a la capital d’Espanya, però no m’estranya gens: ningú mai no mossega la mà de qui li dóna de menjar, i els artistes de casa nostra sempre han maldat per rebre subvencions i ells mateixos han cavat la seva pròpia tomba. Ara tenen el morrió posat pel poder polític, tan pel local on han d’actuar com pels diners que reben per les seves obres, molt sovint sense interès i per tant amb el local mig buit.

RIP pel teatre lliure, ells mateixos s’ho han buscat.

PD. Aquest artícle fou publicat el passat dia 12 però, incomprensiblement, no va aparèixer al seu moment.

PINTADES

Pintades anti-semites en una llibreria de Toledo.

EL PERIODISME

He estat un dies fora, i no he estat molt al cas de l’actualitat. És quan he tornat que m’he tornat a posar al corrent de tot i la cosa que més m’ha sorprès ha estat la informació esbiaixada que s’ha donat al conflicte Hezbolah – Israel. Passant per alt el tema de les bombes a edificis civils, edificis que allotjaven armes dels terroristes islàmics i/o els mateixos terroristes, i d’altres informacions que semblen exagerades – segons els periodistes, Beirut hauria d’estar totalment destruïda, mentre que segons d’altres fonts, ha estat tocada en llocs molt concrets -, hi ha els fets de l’ambulància bombardejada, que s’ha demostrat fals, o el poc recolzament civil a Hezbolah, quan segons els periodistes aquest grup tindria ampli reconeixement social, o les fotos que l’agència Reuters s’ha vist obligada a ficar-se al cul. No crec que el problema ragui en que tots els periodistes siguin manipuladors contraris a occident i a la llibertat en què s’intenta viure dins el primer món, sinó en la carrera per ser el primer a oferir informació pornogràfica –en el sentit d’excitar els sentits – sense importar la procedència ni la veracitat.
Si els mitjans de comunicació volen seguir per aquest camí, hauríem de ser els consumidors d’aquests mitjans els qui els boicotegéssim i reduir-los al silenci per inacció. Ja sé que molta gent em dirà que tothom té dret a comprar les notícies que vulgui, faltaria més, però jo em refereixo a la realitat, que només n’hi ha una. Però si volen seguir belant, que ho facin.