Abu Ben Halim era assegut damunt una gran estora i al davant d'un tauler d'escacs. Ell i el seu vell amic, Yussuf Maharabi, jugaven la partideta diària, costum que havien instaurat el dia que, havent-se descobert vells, deixaren de treballar. Abu fumava en un narguil mentre intentava endevinar la propera jugada que faria Yussuf. Aquest tenia el costum de jugar amb els ulls tancats i només els obria quan havia de moure una peça. Abu li envejava aquesta capacitat de visualitzar la partida mentalment, sobretot perquè Yussuf guanyava 7 de cada 10 partides que feien. I tal vegada fou per aquest costum de tenir els ulls tancats que trigà un parell d'hores en adonar-se que el vell Yussuf havia mort dolçament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada