dijous, 26 de maig de 2005

LA DICTADURA ECOLOGISTA

No volen centrals nuclears, no volen centrals tèrmiques, tampoc no volen parcs eòlics (es veu que fan lleig), ni línies d'alta tensió per portar l'energia que necessitem des d'altres països. Així, què és el que volen? Viure a les fosques? Que tanquem les fàbriques? Tornar a fer-ho tot a mà, amb el retrocés tècnic i humà que això representaria? I és que sovint em dóna la sensació de viure enmig d'una dictadura ecologista.

10 comentaris:

Romaní de Mata ha dit...

No comment

Ja ho has dit tot, no puc opinar, m'has deixat mut...

Dictadures?

Sol.lucions n'hi ha sense ser, nuclears, perilloses, no gràcies!

mOz ha dit...

Saps? Jo usaria tot el que calguès, amb mesura. Hem de passar els últims anys de la Humanitat de la millor manera posible ^^.

Romaní de Mata ha dit...

Passar-ho o viure-ho?

perquè encara que elsguns pensin que estem de pas el cert és que estem vius i el respecte per la vida és essencial.

Som vius i no podem permetre deixar la merda pels altres, l'energia nuclear n'és un exemple i el -desarrolllismo- no ho justifica tot.

la bnostra vida amb el que representa el món i la humanitat no és res, però és la unica que tenim, cap més.
ç
Per tant Nuclears, perill, no gràcies. Emissions a l'atmodsfera, no gàcies. Energies netes i d'esstavi, si!

espiadimonis ha dit...

Home, i tant que pots opinar. De fet, ja ho has fet i m'alegro que hagis deixat un comentari. El problema que hi veig, és que associes instintiva i automàticament la paraula "nuclears" amb "perill". No et negaré que és una energia que s'ha d'utilitzar amb molt de compte i que hi han d'haver organismes de control extremadament estrictes -no com els d'aquest pobre país, en què es va intentar amagar un incident que podria haver esdevingut gravísim-. Però tampoc podem aturar tot el procès industrial de la nostra societat de cop i volta. La transició cap a formes d'energia més netes portarà el seu temps. En primer lloc, perquè s'han de descobrir i/o perfeccionar, i després perquè requereixen el seu temps per a imposar-se. Saps? El món no s'ha fet en dos dies, la història l'anem escribint dia a dia i la col·laboració i diàleg de tots plegats és fonamental per deixar als nostres fills un món millor del que hem trobat.

laia30 ha dit...

Dictadura ecologista?
Sort en tenim de que hi hagi grups minoritaris que controlin i posin límits a les accions i pretensions dels grups dominadors, no creieu?
Està bé, però que molt bé que hi hagi ecologistes que vigilin i avisin a la societat de accions o projectes que a llarg termini ens perjudicaran molt seriosament. Sembla ser que la gent només pensem amb els danys que poden ocasionar estes accions a curt termini, no anem més enllà, no mirem per les generacions futures.
Recordem que les minories han canviat el món i sinó mirem al llarg de la història i ho veurem clar.
Un exemple per a mi podria ser el Transvasament de l’Ebre, mireu què volien al començament i mireu en què es queda ara aquest Pla i tot gràcies a petites minories que no han parat fins a ser escoltades.

espiadimonis ha dit...

Hola laia, Em fa feliç veure com estàs d’acord en mi al qualificar de dictadura el ecologisme. Tu parles de “grups minoritaris que controlin i posin límits” i, ¿no és en una dictadura on les minories s’imposen a les majories? Bromes a banda, el problema de l’ecologisme d’avui dia, és que creuen que estan en possessió de la veritat absoluta i que les seves idees han de ser dogma i doctrina. Per cada argumentació científica seriosa que un grup ecologista faci, jo te’n proporcionaré un altre que els portarà la contrària. La solució rau, doncs, en trobar el punt mig, que deia Aristòtil, o l’equilibri, com propugnava Confuci.

Anònim ha dit...

La qüestió podria ser: quin model energètic és el més econòmic (en el sentit de ser més rentable en tots els aspectes).

Cal continuar considerant un signe de progrés el fet de veure créixer desaforadament el consum energètic?

Cal continuar justificant la producció amb energies no renovables? Fins a quin punt d'autodestrucció?

Cal continuar fent instal.lacions soposadament ecològiques (parcs eòlics) sense considerar les greus interferències en el desplaçaments d'animals pels seus camins habituals?

Cal obrir nous camins per contruir nous parcs eòlics als cims de muntanyes?

Potser necessitem una bona informació del que és o no és econòmic a llarc termini, no?

Anònim ha dit...

eiisssss, sóc la Cirera

espiadimonis ha dit...

Jo no puc contestar a totes aquestes preguntes. A banda que requeririen uns coneixement que no tinc, les respostes serien molt llargues i excediria el propòsit del blog. El que sí sé, és que cada vegada la societat demanda més energia i els primers a cridar contra el consum desaforat, són també els primers a tenir aires acondicionats i altres artefactes consumidors d'energia elèctrica. Tal com vaig dir en el meu primer comentari, tot passa per trobar solucions, però no per fer demagògia volent eliminar tot d'una les fonts d'energia que ara no són gens respectuoses amb el medi. Tot això s'ha de fer a mesura que estigui preparat.

Cirera ha dit...

D'acord, espiadimonis.

Toquem de peus a terra.

Fins aviat,

Cirera