dilluns, 27 de juny del 2005

INSTANTÀNIA DE LONDRES

Potser degut al fet que la primera ciutat estrangera que vaig visitar era Viena, (exceptuant Madrid, que no la compto perquè no hi vaig anar a fer turisme) que vull comparar cada ciutat que visito amb ella. I totes hi surten perdent. Tot i això Londres m'ha agradat, potser perquè hi tinc debilitat. Al contrari que Viena, que encara podria ser una ciutat imperial, Londres sembla exactament el què és, les restes d'un imperi i d'un passat gloriós que els anglesos s'esforcen a no perdre del tot.
Pel poc que he vist, Londres m'ha semblat molt cosmopolita i tenen el tema de la immigració molt millor resolt que aquí. Al barri que em vaig allotjar, Bayswater, n'és una mostra ben clara. Queensway, un carrer que arrenca al Kensington Gardens i acaba a Westbourne Grove és una artèria vital del barri, és ple de botigues i restaurants de totes les especialitats del món. Vietnamites, egipcis, beduïns, xinesos, indis, marroquins, italians i també hamburgueseries. Les botigues són principalment orientades a turistes i hi venen les típiques ruqueries destinades a ells.
Al mateix Queensway, una noia està repartint papers. M'encurioseix la manera com ho fa: Quan algú passa pel seu costat, aixeca el braç, però no ho fa doblegant el colze, sinó totalment recte i l'aixeca 90 graus, quan ho fa sembla un autòmat. Tant si la gent li agafa com si no, fa la mateixa cara com de resignació. Els papers que reparteix són de un restaurant indi, el "Pride of India" que és a un carrer de distància en paral·lel. Quan veig tot això, és mitja tarda i vaig cap al hotel després d'un dia esgotador, allí em dutxo i m'estiro al llit, no era el meu propòsit però m'adormo durant gairebé tres hores, quan surto al carrer per cercar un lloc per sopar, la noia repartidora encara hi és i tot passant pel seu costat, m'allarga la mà per donar-me un dels papers. Tot i tenint molt clar que no aniré a sopar a un indi, li agafo un paper, només perquè em fa pena i vull treure-li un paper de sobre per veure si els acaba aviat i pot tornar a casa seva...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

He passat una bona estona "passejant" per Londres i el seu metro a través de les teves paraules. Si algun dia em perdo, busqueu-me a Londres... és la "meva" ciutat.

Me n'alegro que el teu blog estigui tan vital.

Records.

espiadimonis ha dit...

Oh, i tant! També és la meva ciutat, sobretot perquè pels seus carrers hi sento parlar més català que no pas a Rubí.

despi_na ha dit...

Si vols parlar català ves a Londres o a Vilaweb. Si vols aprendre anglès aprofita les classes d'idiomes i no vagis per Londres envoltat de catalans.

espiadimonis ha dit...

Ja hi vaig, ja, a classes, però em pensava que per adquirir fluidesa havia d'anar a Londres. :-D