diumenge, 31 de juliol del 2005

ELS CAS DELS CRANCS HEIKE

Quan un hom veu un documental de bèsties per la televisió, queda bocabadat en veure la perfecció de l'adaptació al medi. Immediatament, els ignorants i/o els supersticiosos pensen que tot això és degut a un ésser diví, sense contemplar cap altre possibilitat potser perquè la seva ment no pot comprendre els milions d'anys d'evolució de la vida des que va iniciar el seu recorregut.
Un cas estrany i sorprenent degut no a l'evolució natural sinó a l'acció humana el tenim en els crancs Heike. Aquells de vosaltres que vau veure en el seu dia la sèrie Cosmos potser el recordareu, per si no ho vau veure o no us recordeu, us refrescaré la memòria.

L'any 1185 el Japó tenia un emperador de set anys que es deia Antoku. Nominalment, era el cap de un clan de samurais que s'anomenaven els Heike. Aquest clan feia anys que lluitava contra un altre clan, els Genji. Ambdós clans reivindicaven antics drets per a ostentar el tron imperial. Arribà el dia de l'enfrontament decisiu que s'havia de lliurar en un mar interior del Japó anomenat Danno-ura. El petit emperador anava a bord juntament amb la seva àvia, anomenada Nii. Els Heike foren superats en nombre i tàctica i l'àvia decidí que ni ella ni el nen serien capturats per l'enemic, per això, agafà el nen i es llençà a l'aigua, enfonsant-se per no tornar a sortir més. La majoria de supervivents també es llençaren al mar per ofegar-se. Tota la flota Heike quedà destruïda i només sobreviurien 43 dones, dames d'honor de l'antiga cort, que foren obligades a malviure venent flors i altres favors als pescadors de la zona. La descendència d'aquestes dames encara ara celebra un festival anual el 24 d'abril per tal de commemorar la batalla.

Els pescadors del lloc, asseguren que els samurais Heike encara passegen pel fons del mar, i per demostrar-ho, et poden ensenyar una mena de cranc que viu dins l'aigua. Aquest cranc, té a la closca unes marques sorprenents que fan que s’assembli a una cara de samurai. La resposta a la pregunta de com pot ser que això hagi estat així és molt fàcil. Imaginem que algun avantpassat d'aquest cranc tingués, per casualitat, unes marques que fessin que s'assemblessin, ni que fos remotament, a una cara humana. Si els pescadors haguessin tingut escrúpols de menjar-se un cranc així, això posaria en marxa un procés evolutiu. Si ets un cranc que no te una closca en forma de cara, se't menjaran; però si la teva closca te forma de cara, et tornaran al mar i podràs continuar tenint descendents per perpetuar el teu llinatge amb closca en forma de cara humana. Amb el pas de generacions, aconsegueixes que la closca del cranc tingui, no ja una forma de cara ben definida, sinó que la cara sigui la d'un oriental, i fins i tot, la cara d'una persona enfadada simulant un guerrer samurai en combat.
Tot això no ho han fet els crancs, aquesta selecció ha estat imposada des de fora. Una selecció feta de manera més o menys conscient pels pescadors de la zona. I si això ha estat així en encara no un miler d'anys, ¿què pot arribar a fet la natura amb milers de milions d'anys?
Per descomptat, aquests crancs no són els únics que l'home a fet canviar d'aspecte. Totes les bèsties i plantes domesticades, han sofert canvis de la mà del home per tal de millorar-ne el rendiment. Una mena de enginyeria genètica feta a l'antiga.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El Sr.Bush deu ser un d'aquests als que voste considera ignorants y/o supersticiosos perque es contrari a la teoria de l'evolucio, i es a favor d'incloure al ensenyament public una teoria contraria (intelligent design) que presuposa l'existencia d'un habil dissenyador (agent)darrera els canvis. Aneu amb compte que aixi va començar Sadam el seu cami aş infern, opinant diferent que Bush.