dimecres, 26 d’octubre de 2005

ES BUSCA

Un tal Aribert Heim, de 91 anys i d’origen austríac, és un del criminals nazis més buscats en l’actualitat, concretament és en segona posició després d'Alois Brunner. Se l’acusa de torturar i matar centenars de presoners al camp de concentració Austríac de Mauthausen. Entre les seves activitats criminals hi havia injectar gasolina directament al cor de les seves víctimes, fer operacions sense anestèsia i executar presoners mentre es cronometrava el temps que trigaven a morir. Es creu que aquest bípede es troba vivint a Palafrugell, amb la connivència del règim franquista primer, i amb la permissivitat dels successius governs democràtics posteriorment. Si en sabeu cap pista comuniqueu-ho al govern alemany, perquè l’estan cercant des del 1962, quan va fugir de casa seva quan eren a punt d’arrestar-lo.

2 comentaris:

mOz ha dit...

Aquesta si que es bona...! Riem o plorem? :S

Ramon ha dit...

Sense voler ofendre els nobles sentiments de ningu, aixo de la cacera de nazis em semble un recurs d'emergencia que es fa servir per a netejar consciencies. Per exemple, quan les esquerres al poder descobreixen que no poden fer res per millorar la vida de la gent es dediquen a empaitar nazis, que poden ser personatges com aquest austriac o skins morts de gana com els que pul.lulen per Gracia.
A mes el tema esta envoltat d'hipocresia per tot arreu. A que ve ara perseguir nazis quan Skorzeny va viure tranquil.laent a Madrid fins la seva mort, quan Degrelle concedia animades conferencies de premsa des de la terrassa del seu apartament a la Costa del Sol, o quan la familia von Richtofen es de les mes conegudes i riques del Brasil. I aıxo no passava nomes durant el franquisme, sino que en temps de Felipe es van denegar diverses extradicions de personatges d'aquesta mena. El mes bo es que aixo no ha passat nomes a Espanya i Portugal, sino que a la mateixa Alemanya el que era cap d'espionatge de Hitler per l'Est d'Europa, Reinhard Gehlen, va passar a col.laborar (amb la seva xarxa) amb els americans quan es va acabar la guerra i despres va acabar de cap dels serveis d'informacio de la Alemanya Federal, o quan el ministre de finances de hitler, Hjalmar Schacht, responsable dels plans de treball forçat, va presidir un banc alemany pocs anys despres de la guerra, o quan hi ha alguns com el famos Klaus Barbie, el carnicer de Lyon que treballava pels USA a Sudamerica sense cap problema.
A aquestes caceres de conveniencia y distraccio fora mes apropiat batejar-les com "cacera de nazis inutils". Als utils no els cacen pas.