ELS CAS DELS CRANCS HEIKE

Quan un hom veu un documental de bèsties per la televisió, queda bocabadat en veure la perfecció de l'adaptació al medi. Immediatament, els ignorants i/o els supersticiosos pensen que tot això és degut a un ésser diví, sense contemplar cap altre possibilitat potser perquè la seva ment no pot comprendre els milions d'anys d'evolució de la vida des que va iniciar el seu recorregut.
Un cas estrany i sorprenent degut no a l'evolució natural sinó a l'acció humana el tenim en els crancs Heike. Aquells de vosaltres que vau veure en el seu dia la sèrie Cosmos potser el recordareu, per si no ho vau veure o no us recordeu, us refrescaré la memòria.

L'any 1185 el Japó tenia un emperador de set anys que es deia Antoku. Nominalment, era el cap de un clan de samurais que s'anomenaven els Heike. Aquest clan feia anys que lluitava contra un altre clan, els Genji. Ambdós clans reivindicaven antics drets per a ostentar el tron imperial. Arribà el dia de l'enfrontament decisiu que s'havia de lliurar en un mar interior del Japó anomenat Danno-ura. El petit emperador anava a bord juntament amb la seva àvia, anomenada Nii. Els Heike foren superats en nombre i tàctica i l'àvia decidí que ni ella ni el nen serien capturats per l'enemic, per això, agafà el nen i es llençà a l'aigua, enfonsant-se per no tornar a sortir més. La majoria de supervivents també es llençaren al mar per ofegar-se. Tota la flota Heike quedà destruïda i només sobreviurien 43 dones, dames d'honor de l'antiga cort, que foren obligades a malviure venent flors i altres favors als pescadors de la zona. La descendència d'aquestes dames encara ara celebra un festival anual el 24 d'abril per tal de commemorar la batalla.

Els pescadors del lloc, asseguren que els samurais Heike encara passegen pel fons del mar, i per demostrar-ho, et poden ensenyar una mena de cranc que viu dins l'aigua. Aquest cranc, té a la closca unes marques sorprenents que fan que s’assembli a una cara de samurai. La resposta a la pregunta de com pot ser que això hagi estat així és molt fàcil. Imaginem que algun avantpassat d'aquest cranc tingués, per casualitat, unes marques que fessin que s'assemblessin, ni que fos remotament, a una cara humana. Si els pescadors haguessin tingut escrúpols de menjar-se un cranc així, això posaria en marxa un procés evolutiu. Si ets un cranc que no te una closca en forma de cara, se't menjaran; però si la teva closca te forma de cara, et tornaran al mar i podràs continuar tenint descendents per perpetuar el teu llinatge amb closca en forma de cara humana. Amb el pas de generacions, aconsegueixes que la closca del cranc tingui, no ja una forma de cara ben definida, sinó que la cara sigui la d'un oriental, i fins i tot, la cara d'una persona enfadada simulant un guerrer samurai en combat.
Tot això no ho han fet els crancs, aquesta selecció ha estat imposada des de fora. Una selecció feta de manera més o menys conscient pels pescadors de la zona. I si això ha estat així en encara no un miler d'anys, ¿què pot arribar a fet la natura amb milers de milions d'anys?
Per descomptat, aquests crancs no són els únics que l'home a fet canviar d'aspecte. Totes les bèsties i plantes domesticades, han sofert canvis de la mà del home per tal de millorar-ne el rendiment. Una mena de enginyeria genètica feta a l'antiga.

EL SISTEMA EDUCATIU

Quan uns pares porten el seu fill a l'escola, confien l'educació de l'esmentat a una sèrie de professors, essent aquest fet molt més important del que sembla. En efecte, els professors no només ompliran el cervell del nen amb coneixements més o menys objectius sinó que, a més, hi haurà al darrera tota una filosofia de vida. En el cas que els pares optin per portar el nen a l'escola pública, serà la conselleria d'educació la que marcarà la pauta d'aquesta filosofia, i jo pregunto: ¿es pot confiar l'educació dels nostres fills, futurs ciutadans adults i responsables, a uns polítics que els interessa continuar mantenint el seu poder fins i tot al preu de veure disminuït i emasculat el futur del nostre país? ¿Es pot confiar en un sistema en el qual els pares no poden triar escola si no és fent trampes, en el qual els pares no poden triar els professors, ni el temari, ni les referències culturals i filosòfiques?

Per solucionar aquest problema, les escoles públiques haurien de desaparèixer. I abans que els amics de l'estalinisme no es posin les mans al cap i m'acusin de sectari, deixeu que m'expliqui. Tot i que la davallada brutal de despesa que suposaria per a un govern deixar de subvencionar una escola pública també suposaria una rebaixa d'impostos extraordinàriament significativa vers les famílies i, com a conseqüència de l'increment de capital molts es podrien pagar l'escola privada, entenc que hi haurien famílies que tot i així no s'ho podrien pagar. La solució, doncs, seria que l'estat continués finançant l'escola però sense dictar-ne la doctrina i fes un ingrés mensual en nom del nen a favor de l'escola privada que els pares haguessin triat. Naturalment, l'estat només pagaria l'escola a les famílies la renda de les quals els permetés de pagar les mensualitats perquè, ¿ algú em pot dir si és justícia social que una parella amb 3.000€ mensuals d'ingressos se li pagui una escola quan s'ho podrien finançar ells mateixos sense problemes? Amb tot això s'aconseguiren tres coses:

1er. Els pares recuperarien el protagonisme que ara se'ls nega en l'educació dels fills, podrien triar no tan sols l'escola, sinó també de fer un seguiment de l'eficàcia del professorat, triar l'escola segons els valors que la sostenen i també controlar el temari.

2on. L'estat s'estalviaria un munt de diners, finançant a la família un percentatge variable en funció de la renda familiar i nombre de fills que tingués en edat escolar. A més, al estar demostrat que l'empresa i la iniciativa privada estalvia molt més que la desídia i malbaratament públic, el guany monetari per a la societat seria doble.

3er. Al no controlar les escoles, l'estat deixaria de manipular els nens adoctrinant-los amb ximpleries com, per exemple, l'antiliberalisme que avui impera a les aules. (Una mostra la van donar al portar a infants de 4 o 5 anys a les manifestacions en contra de la guerra del golf, manipulant així a uns infants que no sabien el què feien).

En definitiva, la recerca de la millora educativa no estaria pas barallada amb l'economia financera, però ara i aquí, cercar solucions imaginatives i proposar-les en aquest país dominat per una ceguesa estatista i amb una ferri control per part dels polítics de la cultura i l'educació, és com picar en ferro fred. Essent així les coses, mai es podrà aconseguir la llibertat d'ensenyament que tant necessitaríem per encarar els reptes del futur, un futur que ve més ràpid del que ens pensem i que ens deixarà encara més endarrerits del que ara estem, empastifats per unes cabòries que el món civilitzat i liberal ja fa anys que ha rebutjat.

UNA MICA D'IGUALTAT

Nou dones -algunes d'elles casades amb fills i fins i tot nets- que professen la religió catòlica han estat ordenades capellanes i diàcones de manera no oficial a bord d'un vaixell en aigües internacionals entre el Canadà i els Estats Units. Per a major èxtasi, han estat ordenades per tres bisbes femenines. Les dones ordenades corren el risc de ser excomunicades, tal com va passar amb altres set ordenades el 2002. Argüeixen que la llei que les impedeix ser ordenades és totalment injusta.

Jo, que sóc batejat però em declaro formalment ateu i allunyat de la religió, no puc per menys que donar ànims a aquestes dones i desitjar-los-hi que tinguin sort en la seva tasca. Si fos per mi, els capellans es podrien casar, les dones podrien ser ordenades i, a més, el rector/a d'una església seria triat democràticament entre els seus fidels.

ELS PAGESOS

Els pagesos i ramaders sempre igual, pidolant per tal de continuar vivint de la rifeta. ¿Tan difícil és acceptar que en una economia de lliure mercat unes empreses tanquen per ineficàcia mentre d’altres – siguin del sector que siguin - vindran a ocupar l’espai que han deixat? L’última que han protagonitzat els xantatgistes del sector primari és manifestar-se per demanar al govern que els subvencioni encara més el gas-oil i els doni subvencions per la sequera. Un altre dia parlaré dels impostos a les benzines, avui em centraré en la dependència que sofreixen els pagesos i ramaders del temps atmosfèric.
No hi ha any que no els senti queixar-se del temps que fa. Si plou, perquè plou; si fa sol perquè fa sol; si cau pedra, perquè cau pedra; si gela, perquè gela. La qüestió és no parar de queixar-se mentre paren la mà al govern de torn per tal que els hi ompli de diners. No podrien assegurar les collites i deixar-nos en pau de una maleïda vegada? Per què els haig de pagar jo la seva imprevisió? No saben el que és una economia de lliure mercat? Es pensen que vivim en una país comunista?
Segurament que algú dirà que no hi ha cap asseguradora que vulgui córrer el risc d’assegurar-los la seva feina. Suposant que això fos veritat, per què no constitueixen una mútua asseguradora entre ells? Ens han demostrat amb escreix que saben actuar units quan han tallat carreteres cremant pneumàtics, llençant fems contra la façana de la conselleria, i molestant la gent que anava per la carretera fent-los arribar tard a la feina o als seus llocs d’esbarjo i descans. I aquest és per a mi el punt clau del tema. La unió que fan els pagesos està destinada única i exclusivament al seu benestar particular, perjudicant si convé, a la resta de la societat. Com menys diners demanessin i com més solucions originals posessin en pràctica contribuint al progrés col·lectiu, més necessaris es farien i més defensors trobarien dins la societat. Ara com ara, com que s’emporten bona part dels meus impostos sense donar-me res a canvi, només desitjo que fracassin.

SUÈCIA

Hi ha molta gent que sospira perquè l'Estat li pagui moltes coses, sense adonar-se que perquè això sigui possible, l'Estat li ha de cobrar molts impostos i que a més, junt amb els diners, l'Estat li prendrà la llibertat d'elecció. El país que aquests pidolaires admiren és Suècia. Doncs bé, lamentablement per a ells i afortunadament per a la llibertat, ja fa anys que Suècia ha abandonat l'intervencionisme absurd que el va caracteritzar, i fins i tot, les escoles i els hospitals són empreses privades amb afany de lucre. Són els Suecs més pobres i més desgraciats? Pel resultat que se'n desprèn dels estudis realitzats no sembla que sigui així.
En el nostre petit país, dominat per un substrat de cultura marxista, proposar hospitals i escoles privades et converteix, automàticament, en un ésser ultraliberal, pervers i escanyapobres. Però els fets canten, qui no els vulgui veure, o bé és un ignorant, o bé una persona moguda per dogmes.

UNES QUANTES PREGUNTES

Segons una informació de vilaweb, el Consell Musulmà Britànic demana explicacions a la policia per haver abatut un home al metro, en no fer-li cas. ¿També li va demanar explicacions al Bin Laden i a tota la patuleia islamista totalitària per haver matat a 55 persones al metro de Londres el dia 7 de Juliol?

El president del govern espanyol ha anat a la xina a llepar el cul al seu president. Diu que l'embargament d'armes que pesa sobre el país hauria de ser aixecat, així mateix, el xinesos demanen la intervenció espanyola per tal que la Xina pugui entrar de ple al sistema de comerç mundial. Sembla que Zapatero no va veure la masacre que l'exèrcit xinés va cometre contra el seu propi poble, ¿Haurem de fer-li veure el vídeo per tal de refrescar-li la memòria? En quant a la interceció que demanen, ¿ No saben el xinesos que en un país seriós, el banc central és independent de les decisions del govern, cosa que ara no passa a la Xina? Ara més aviat l'usen com a arma política.

EL TAPA-BOQUES

És notable de veure com un govern, davant una catàstrofe i tenint mala consciència, comença a obrir la caixa dels diners i fa anar la repartidora per tapar boques. Va passar amb el xapapote mentre el PP era al govern, va passar amb el cas del Carmel amb el tripartit i passa ara amb l’incendi de Guadalajara. Zapatero ja ha anunciat inversions....Quant ens costarà tota la “festa” als que som innocents?

SERPENTINE

Si aneu a Londres, us deixeu caure pel Hyde Park i us dirigiu al llac que hi ha al centre, molt probablement veureu a homes i dones vestits en calça curta i corrent al voltant del llac. La majoria portarà una samarreta amb la inscripció "Serpentine".
"Serpentine" és un club de corredors, i va dirigit a tothom: homes, dones, infants i vells, novells i veterans i la seva filosofia és divertir-se pel fet de córrer. Segons ells, tothom és benvingut i pot afiliar-se al club. O sigui que ja ho saps, si t'agrada córrer i vas a viure a Londres, no perdis l'oportunitat.

LLEPOLIES VS. BOMBES

26 nens iraquians han mort de resultes d'una explosió d'un cotxe bomba mentre cometien el "delicte" de parar les mans per tal que els soldats nord-americans els donessin llepolies. Sr. Joan Roura, ¿també dirà que aquests nens eren col·loboracionistes - o mercenaris, com vosté els anomena- només per acceptar dolços dels americans?

EXCUSES PER LA MORT

Quan succeïren els fets del 11 de Setembre, la progressia d'aquest país maldà per trobar una excusa als assassinats comesos per l'islamisme integrista encarnat per Bin Laden. De seguida sortiren dient que això era una rebel•lió per les injustícies sofertes pels musulmans, bé siguin polítiques, en forma de manca de llibertats o bé de misèria econòmica. A més, ens regalaren la teoria que el problema de Palestina també era una causa. Tot això ho he tornat a sentir en motiu dels assassinats de Londres, i ho han dit sense que els caigui la cara de vergonya. Ja va sent hora de dir les coses pel seu nom: És que als europeus ens van regalar la llibertat que gaudim? No va anar a espetegar - fins i tot morir- molta gent a les presons franquistes perquè demandava llibertat? No van morir molts alemanys que gosaren plantar cara al començament del nazisme? No va morir molta gent arreu d'Europa intentant arrencar de les mans el poder absolut de les monarquies? No poden lluitar els habitants dels països àrabs per tal d'aconseguir la tan preuada llibertat? Per què equivoquen el tret i ens ataquen a nosaltres? No serà que la teoria de la ràbia que senten per no ser lliures és una fal•làcia?
Diuen que estan ensorrats a la misèria. Potser sí però, és que potser Bin Laden és pobre? Ho són els dictadors i sàtrapes que ocupen el poder als països àrabs? I aquells que tenen petroli? Per què no aboquen els beneficis de la producció a la millora del seu poble i no dins les seves pròpies butxaques? La prosperitat de que gaudim a occident és resultat i producte del lliure mercat, no de l'explotació de tercers països.
En quan al tema de Palestina, Bin Laden mai no s'hi ha interessat perquè li importa un rave. El problema de Palestina té uns quants cognoms, i la majoria d'ells són àrabs, Arafat n'és l`últim, com el Gran Muftí de Jerusalem, Hadj Amin Husseini en va ser un dels primers.
Resumint, totes les collonades que ens han explicat la patuleia pretesament intel•lectual i progressista no s'aguanten per enlloc en el moment en què sotmets els seus arguments a un mínim anàlisi, encara que sigui un de tan senzill com aquest.

LA LLUITA

Quan la Gran Bretanya i França, complint amb els seus compromisos adquirits amb Polònia, declararen la guerra a la Alemanya nazi, bona part de l'opinió pública d'ambdós països, es declararen contraris a la guerra. Aquest error aviat el pagaren molt car els francesos, i a punt van estar els britànics de pagar-lo també. Després, durant la tercera guerra mundial ( la lliurada contra el totalitarisme comunista), es van sentir molts joves apuntant en direcció contrària a la llibertat del ésser humà, tots ells es declaraven de bona voluntat però, amb la seva actuació, no feien altre cosa que justificar les dictadures comunistes que oprimien centenars de milions de persones arreu del món. Ara, quan estem immersos de ple en la quarta guerra mundial, la lliurada contra el totalitarisme integrista islàmic, se senten veus ignorants que no estan d'acord amb la lluita que estem lliurant els països democràtics contra els que ens voldrien fer tornar a l'època feudal, època de total manca de llibertats i absolutisme per part dels dirigents. Quantes bombes faran falta que explotin per adonar-nos de la realitat?

AFRICA

Ara fa un parell de setmanes, Bush i Blair es van reunir per acordar la condonació del deute dels països africans. (sí, sí, Bush i Blair, aquells qui, segons els que abonyegaven cassoles a la guerra del golf, van cometre el delicte de portar la democràcia al poble iraquià i treure del poder l'àngelet innocent de Sadam Hussein). Va ser una iniciativa fantàstica. Naturalment, això no resolt els problemes d’Àfrica, que són molts, però podria ser un primer pas. Per contra, ahir mateix, Chirac, Schöeder i Putin també van voler sortir als diaris, en aquest cas, anunciant que destinarien el 0,5% del producte interior brut en almoines als països pobres (com si Rússia no en fos un) per, al cap d'uns anys, elevar-la al 0,7%. Aquesta proposta és tan sols una mera declaració, donat que això ja fa anys que existeix i mai s'ha acomplert. La veritable solució per el continent Africà, exigeix dels líders polítics (especialment europeus) tenir un parell de collons ben posats i anunciar que s'acaba amb el proteccionisme agrícola europeu. Això però, no ho faran pas, perquè tenen por de perdre el vot agrícola que ara mateix tenen captiu (Qui controla la subsistència de la gent, també controla la seva voluntat). ¿Algú de vosaltres creu que donant almoina a un captiu se li solucionaran els problemes? ¿No seria més lògic donar-li una feina, per tal de que estigui en igualtat de condicions i poder així valer-se per si mateix?
En el cas d’Àfrica, l'únic que saben fer ara per ara és llaurar el camp i criar bestiar. Deixem-los fer, doncs, això, que nosaltres ja en farem d'altres. Altre cop haig de lloar Blair. La seva idea per a la reforma europea inclou la supressió de la sinistre PAC (política agrària comuna) i gastar aquests diners en R+D. Això té dos objectius bàsics: que els països africans poguessin portar els seus productes a Europa sortint així de la misèria i que Europa competís per fabricar productes tecnològicament capdavanters. Llàstima que no li faran cas, especialment els més demagogs, entre els quals França i Espanya.

IRAQ

Si sou dels que us refieu dels mitjans de comunicació d'aquí (especialment de TV3 i el seu corresponsal ignorant de la zona) a l'hora d'informar-vos, segurament que a hores d'ara tindreu la certesa que a l'Iraq la situació no pot ser pitjor i que aquest país esdevindrà un nou Vietnam. La situació no pot ser més contrària i, per mostra, aquí van unes dades extretes del diari Avui, en l'article del Sr. Quintà, un dels poc que val la pena llegir en aquest país.
Abans de la guerra hi havien a l'Iraq 833.000 telèfons, ara n'hi han 3.300.000. També abans de la guerra hi havien només 1.000 usuaris d'internet, ara n'hi han 160.000. Abans de la guerra no hi havien televisions, ràdios, ni diaris i revistes privats. Ara n'hi han 23, 80 i 170 respectivament.
La producció de petroli (tota en mans del govern sobirà Iraquià, contradient els imbècils que deien que aquesta guerra es feia per petroli) ha passat dels 300.000 barrils diaris a 2,1 milions. Hi han moltes més dades, totes elles positives, però acabaré dient que el govern Iraquià té una aprovació del 75% de la població, cosa inèdita al nostre vell continent.