diumenge, 26 de març de 2006

LA CLAU DE VIDRE I EL LLIRI A LA MÀ

Quan dos anys enrere ERC, que tenia la clau per formar govern, trià el PSC per tal de fer-ho, ho feu, de manera ben legítima, per mirar d’erosionar CiU i menja-se-li espai electoral. També esperaven fagocitar part de l’espai del PSC. Eren temps en què el partit es veia capaç de tot, però poc temps després, amb l’anada de Carod-Rovira a Perpinyà, la clau es tornà de vidre i es trencà. A partir d’aquell moment, el PSC, amb moltes mes taules de govern i molta més experiència, acabà per imposar-se i va satel·litzar ERC de la mateixa manera que fa anys ho està IC. Amb la perspectiva que donen aquests dos anys, podríem dir que ERC es comporta de vegades com un partit d’adolescents, amb el sentit que sempre van amb un lliri a la mà. Hem pogut veure en les sessions de la comissió del parlament espanyol per tal de deliberar l’Estatut de Catalunya, que ERC i CiU s’han barallat com gat i gos equivocant-se tots dos d’enemic. Es podria considerar normal que ambdós partits es barallin, al cap i la fi els seus reservoris de vots es solapen en alguns trams. Però ni era el lloc per dirimir les seves diferències, ni ERC, que és partit de govern s’ha comportat com a tal. ERC creu que CiU és el seu enemic mortal, creu que CiU li ha fet males jugades, però l’enemic de debò d’ERC es diu PSC. És ell qui li ha fet males passades i jugades brutes, és el PSC que ha jugat brut, és el PSC qui controla molts mitjans de comunicació. Qui creu ERC que ha filtrat als diaris la notícia dels cobraments extorquidors a funcionaris de la Generalitat? Qui creu ERC que va filtrar als diaris la notícia que l’esposa de Bargalló va cobrar esplèndidament per un informe que va fer per encàrrec d’una conselleria? A ERC encara li manca menjar moltes sopes per poder enfrontar-se al PSC, i especialment a les seves baixeses i al seu joc brut.

1 comentari:

Karmeta ha dit...

Absolutament i totalment d’acord amb el que dius. Només hi afegiria que és una llàstima que mentre ERC es preocupa de barallar-se amb CiU així com a l’inrevés, el PSC-PSOE està ben tranquil, com si no hi tingués res a veure, només veient-les passar. És lamentable que ambdós es confonguin d’enemic o, més ben dit, d’adversari.