dimecres, 16 de maig del 2007

EL DEUTE DE TV3

En una reunió del govern, aquest ha acordat subrogar el deute de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, entitat constituïda per Televisió de Catalunya i les emissores de ràdio de la Generalitat. Aquest deute ascendeix a la xifra supranatural i escandalosa de 1.046,7 milions d'euros. És a dir, que a cada català ens tocarà pagar una mitjana de 149,53 euros.

El deute de la CCRTV va començar a amuntegar-se des de la seva creació pel govern de CiU, que la va fer servir com a mer instrument de control polític. El deute i la manipulació han continuat amb l'entrada del tripartit que, lluny d'intentar fer unes emissores modèliques i imparcials, va continuar i àdhuc incrementar el control amb total desvergonyiment donant pas a un acreixement de la tergiversació de les notícies arribant a excel·lir en l'art de l'antiliberalisme. La CCRTV continuarà intentant enganyar la gent (en molts casos ho aconsegueix) i ho farà amb els nostres diners, mentrestant, les carreteres i les vies fèrries estan per fer. Però tranquils, mentre la gent fa cues per anar al seu lloc de treball, sempre podrà escoltar Catalunya Ràdio, on els polítics de torn i tertulians panxacontents donaran la culpa de tot a Madrid, com sempre.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Entenc que desde l'òptica liberal veiem la gestió que s'ha fet de la CCRTV com una monstruositat, un dispendi econòmic inassumible. Crec que la idea de TV3 i Catalunya ràdio va ser la de normalitzar i a fi i efecte d'aconseguir-ho va haver de recórrer a inversions excessives per poder competir. Penso que encara ara una TV pública a Catalunya és necessària, i també una ràdio.

La normalitat s'ha evidenciat més a les ones que no pas en el medi audiovisual: posem per cas RAC1 i altres emissores que emeten el 100% de la programació en català. La privatització és necessària però no oblidem que els usuaris catalans estan totalment "intervinguts" per la pressió del centralisme

Anònim ha dit...

Estic a favor del lliure mercat però de vegades si els que manen no deixen que els valencians puguin mirar la nostra tv, caldrá fer alguna cosa per prevenir l'intent constant de diluir el català i la nostra identitat en un "quantum" amorf anomenat "españolidad".

Dels deutes astronòmics el de tv3 és potser uns dels que menys em fan mal. De totes formes quan aquest deute es vincula amb els criteris actuals d'entendre el que és TV3, llavor crec que el millor seria que el grup Godó (penso en la gent de l'Avui) es fes càrrec de l'ens i això seria una privatització amb cara i ulls

Un indígena ha dit...

Instrument de control polític de CiU? Doncs ja m'ho explicaràs: des del primer dia van deixar que aquella casa s'omplís de socialistes! Pellicer, Barceló, Otero, Francino, tots convergents, oi? En qualsevol cas, no sembla que la gestió sociata d'aquests anys hagi aconseguit millorar gaire la situació econòmica de la Corpo. Han desprestigiat els seus serveis informatius, han perdut audiència i el nivell de descatalanització no havia estat mai tan alt. El darrer any s'han escrit diversos llibres sobre el tema.

espiadimonis ha dit...

Artur,
Certament, TV3 i Catalunya Ràdio han complert una funció normalitzadora en quant el català, i només per això es podria admetre un cert nivell d'endeutament, però d'aquí al deute monstruós que tenen, hi ha un abisme. No sóc ni empresari ni economista, i és per això que no puc dir com s'hauria de gestionar la corporació, però crec que s'ha primat la xifra d'audiència per damunt de qualsevol altre cosa. L'objectiu d'una televisió pública no ha de consistir en ser líder d'audiència, sinó en fer una televisió de qualitat i d'informatius rigorosos. Estic segur que es podia haver aconseguit sense arribar al nivell d'endeutament actual. Tu mateix cites l'exemple de RAC1. Jo no sé si tenen o no tenen deute i si existeix no sé si l'eixuguen via subvencions o bé és assumit per la resta del grup Godó, però crec fermament que es pot fer una ràdio i televisió en català sense perdre-hi tanta calerada.

Indígenes,
Fins allà on arribo a saber, tota aquesta patuleia socialista era on era perquè el govern de CiU els hi va posar. Potser van creure que se'ls posarien a la butxaca. En tot cas, es van equivocar. Durant els governs de CiU no es va fer res per tal que els intel·lectuals d'aquest país creessin un pensament modern, i ara n'estem pagant les conseqüències: la gent encara creu que viu a la dècada dels anys 70, amb el comunisme ben vigent. Mentre tenien la cultura ben collada (i dins d'això hi fico TV3) ells podien anar fent bullir l'olla. Els que ara han arribat s'han trobat la maquinària ben engreixada, en tenim per anys. Per la resta estic d'acord amb tu, amb el tripartit el deute ha crescut en una proporció encara més gran i en els informatius ja ni es molesten a dissimular. Per cert, això que dius dels llibres m'interessa, series tan amable de fer-me'n cinc cèntims?

Anònim ha dit...

Avui mateix parlaven a Rac1 de l'increment del deute a CCRTV des de que governa el tripartit (gairebé s'ha duplicat).

Nozick té un article en el que explica els motius pels quals els intel.lectuals d'esquerra, especialment els no científics o dit d'altra forma els no tècnics o "de lletres" són d'esquerres.

espiadimonis ha dit...

Artur,
Tens raó, jo també ho vaig sentir. En quant a això de Nozick, m'ho pots ampliar?

Odalric ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Odalric ha dit...

Hola a tothom! :)

Amics, cóm ho diria... em sento ESTAFAT.

Sí senyor, pq TV3 va néixer només per la voluntat personal i política del president Pujol, per contruir el país i amb tota l'oposició sociata possible i fins i tot torejant la llei.

I què tenim ara? Un instrument car i inútil.

De veritat que em sento molt malament en veure com a degenerat la corpo... i de fet, de cóm degenera Catalunya sencera.

Potser sóc jo que tinc una visió distorsionada, però crec que ens anem a fer punyetes.
La nostra societat no veu o no ho vol veure, però Catalunya és un país irresponsable i actua com a tal.

espiadimonis ha dit...

Tens tota la raó, Odalric.

El país va cap enrere, com els crancs. Aquest país nostre va fer la revolució industrial sense cotó ni carbó, només amb l'empenta de la societat civil. Ara, la major part dels joves té com a principal ambició arribar a ser funcionari. Ja m'explicareu on anirem a parar.