Des que a França els partidaris del rei s'assegueren a la seva dreta i els seus detractors a l'esquerra ha plogut molt. En el nom de les idees evolucionades que representaven aquests dos grups hi han hagut revolucions, lluites, matances i guerres. Personalment, trobo que avui dia això de dretes i esquerres hauria de ser història, perquè les idees prefixades actuen de filtre de la realitat, distorsionant-la i impedint que l'anàlisi rigorós i imparcial dels fets arribin a escatir quina serà l'opció que beneficiarà a un major nombre de gent o bé, en el cas d'un fet negatiu, quina seria l'opció que perjudicaria a un menor nombre de conciutadans. En el nostre petit i miserable país, una immensa majoria de població encara viu en la dicotomia “dretes – esquerres”, atorgant-li a una de les dues una superioritat moral que no té. Si, a més, un dels dos (en el nostre país les auto-anomenades esquerres) té la supremacia política i informativa, poden arribar a bombardejar la gent de tal manera, que una persona que per les seves idees la situaries dins l'espectre de les dretes, arribi a creure que és d'esquerres. És en aquest sentit que els partits d'esquerres han triomfat de manera aclaparadora, poden estar-ne contents. El preu, però, ha estat la ignomínia d'un país i el seu lliscament per un pendent que, avui per avui, no té aturador.
7 comentaris:
Estic totalment d'acord amb el teu article.
Aquest tema darrerament m'emprenya més del compte i crec que acabaré sent un cascarràbies :)
Els fets indiquen que Catalunya restarà com la Corea del Nord d'Europa i no te explicació possible.
No ho entenc... i crec que es l'hora de la defensa desacomplexada dels valors de la llibertat.
Prou deixar-se etiquetar i prou fer-se perdonar amb carnets socialdemòcrates quan et diuen que ets "la dreta" (com si fos una malaltia incurable o alguna cosa pitjor).
Els liberals no ens hem d'avergonyir dels nostres valors i els hem de defensar amb convicció.
Pq no hi ha ningú que ho faci?
Què ens passa?
Crec que el que passa és que manca un partit liberal. Hi ha indivudius i individuaismes liberals però no un corrent de pensament que pretengui l'hegemonia política. A més, hi ha invividus que es diuen liberals però no ho són
Odalric,
T'anava a dir més o menys el que Moré ha comentat, que som mancats d'un parit liberal.
Moltes vegades he estat pensant sobre el motiu pel qual no tenim un partit així a casa nostra, la resposta no és pas fàcil, potser falta molta pedagogia per tal de netejar els cervells de la gent de tota la brutícia que els partits i molts mitjans de comunicació els han imbuït, i això requereix molt de sacrifici i passar-se molts anys a l'oposició, cosa que els nostres polítics no estan disposats a fer perquè volen tocar cuixa quan abans millor.
Moré,
Tens raó, molta gent es diu liberal i no ho són, i molta altra gent ni tan sols sap què és el liberalisme ni què és ser liberal, ho associen directament a ser de dretes o ser un partidari del campi qui pugui.
L'escrit del blog i tots els seus comentaris són impecables. L'escandalosa superioritat moral que l'esquerra s'atribueix és la més gran petulància política que es pugui trobar.
Molt poca gent sap què significa ser liberal. L'únic partit a Catalunya (i Espanya) que està afiliat a ELDR party (european liberal democratics) és Convergència, encara que dins de Convergència pots trobar gent social-demòcrata i també liberals.
Artur,
Certament, Convergència és l'únic partit polític de l'estat espanyol que és afiliat al partit liberal europeu, passa que Convergència no exerceix gaire com a tal. Potser perquè la premsa ha aconseguit vincular els mots "liberal" amb "dretes", "insolidari" i un seguit d'epítets negatius. Això tal vegada els fa por perquè saben que haurien de fer un ardu esforç de pedagogia entre la població que no crec que tinguin la paciència de fer.
Interessant reflexió. També comparteixo la idea que cal acabar amb l'eix dreta-esquerra. El principal problema per fer-ho, segurament, és que el ser d'esquerres, més que una opció més, és una fe. Una fe que professa, segons alguns estudis, entre el 30 i el 45% de la població de Catalunya. Com es destrueix una fe, un sistema de creences, per donar pas a una altra concepció política??
A més es dona el cas que el principal creador i impulsor dels tòpics d'esquerres a Catalunya, és el PSC, un partit espanyolista. Què vol dir això?, doncs que la gent que professa la fe de l'esquerra, adopta també una sèrie de tòpics anticatalans dins les seves creences. Bé, que l'eix esquerra-dreta no només és fals, sinó també perjudicial per a Catalunya.
Sobre el tema vaig fer alguna reflexió al meu blog: http://magradaparlar.blogspot.com/2007/03/el-fals-progressisme-o-la-fe-de-les.html Salutacions
Roger T.,
He estat mirant el teu post, molt millor que el meu, i veig que compartim la visió liberal de l'afer.
Algú amb estudis hauria de fer algun dia una tesi sobre el per què la gent té aquesta aversió irracional a la dreta i la conseqüent veneració a les esquerres. Potser fou que en aquest país hi van haver 36 anys de dictadura feixista, o a les escurrialles del maig del 68 que patim, o bé que tenim una dreta espanyola retrògrada, casposa i de vol gallinaci, el cas és que les esquerres han venut molt bé el rebuig a les dretes. Clar que per això es necessita tenir a una població soterrada en la ignorància , cosa que aquí ho estan aconseguint.
Publica un comentari a l'entrada