dimecres, 3 d’octubre de 2007

EL MOCADOR AL CAP I LA LLIBERTAT INDIVIDUAL

En tot l'afer de la crema de les fotografies del rei d'Espanya, he trobat a faltar, per part dels polítics que regeixen els nostres destins, i dels intel·lectuals que se suposa que ens il·luminen el camí a seguir, el què per mi és la clau de tot. El concepte primer: la llibertat que haurien de tenir les persones per cremar tantes banderes i fotografies com els hi abelleixi. Ara ha saltat a l'actualitat un altre afer digne de consideració per part de la societat: el fet que una nena porti o no un mocador al cap a l'escola.

Novament he esperat que els polítics i intel·lectuals parlessin des del punt de vista liberal. He esperat debades. Tots s'hi han manifestat en contra, amb diversos arguments.

El primer que un liberal ha de tenir en compte a l'hora de valorar un afer d'aquesta mena és aquest: el fet que una persona porti un mocador al cap, ¿agredeix a algú altre, o a les propietats d'altri? La resposta en aquest cas és rotundament NO. Això entra dins l'esfera de la llibertat de cadascú per portar el què vulgui damunt el cap per les raons que només a ell li incumbeixen.

Alguns han dit que una criatura de pocs anys no té criteri propi i porta el mocador al cap perquè els seus pares li hi obliguen. I què? ¿És que els nostres pares no ens van obligar a fer coses que nosaltres no haguéssim fet? ¿No és responsabilitat i potestat dels pares el fet d'educar una criatura com els hi sembli millor? ¿ És que hem d'esperar que l'estat arrabassi la criatura de les mans del metge tan bon punt hagi nascut, pel perill que hi ha que els pares no l'eduquin segons els cànons actuals i políticament correctes?

D'altres, com ara el senyor Artur Mas, han dit que les nenes poden anar pel carrer com vulguin, però que a l'escola hi haurien d'anar sense mocador al cap, “perquè és un lloc de convivència”. Així doncs, senyor Mas, ¿el carrer no és un lloc de convivència? Quina diferència hi ha entre anar pel carrer o entrar dins una escola, en quan a convivència? Jo tenia el senyor Mas com un dels polítics més intel·ligents d'aquest país, però si no sap argumentar les seves raons amb més encert, hauré de creure que és com els altres.

Un altre tema seria que les escoles fossin privades. Aleshores sí que poden posar les normes que els plagui i els alumnes les haurien d'acatar, però en una escola pública, les normes prohibint portar un mocador al cap estan fora de lloc.

Segurament la major part de la població desitja que portar un mocador al cap a l'escola estigui prohibit. I segurament a la major part també li agradaria que estigués prohibit fins i tot al carrer, i el fet de veure com és la mateixa gent la que desitja que li retallin la llibertat individual ens indica fins a quin punt aquest país està malalt.


9 comentaris:

Odalric ha dit...

Aquest és un tema complicat.
Escriuré el que ja he escrit en un altre comentari:

"Estic d’acord que els drets individuals s’han de garantir.
També estic d’acord que l’Estat no ha d’imposar el seu criteri estètic al ciutadà...
El problema aquí està en que parlem d’una menor.
La pregunta següent és si els pares d’un o una menor poden fer el que vulguin amb aquest o aquesta.
S’ha de permetre l’ablació? S’ha de permetre la no transfusió de sang per les creences religioses dels pares? S’ha de permetre els matrimonis infantils acordats?
Uns pares poden fer amb els seus fills el que vulguin?

En el cas de la nena amb vel, s’ha avantpossat el dret a l’educació al vel. Pq aquest criteri no se li ha aplicat als pares? Es a dir, que el dret a l’ensenyament és més important que el vel i per tant que no el dugui.
Pq què passarà quan arribi la classe de gimnàstica? No la farà? El vel estarà –aquest cop sí- per davant el dret a l’ensenyament?

I si el vel creix en cm i es converteix en burka?

Realment el dret d’ensenyament és el valor més important que protegir?

Potser a Turquia... o França són menys democràtics que nosaltres...?"

Reconec que és un tema complicat...

espiadimonis ha dit...

Odalric,
Per a mi, el veritable problema, a banda de la llibertat individual, és l'escolaritat pública. Si les escoles fossin privades, tindrien unes normes a fer complir, i el pare de religió musulmana, triaria un col·legi que li permetés escolaritzar la seva filla amb els paràmetres que li marqués la seva religió, creença o ideari.
Algú pot dir que les escoles públiques també tenen les seves normes, però el cas és ben diferent. Segons la Sagradíssima I Mai Ben Prou Ponderada Constitució Espanyola (tots drets), no es pot discriminar ningú pel seu sexe, edat, raça, religió i no sé quantes coses més. Això fa que hagi d'acceptar tothom, no trobes?
En quan a les preguntes que fas, són de fàcil resolució si ens atenim al què he dit al meu post: Ningú no té dret a agredir a cap altre persona ni les seves propietats. Així, per exemple, l'ablació de clítoris és una agressió, i la negació d'un tractament a un teu fill en perill de mort, segons el meu punt de vista, també ho és. Amb això també contesto a la teva pregunta de si els pares poden fer el què vulguin amb els seus fills.

I sí, Turquía i França són menys democràtics que nosaltres. Volent fent-se passar per laics, han uniformat a tothom, arribant a practicar el genocidi nacional.

Montse C. ha dit...

Ja torno a estar aquí!!

Amb això hi ha un tema molt senzill i és que hi ha una normativa que diu que està prohibit portar vel a l'escola. Les normes estan per fer-les complir i em sembla demencial que la Generalitat intervingui donant a sobre la raó a la família musulmana.
A l'escola on estudiava, estava prohibit portar barret a la classe i la gent que el portava se l'havia de treure. Quin problema hi ha? T'adaptes a les circumstàncies que hi ha i PROU!!
Aquest no és un país musulmà i els pares no són ningú per obligar a una nena a portar vel. Si no hi estan d'acord, que se'n tornin al seu país.
Si a mi em diuen que no es pot fumar en un lloc, no fumo i ja està.
Aquesta gentussa no s'integren ni que els matin.

Montse C. ha dit...

Se m'oblidava: Aquesta merda de tripartit, l'únic que està aconseguint és que pugi la ultra-dreta.
Ho sento però no hi estic d'acord amb aquesta actitud.
No és qüestió de portar vel o no, és una qüestió de cultura i de manera de ser: renunciar a la integració. Jo ho veig més així. Tampoc esperis res de bo de gent d'aquest tipus.

Espiadimonis, em sap greu no haver contestat abans però de veritat que he anat molt atabalada.

espiadimonis ha dit...

Benvolguda Montse,
Vagi per endavant que detesto la religió islàmica, però no per això crec que s'hagi de prohibir. Ja ho he dit al post, però torno a repetir-ho, perquè crec que val la pena fer-ho. Allò fonamental, el bé més preuat de tots, és la llibertat d'escollir. El fet de portar un drap al cap només afecta a la persona que el porta, i això és la base de tot. Ja sé que no ens convencerem mútuament, però vaja, per això s'han habilitat els comentaris en aquest blog, per intercanviar els nostres punts de vista, que no sempre han de ser coincidents.

Cap problema si no tens temps de comentar els posts. S'entén que la gent té les seves obligacions.

Montse C. ha dit...

Amb les presses d'ahir, vaig escriure ràpid i anant al gra i potser sí que sembla que la meva resposta hagi estat contundent. Però no és així.
Jo també estic d'acord en què tothom és lliure d'anar com vulgui però una cosa és el que un fa a nivell personal i l'altre en públic. És com el tema dels pearcings: em sembla bé que una persona en porti però si en un lloc està prohibit, tampoc crec que hi hagi per tant. Les normes també s'han de respectar.

Artur ha dit...

El tema és realment problemàtic. A la Ïndia, l'associació de lliurepensadors va haver d'imposar a les escoles l'uniforme. La raó: les rancúnies entre islàmics i hinduistes eren contínues. Áquesta imposició va trencar un cercle de violència molt habitual en aquells indrets.

Estic d'acord, inicialment, amb el que dius. El problema que va més enllà d'aquest mocador és el que implica: Cedir en el tema "mocador" implicarà també cedir en el tema "gimnàstica i amb altres matèries futures. La pregunta és: podrà aquesta noia, la mateixa que defensa el seu hyjab, ser ginecòloga, dissenyadora de moda o enginyera química?

Potser, alguns cops, per salvaguardar les llibertats individuals, hem d'intervenir. Si volem que aquesta noia sigui lliure algun dia, pugui decidir, pugui criticar caldrà fer un esforç. Aquest esforç serà estèril en molts casos perquè la moral familiar, la religió i la tradició tenen molta força en l'islam, però cal lluitar.

Crec que no hem de caure en els aspectes més antropològics o folklòrics del problema. L'arrel és molt profunda i cal fer molta força per a desenganxar-la de la terra de l'obediència i la desigualtat (només les noies porten mocador....)

Si ella fos budista o protestant no diria res. Totalment d'acord amb el teu post. L'islam és diferent.

espiadimonis ha dit...

Benvolgut Artur,
Les teves prevencions contra el mocador han estat de les més intel·ligents i moderades que he llegit. Dius que el tema del mocador és una "cessió". Jo no ho veig així, jo ho veig com el respecte a la llibertat individual. Per descomptat, com que a l'escola se l'han hagut d'embeinar, ara sembla que sigui una cessió, però si des del primer dia li haguessin respectat la llibertat individual, res de tot això hauria passat. Altre tema seria el fet de negar-se a fer gimnàstica. Això seria com saltar-se qualsevol altre assignatura, cosa que no pot ser. La llibertat individual no pot ser feta servir per situar-te en posició d'avantatge respecte als teus condeixebles, i fer una assignatura de menys ho seria. Tampoc seria admissible una burka, perquè crec que, en l'exercici de comunicació mestre-alumne, és aconsellable veure's les cares.
El tema que em planteges de si la noia podrà ser lliure per decidir el seu futur ja és més complicat. En el seu país és segur que no té cap garantia de drets, però aquí, amb la mateixa bandera que li garanteix la llibertat de portar un hijab, hem de garantir-li que podrà fer amb la seva vida el què li abelleixi.

joliu ha dit...

M'apunto a la proposta de l'Artur, uniforme per tothom i menys problemes. Ja ho he dit per alguna altra banda: "per més lliberals que vulguem ser, hi ha una edat en que no ens faria cap mal passar pel tub. Si depengués de mi, imposaria l'uniforme obligatori a totes les escoles. Ens estalviariem discutir sobre els vels, els pírcings al melic, els pantalons baixats, els tangues, els tops, els escots, els calçotes, i la ratlla del cul que m'ensenyen totes aquestes púbers que sembla que sembla que confonguin l'escola amb el Pachà o el Bailén 22."