dimarts, 29 de gener de 2008

IL CAPO E IL CONSIGLIORI

El capo de la màfia, Zappatetti, que controlava els molls de la ciutat anomenada X, estava amoïnat. La família Pepetti l'encalçava i pretenia prendre-li la influència de la seva zona d'extorsió. Reunits en conclau amb el seu “consigliori” en afers financers s'exclamà:

-Hem de fer alguna cosa per mantenir la influència dins la nostra zona!- s'exclamà el capo.

-Això és més fàcil de dir que de fer, Padrí -contestà el “consigliori” Solbetti.

-Bé hi ha d'haver quelcom. Sempre i quan no sigui trencar-los les cames als nostres extorsionats. Necessitem que treballin.

-I si els visitem i parlem amb ells per convèncer-los?- proposà Solbetti.

-Sempre fem el mateix; aquesta vegada necessitem un cop d'efecte -contestà Zappatetti.

Els dos mafiosi donaren moltes voltes, fins que al final el “consigliori” digué:

-Ja ho tinc! Perquè no els prometem que els donarem diners a canvi de la seva lleialtat?

-I d'on traiem la calerada, llest? -objectà el capo.

-Els hem robat tant durant aquest darrer any, que ens han sobrat molts diners. I són tan imbècils que no pensaran que els tornem diners que prèviament els hem robat, sinó que s'ho agafaran com una generositat nostre -explicà Solbetti.

Zappatetti donà voltes a la idea del seu “consigliori”, i com més hi pensava, més li agradava:

-No està mal pensat, això que dius. Però digues, no quedarem pelats com rates?

-No passi ànsia, Padrí. Augmentarem una mica més les quotes que els cobrem, així, l'any que bé, sempre i quan ens haguem assegurat la seva fidelitat, tindrem els mateixos diners que ara. I si convé, podrem tornar a fer la mateixa operació de tornar-los la part infinitesimal del què els haguem extorquit, així els robem i a sobre quedem bé.

-Ets un geni, “consigliori”. Però digues, no creus que algun dia s'adonaran i se'ns trauran de sobre? -replicà el capo.

-I ca, Padrí! Controlem les escoles, els diaris i els intel·lectuals. Com vol que s'adonin de res? Són toixos i així seguiran.

4 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Extraordinari. Quin fart de riure a costa de una cosa que no fa cap gràcia.

rita ha dit...

Molt bo, espia! Com diu el josep(sl), jo també he rigut molt, malgrat la poca gràcia que fa.
Petons,

Guillem Casas ha dit...

Sembla que agafar-s'ho amb humor sigui la millor solució ja que aquests lladres ens volen tractar d'idiotes.

espiadimonis ha dit...

josep, rita i guillem,

Quan t'escuren la butxaca amb l'excusa de l'estat del benestar que mai no arriba i al damunt et tracten d'idiota, una de les solucions és prendre-s'ho amb humor. Celebro que us hagi agradat. :-)