Hi havia molta de la gent que volia conèixer personalment i d'altres que se'm van escapar. Però per damunt de tot feia goig de veure l'èxit esclatant en que es va convertir una trobada feta des de la il·lusió i amb tota la voluntat del món. I veure que no estem sols... que som molts els que no ens deixem ensarronar per les postures oficials de propaganda orgànica, que som molts els que som capaços de reunir-nos i, qui sap, potser posar la primera pedra per fer coses més grans...
Una menció a banda es mereixen l'Isalguer, la Curosa i en Jaim (l'ordre no importa), sense els quals res del que ahir va passar no hagués estat possible. Poden estar contents i orgullosos del que van fer. Felicitats i espero que fins aviat!
2 comentaris:
Espiadimonis, un plaer. Però, de fet l'èxit d'ahir va ser fonamentalment en que tots erem a casa. Segur que trobem més "excuses" per veure'ns tots plegats eh?
I tant, Moré! Coses com aquestes s'han de repetir. No hem de deixar pas que aquesta flama s'apagui. Encara que el que puguem fer sigui poc, serà un gra del graner de la causa d'Israel i del judaisme.
Publica un comentari a l'entrada