Allò que es coneix com a maldat, és a dir, les males accions o les que són moralment reprovables, són inherents a l'ésser humà. Existeixen des que l'home és home i existiran fins que l'espècie humana deixi d'existir.
Només que revisem els llibres d'història observarem que l'anterior paràgraf té tota la validesa objectiva. Des de les conquestes d'una tribu sobre un altre o, a escala més gran, d'un país per un altre, sempre hi ha hagut persones que no han tingut cap mena de respecte cap al proïsme ni cap escrúpol a sotmetre'l.
L'adquisició de tecnologia per part de l'ésser humà, ha fet que la capacitat de fer mal hagi augmentat de manera exponencial i, d'aquesta manera, països petits van poder sotmetre continents sencers o territoris més grans que la pròpia metròpoli, espoliant vides i propietats als nadius.
El zenit de tot això arribà al segle XX, quan la maldat de l'ésser humà trobà l'excusa de la ideologia en un intent de recerca de legitimitat. Adoptà la forma de feixisme i comunisme disfressant-se, en alguns casos, de paternalisme. Gentola sense ni un bri d'humanitat s'apropiaren dels ressorts del poder i disposaren de milions de vides humanes al seu caprici i albir, sense tenir-ne cap dret.
En l'actualitat, la maldat ha trobat un perfecte caldo de cultiu en l'islamisme, i així, una religió necessitada de quantitats d'aire fresc per tal de renovar-se i esdevenir compatible amb una visió més occidental de la vida, ha esdevingut, al estar resclosida, una font d'extremistes que no han dubtat d'utilitzar aquesta religió pels seus propòsits nefands.
En el seu article d'avui a L'Avui, Alfons Quintà escriu, en el darrer paràgraf, sobre individus comunistes que han esdevingut islamistes (i per tant antisemites) en el seu camí infernal de destrucció i maldat, i és que l'antisemitisme mereix una especial menció com a forma de maldat inherent a l'espècie humana.
De bell antuvi, els antisemites, en el seu intent de trobar una excusa per les seves accions, van qualificar el poble jueu de deïcida, més tard aquest poble ha rebut tota mena de blasmes, com ara que eren usurers i per tant lladres o que eren assassins rituals de nens. Actualment, la maldat de l'antisemitisme s'ha disfressat “d'amistat cap al poble palestí” i “jueus dolents que massacren la població palestina”, i és que com hem vist, hem de mentalitzar-nos que SEMPRE haurem de reservar una part de les nostres energies en desmuntar els tòpics i les cabòries dels totalitaris que, igual que els virus, muten i es transformen per poder continuar les seves malvestats.
8 comentaris:
Bravo!!! quina llàstima que tinguis tota la raó.
Gràcies Moré, i un "Bravo" també per a tu, perquè llegint el teu blog he après moltes coses que em serveixen per desenvolupar els meus escrits.
Ostres, noi, veritats com punys que deia aquell. Molt bon escrit. Jo trobo a faltar els "Encenalls" que l'Alfons Quintà escribia cada dia. També els "Planetarium" de cada dissabte eren memorables. Crec que seria bó que els editéssin en un llibre.
jordi calveras,
Jo també trobo a faltar molt la pàgina del "Planetarium", el llegia amb autèntica passió. He aprés moltes coses llegint a n'Alfons Quintà, i de fet, encara el segueixo en els seus escrits al "Diari de Girona". Pel que fa a l'edició dels seus articles en un llibre, trobo que és una idea genial, la immensa majoria tindrien plena validesa, malgrat que ja ha passat un cert temps d'ençà que els publicava.
Per cert, veig que ets al Japó, país que ha de ser fascinant. Que hi tinguis una bona estada!
Quan varem deixar de ser monos. Quan varem donar el salt i la inteligència va reflectir és quan ens varem tornar dolents..saludus
Noctas,
És molt interessant aquesta nova visió que introdueixes en el teu comentari.
De fet, jo penso que els animals no són pas angelets de la caritat, poden ser molt cruels i dolents, però és el seu instint, és a dir, no poden actuar d'altre manera. No ataquen a ningú altre si no és per tal d'obtenir la pitança o bé per defensar-se, sigui a si mateixos o a la prole, però quan ho fan no tenen cap mena d'escrúpol o pietat.
En canvi l'home, al fer-se conscient de si mateix també sap si les accions que realitza provocaran el bé o al mal. És una gran cosa, però té dues cares, com els ganivets de dos talls: pots fer grans accions i esdevenir un benefactor de la humanitat o bé convertir-te en un monstre capaç de portar a la ruïna i la mort a milions de persones.
Des del meu punt de vista existeixen dues formes de malignitat: la individual, és a dir, la de l'individu que no dubta en violar i matar per a satisfer una pulsió, i la de la maldat industrialitzada, socialitzada i col.lectivitzada, fonamentada sempre sobre una religió o ideologia. A tal fi cal que el déu, la bandera o la idea bàsica d'aquest "credo" polític o religiós, estigui sempre per damunt de les persones i també cal que la gent deixi de pensar, deixi de ser crítica, abandoni la seva individualitat en ares d'una societat millor, planificada (controlada per un déu, un profeta o un líder, tant se val...)
El segle XX ens ha donat exemples molt clars del que és capaç de fer qualsevol totalitarisme. De retruc l'islamisme fonamentalista ha seguit el camí que alguns ja crèiem oblidat: el de la mort, el del nihilisme, el de la dominació, el de l'enterrament de la intel.ligència.
Artur,
Està molt ben vist, el teu comentari, però jo segueixo pensant que la malignitat és individual. No deixen de ser les persones les que conceben i conformen els credos on es recolza la maldat dels mateixos individus per tal d'actuar. És cert que una cosa és robar una cartera i un altre de diferent matar centenars o milers o milions de persones. Potser la diferència està en la "sofisticació" del mal, o de la intel·ligència de l'individu actuant.
En fi, no sé, tot és molt teòric i tal vegada això exigiria un autèntic debat fora d'un senzill blog i que, per descomptat, m'ultrapassa.
Publica un comentari a l'entrada