divendres, 7 de novembre de 2008

HOSSANNA, OBAMA

Mai no he entès la il·lusió que generen els polítics a molta gent. Personalment crec que aquells han de ser sempre contemplats amb un immens escepticisme i sotmesos a un estricte control.


Oblidant que cadascú de nosaltres som amos del nostre propi destí, n'hi ha que projecten les seves frustracions i la manca de decisió a l'exterior. Així, molts dels meus conciutadans han assistit amb veritable passió a l'espectacle de la confirmació d'Obama com el nou Messies, creient que, tan sols pel fet d'haver sortit elegit, els problemes del món ja són en vies de solució.


Bush, Clinton, Reagan o Carter, per posar uns exemples recents, van ser Governadors abans que Presidents, i per bé o per mal podien presentar unes credencials. Obama no ha tingut mai un càrrec executiu, i per tant només podem endevinar què és el que farà a través de les seves promeses i dels actes fets com a senador.


Pel que fa a les promeses, ha anat prometent unes coses i les seves contràries depenent de les orelles que l'escoltaven, i això farà que, a l'hora de prendre decisions, uns o altres se sentin decebuts.


Naturalment, haurem de deixar-lo governar abans de jutjar-lo. Afortunadament nordamèrica és un país amb una societat civil prou forta, i en el cas que Obama no fes les coses bé, sabran posar-hi remei. De moment, la propera prova de foc la tindrà d'aquí a dos anys, quan han de renovar parcialment la Cambra de Representants. Veurem si podrà mantenir aquesta il·lusió que ha generat o si pel contrari la decepció de certs sectors li passa factura.


Pel que fa a nosaltres, pobre i miserable país, seguirem patint la partitocràcia que tanta mediocritat i vol gallinaci ens ha portat. A tots aquests -especialment progres- que s'han il·lusionat tant i s'han passat dies parlant de les eleccions americanes: ¿No podríem aprofitar més el temps preguntant-nos per què en el nostre país és impossible que surti un fenomen així?

10 comentaris:

mila ha dit...

Welcome back! En aquests moments d'americanisme sobtat i OBAMISME general, ens calien les teves paraules mesurades i que toquen de peus a terra.

espiadimonis ha dit...

Mila,

La meva només ha estat una petita reflexió feta una mica massa despresa. Ara no és que no tingui ganes d'escriure, ara em manca temps!!!
Gràcies pel teu comentari.

Rita ha dit...

Ai, espieta, que nòrdic que ets i que Napolitana que arribo a ser jo... hahahahaha

Com ja has llegit a l'Illa, i contràriament a tu, a mi l'Obama m'ha portat il·lusió. No sé què farà, ni com, ni si canviaran gaire les coses, però el sol fet de fer que el racisme ara hagi de callar, per a mi ja és molt important.

Tant de bo aquí ens aparegués un Obama que tornés la il·lusió a la gent.
Petons, maco!

Joana ha dit...

Jo penso que hem/han perdut la capacitat per a il.lusionar-se i sense aquesta capacitat estem /anem perduts...Ja fa molt de temps i això és molt molt preocupant.
La il.lusió , com tot, s'ha de generar perquè és engrescadora i trobo que no estem/estan engrescats en projectes ni de present ni de futur.
Parlo en general però si no ho fan els polítics qui ho ha de fer?
Bon cap de setmana i ves escrivint ni que sigui de tant en tant!

espiadimonis ha dit...

Rita,
Ja ho saps que els pols oposats s'atrauen? :-)
En aquest país no pot sortir cap polític que generi il·lusió perquè aquests són designats per les cúpules dels partits, i tot es fa per tal de que res no canviï el seu status quo de poder. Amb llistes obertes potser hi haurien més possibilitats de trobar algun polític que generés un xic d'il·lusió.

espiadimonis ha dit...

Joana,

Jo crec que la política és gestió, i no trobo necessari que il·lusioni, malgrat que reconec que no faria cap mal que ho fes, però com he comentat a la resposta de la Rita, els polítics de casa nostre no volen que canviï res, i el mal que estan fent al país i a la seva gent és immens. La història els jutjarà.

òscar ha dit...

sóc molt escèptic.
amb algun matís potser, però ni en aquest pais ni en cap d'altre cap polític és un fenòmen per si mateix sense una interessada campanya de mercadotècnia embolcallant-lo. tot és façana!
emulant al televisiu risto meijide, "són productes".

Morgana LeFay ha dit...

Gran bloc : ) T'agrego...penses gairebé el mateix que jo de l'Obama xDD

espiadimonis ha dit...

Oscar,
En un país tan extens, és inevitable que els polítics hagin d'arribar als votants per mitja d'una campanya que s'assembla més a la venda d'un nou model de cotxe que no pas a la difusió d'idees. Però t'haig de donar la raó, tot és façana. El temps, però, posa les coses al seu lloc. Ja ho veurem venir.

espiadimonis ha dit...

Morgana,
Moltes gràcies per afegir-me al teu blog. He anat a visitar el teu i he quedat literalment fascinat, jo també t'afegeixo.