dissabte, 4 d’abril de 2009

EL SECRET BANCARI

Us suposo informats d'aquesta cimera que uns vintena de països acaben de fer a Londres. Han arribat a uns acords de mínims entre els quals hi ha denunciar els paradisos fiscals, que són països que mantenen el secret bancari dels clients de les entitats financeres, entre altres coses.
Sempre he pensat que això de donar dades a la Hisenda pública, per part dels bancs, era una cosa molt lletja, una immoralitat, perquè, si la policia ha de demanar una ordre de registre a un jutge per entrar a la casa d'un presumpte delinqüent, si ha de demanar una ordre judicial per intervenir un telèfon, per què no pot demanar una ordre judicial per investigar els comptes que hom pugui tenir? ¿Tan difícil és fer les coses ben fetes? ¿Tan difícil és anar pel món sense trepitjar la presumpció d'innocència?

2 comentaris:

Rita ha dit...

A mi em sembla més una escenificació que una altra cosa. Els que tenen diners fora són poderosos i els poderosos tenen diners a casa, encara que en siguin menys, i contactes amb el poder també.

No crec que això solucioni res, la veritat. Diria que és per quedar bé i poc més...
Bon capde!

mila ha dit...

Espia, si tens unmoment, passa pel MA PITOM!