dilluns, 29 de juny de 2009

HONDURES

Sempre es fa difícil tenir una opinió d'uns esdeveniments que succeeixen lluny i en un país del qual en saps poca cosa. Sovint és per manca d'interès i/o mandra. Aquest matí, però, els titulars dels mitjans referents a Hondures m'han caigut al davant, i no he pogut evitar preguntar-me: Què està passant a Hondures?


El gener de 1982, Hondures es va dotar d'una Constitució democràtica Aquesta té 375 articles, d'aquests, 8 són sense possibilitat d'esmena. Un d'aquests 8 és el que diu que el president electe del país ho és per un sol mandat de 4 anys, i prohibeix explícitament presentar-se a cap reelecció. També prohibeix expressament canviar els articles que prohibeixen presentar-se a la reelecció.


A principis d'aquest 2009, Zelaya declarà que volia fer un referèndum per ampliar el seu mandat. La major part de la població, fins i tot el seu propi partit, s'hi posicionà en contra. Per raons que no sé però que són fàcils d'imaginar, Zelaya continuà amb el propòsit de fer el referèndum. La Cort Suprema d'Hondures el declarà il·legal, per allò que abans hem vist de la limitació de mandats, i l'exèrcit, actuant per ordre del Tribunal Suprem, i amb el suport de bona part de la població, ha foragitat Zelaya del país.


No és un cop d'estat, tal com diu la premsa. L'exèrcit només ha actuat per ordre de la Cort Suprema, i un cop expulsat Zelaya, ha tornat a les casernes, sense ni tan sols posar ningú al capdavant del país. Si hagués estat un cop d'estat, l'exèrcit hauria actuat pel seu compte, i hauria ocupat el govern del país o en defecte d'això, hagués designat un govern, cosa que no ha fet. Encara es veu més clar si tenim en compte que el substitut de Zelaya l'ha designat el Congrés.


Per si em calien més raons per donar legitimitat a l'acció defensiva i democràtica del poble d'Hondures, les he vistes amb les reaccions furibundes en contra de l'expulsió de Zelaya. Aquestes eren de personatges com ara Chávez, Morales, H. Clinton, i de les oficines de presidents de països com Equador i Espanya. De seguida ho he vist clar: l'expulsió de Zelaya era ben feta i estava justificada.

12 comentaris:

Rita ha dit...

M'has fet somriure, espieta... ;-)

Jo també en sabia ben poca cosa -i confesso que no he pogut llegir res encara-, però per això et tinc a tu -ja saps que sempre et dic que ets molt didàctic- i bé, després de llegir-te, com que estic segura que t'has ben documentat, estic d'acord amb tu i amb el que ha passat.
Petonets!

espiadimonis ha dit...

Celebro els somriures que t'he provocat. :-D
M'afalagues quan dius que et refies de mi. Espero continuar sent-ne mereixedor per molt de temps!

L'home del sac ha dit...

Home, però una constitució que diu que uns determinats articles són intocables a mi no em sembla democràtica!!! Sempre hi ha d'haver la possibilitat de canviar-la.
En aquest cas, a Honduras la Constitució està com una llosa per damunt del poble sense possibilitat de canviar-la. Això no és democràtic. A més, potser més valia que hagués fet el referèndum i l'hagués perdut si tanta oposició tenia. Un referèndum mai s'ha de prohibir d'aquesta forma i menys utilitzant l'exèrcit... em fan por els demòcrates de caserna!

espiadimonis ha dit...

Una constitució no és només un cos de lleis fetes per un grup de polítics-juristes. Ve amarada per la idiosincràsia i la història de tot un poble.
Per desgràcia, a gairebé tota l'Amèrica Llatina hi ha un historial de cops d'estat, guerres civils, populismes, oligarquies que lloguen assassins, i fins fa poc, un veí al nord que s'immiscia en els seus afers per por al comunisme.
És per això que a Hondures van fer una Constitució defensiva. Hem d'acostumar-nos a no veure els polítics com a imprescindibles ni mesiànics, i ells també s'han d'acostumar a no veure's així. Quan van redactar la Constitució, van creure que els polítics no havien de ser més d'un mandat al càrrec, i per defensar-se de populistes com ara Zelaya, van crear un article que prohibia treure la prohibició.
Malgrat tot, no és veritat que la Constitució no es pot tocar. Sempre en poden fer una de nova, però això sí, amb les dues terceres parts del Congrés votant-t'hi a favor, i després referendada pel poble.
Pel que fa a això que dius de deixar fer el referèndum, això, amic meu, no era possible perquè era il·legal. Deixar-li fer això era assentar un precedent molt perillós.

L'home del sac ha dit...

No veig com ha de ser il·legal preguntar al poble alguna cosa...
Llavors també devies estar a favor que prohibissin el referèndum que volia fer n'Ibarretxe i que mai poguem decidir si volem la independència o no...

espiadimonis ha dit...

No em deus haver llegit prou bé o no m'he fet entendre...
No és pas il·legal preguntar al poble, però si s'han dotat -democràticament- de certes normes per fer-ho, no veig per què no han de seguir les seves pròpies lleis.
I pel què fa a això del referèndum d'Ibarretxe, no és pas el mateix, no em barregis coses. L'autodeterminació dels pobles és un concepte fins i tot defensat per l'ONU, a la qual Espanya hi pertany. A Hondures no es votava per cap autodeterminació, sinó que el president expulsat volia fer com els seus amiguets Chávez, Morales i Correa, que de trampa en trampa es van perpetuant al poder.

Dubte existencial ha dit...

Si les reaccions furibundes en contra de l'expulsió de Zelaya haguessin vingut de personatges com Bush, Blair, Aznar, Sarkozy o Netanyahu, aleshores canviaria la teva opinió sobre el tema?

Pregunta innocent, eh!

espiadimonis ha dit...

No, la teva pregunta no n'és pas d'innocent, i ho saps prou bé.
Ara mateix, tinc la sensació d'haver fracassat estrepitosament. Pel que es veu, en cinc anys que porto escrivint a favor de la llibertat individual i en contra de tota agressió a les persones, no he aconseguit fer arribar aquest missatge central als lectors.
Perquè si m'hagués explicat bé, a aquestes alçades ja hauries de saber que el nom de les persones i la seva ideologia són irrellevants per mi. El concepte que defenso, és que, vivint en societat, ningú (ni l'Estat ni cap president ni reietó ni polític) pot passar-se les lleis pel folre de la pebrotera.
Naturalment, m'hagués sabut greu que certes persones (no pas les que tu esmentes, però) hagués estat favorable a la tornada de Zelaya, però ni així m'haguessin fet canviar d'opinió sobre la il·legalitat reiterada que Zelaya havia comés.

Josep ha dit...

L'article 3 ho diu ben clar "ARTICULO 3.- Nadie debe obediencia a un gobierno usurpador ni a quienes asuman funciones o empleos públicos por la fuerza de las armas o usando medios o procedimientos que quebranten o desconozcan lo que esta Constitución y las leyes establecen. Los actos verificados por tales autoridades son nulos. el pueblo tiene derecho a recurrir a la insurrección en defensa del orden constitucional."

Ni el que es salta la constitució ni el que empra les armes: cap dels dos.

Per cert, el Zelaya està refugiat a Costa Rica, i no pas a la veïna Nicaragua o a la predisposada Veneçuela. Per algun motiu deu ser, oi?

Moré ha dit...

Josep , és que en aquest cas ningú a traspoassat els medis de la constitució. Tant que sembla que has llegit la constitució, oblides que el mateix president per la seva acció -promoure la seva perpetuació en el poder- hauria perdut la seva condició de ciutadà d'Hondures, segons la mateixa constitució, i per tant el poder judicial pot demandar que les forces armades garanteixin la situació promovent l'assumció de la presidència de la República de manera interina fins el proper 27 de Gener, per part del President del Congreso Nacional.
Constitució: Articles 42,5 ; 237 ; 238,3 ; 239 ; 242 ;

espiadimonis ha dit...

Josep,
En Moré ja t'ha contestat prou bé. Dir-te només que Roberto Micheletti no és a la presidència d'Hondures per la força de les armes. És el Congrés hondureny qui l'ha posat, amb el beneplàcit de les institucions democràtiques del país.
En quant al per què Zelaya és a Costa Rica en comptes dels països que esmentes, crec que està prou clar, oi?

Josep ha dit...

Sóc de ciències, així que em limitaré a copiar i enganxar el text, la lletra, sense interpretar-ne l'esperit. Això és cosa de juristes.

"ARTICULO 184.- Las Leyes podrán ser declaradas inconstitucionales por razón de forma o de contenido.

A la Corte Suprema de Justicia le compete el conocimiento y la resolución originaria y exclusiva en la materia y deberá pronunciarse con los requisitos de las sentencias definitivas.

ARTICULO 185.- La declaración de inconstitucionalidad de una ley y su inaplicabilidad, podrá solicitarse, por quien se considere lesionado en su interés directo, personal y legítimo:

1. Por vía de acción que deberá entablar ante la Corte Suprema de Justicia;

2. Por vía de excepción, que podrá oponer en cualquier procedimiento judicial; y

3. También el Juez o Tribunal que conozca en cualquier procedimiento judicial, podrá solicitar de oficio la declaración de inconstitucionalidad de una ley y su inaplicabilidad antes de dictar resolución.

En este caso y en el previsto por el numeral anterior, se suspenderán los procedimiento elevándose las actuaciones a la Corte Suprema de Justicia.

ARTICULO 186.- Ningún poder ni autoridad puede avocarse causas pendientes ni abrir juicios fenecidos, salvo en causas juzgadas en materia penal y civil que pueden ser revisadas en toda época en favor de los condenados, a pedimento de éstos, de cualquier persona, del ministerio público o de oficio.

Este recurso se interpondrá ante la Corte Suprema de Justicia. La ley reglamentará los casos y la forma de revisión.

ARTICULO 373.- La reforma de esta Constitución podrá decretarse por el Congreso Nacional, en sesiones ordinarias, con dos tercios de votos de la totalidad de sus miembros. El decreto señalará al efecto el artículo o artículos que hayan de reformarse, debiendo ratificarse por la subsiguiente legislatura ordinaria, por igual número de votos, para que entre en vigencia.


ARTICULO 374.- No podrán reformarse, en ningún caso, el artículo anterior, el presente artículo, los artículos constitucionales que se refieren a la forma de gobierno, al territorio nacional, al período presidencial, a la prohibición para ser nuevamente Presidente de la República, el ciudadano que lo haya desempeñado bajo cualquier título y el referente a quienes no pueden ser Presidentes de la República por el período subsiguiente.
ARTICULO 375.- Esta Constitución no pierde su vigencia ni deja de cumplirse por acto de fuerza o cuando fuere supuestamente derogada o modificada por cualquier otro medio y procedimiento distintos del que ella mismo dispone. En estos casos, todo ciudadano investido o no de autoridad, tiene el deber de colaborar en el mantenimiento o restablecimiento de su afectiva vigencia.


Serán juzgados, según esta misma constitución y las leyes expedidas en conformidad con ella, los responsables de los hechos señalados en la primera parte del párrafo anterior, lo mismo que los principales funcionarios de los gobiernos que se organicen subsecuentemente, si no han contribuido a restablecer inmediatamente el imperio de esta Constitución y a las autoridades constituidas conforme a ella. El Congreso puede decretar con el voto de la mayoría absoluta de sus miembros, la incautación de todo o parte de los bienes de esas mismas personas y de quienes se hayan enriquecido al amparo de la suplantación de la soberanía popular o de la usurpación de los poderes públicos, para resarcir a la República de los perjuicios que se le hayan causado
"

Segons Zelaya, l'objectiu del referèndum era afegir una urna a les properes eleccions per a decidir si l'assemblea passava a ser contituent. Cosa que era inconstitucional, ja que no tenia la majoria qualificada al Parlament.

Però també és inconstitucional, i immoral, segrestar i expulsar el President i posar en busca i captura els seus ministres.