QUE POC ORIGINALS

En aquesta última imatge el text hi diu:

El estatuto catalán es un quiste purulento que no
tiene mas terapéutica que la Cirugia.

España es una sola ley, una sola lengua, una sola
cultura, una sola economia, un solo amor.
El estatuto quiere pluralizar estos sentimientos, y
no debemos consentirlo.

El patriótico esfuerzo colectivo de todos los pue-
blos españoles no debe vincularse en el beneficio
de unos pocos.
Esto es lo que quieren los estatutistas.

Andalucía, Castilla, Extremadura y todas las re-
giones podrian vivir sin Cataluña. ¿Pueden decir lo
mismo los catalanistas?

Corte usted estas papeletas, repártalas
entre sus amigos y difúndalas por todas
partes; es preciso recordar constante-
mente a los buenos españoles la obliga-
ción que tienen de combatir contra los
que atacan a la madre patria.

Aquestes "perles" les publicava un diari anomenat "El Imparcial" pel maig de 1932, quan l'Estatut de Núria s'estava tramitant a Madrid. Ja veieu que els temps no han canviat pas tant, oi? Si aquesta porqueria es publiqués avui dia en algun dels diaris que ja sabem, no diferiria pas gaire del que fan. N'hi han més, tots els diaris anaven plens d'atacs anticatalans. Per acabar, opino que el Partit Popular i els mitjans de comunicació afins haurien de ser més originals en els seus atacs a Catalunya i a l'Estatut, no trobeu?

GREMIALISME POLÍTIC

Durant les últimes setmanes han anat sortint articles publicats en diaris afins al règim, denunciant que quan el partit que ara és a l'oposició era al govern, encarregà una sèrie d'enquestes pagades amb diner públic i que mai foren publicades. Ho han anat publicant en comptagotes i, segurament, amb l'ànim de desgastar el partit en qüestió. Tot plegat, un exercici de cinisme per part del partit que controla els diaris denunciants, però sense deixar de banda la gravetat de la malversació de cabals públics que suposaria aquest fet.

Com que vivim en un país on els polítics es tapen les vergonyes els uns als altres, no arribarem al fons de la qüestió, i per si de cas algú ho oblida, aleshores surten altres enquestes culpant del mateix fet al partit que governa l'ajuntament del cap i casal català. Ara es tirarà terra sobre l'afer i els contribuents, com sempre, serem els perjudicats. I és que no hi ha un pam de net.

A què esperen a fer una llei electoral on les llistes siguin obertes?

I per quan la limitació de mandats a dues legislatures?

EL REFERÈNDUM

El 12 d’abril de 1931, en unes eleccions municipals i provincials, els partits republicans obtingueren una clara majoria de vots. Això fou interpretat com la voluntat del poble d’enderrocar la monarquia d'Alfons XIII, i fou així degut a la descomposició del règim. El 14 d’abril es proclamà la república i el rei decidí marxar d'Espanya per tal que, segons ell: "quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro en fraticida guerra civil". El que conta és que abandonà el país, i en fer-ho, el reconeixia amo i senyor del seu destí. La història posterior es per tothom coneguda. Un atracament a la llibertat del país en forma de cop d’estat, que, al ser frustrat obrí les portes a la guerra civil, la pujada al poder del feixisme que durà trenta-sis anys i la successió de Joan Carles I com a cap d’estat després de la mort del dictador Franco.

Les preguntes són:

Si la república fou legalment constituïda, ¿no hagués hagut de ser restaurada després de la mort de Franco, en ser aquest un rebel pel fet d’aixecar-se en armes contra un govern legal?

¿És lícita la monarquia al ser imposada per un règim que no fou elegit democràticament?

Al morir Franco, ¿No hi hagués hagut d’haver un referèndum per donar la veu al poble per saber si volia una monarquia o una república?

O.N.G.

Per què en diuen O.N.G. quan reben diners del govern? No seria més apropiat anomenar-los O.G. en el cas que rebessin algun tipus de subvenció pública?

ALTRE COP PARLEM DE SUÈCIA

Una vegada vaig parlar sobre Suècia , ara, Xavier Sala-i-Martin, ha publicat a La Vanguardia un article (obviament, infinitament millor que ho podria explicar jo) també sobre Suècia i el seu estat del benestar. Llegiu-lo aquí.

LES CARICATURES

Com tots sabreu, un diari danès va publicar el mes de setembre unes caricatures del profeta Mahoma i sobre la religió islàmica. Setmanes més tard, esclatava l’escàndol en què ara estem embolicats. Deixaré de banda el fet que l’individu que féu la gira per tal d’ensenyar les fotos per tot l’orient en va incloure tres més que mai foren publicades i que eren particularment ofensives. També deixaré de banda el fet que hagi trigat més de 4 mesos en manifestar-se la ràbia de qui s’ha sentit ofès. Ni parlaré de les informacions que diuen que tot això ha sortit de mare perquè Síria i l'Iràn volien desviar l’atenció del seus propis problemes. Del què vull parlar és de la llibertat d’expressió. Per a mi, la pregunta clau és: Tenim dret a publicar escrits i/o dibuixos de idees o creences que no són les nostres? La resposta ha de ser rotundament SÍ. Tots els que em llegiu haureu vist o llegit moltes vegades acudits o escrits que us han ofès o molestat terriblement. Quan això s’ha esdevingut, se us ha ocorregut mai sortir al carrer a fer aldarulls, assaltar i cremar propietats privades o àdhuc, assassinar els autors? Clar que no. Paral·lelament a la llibertat d’expressió s’han creat mecanismes de defensa com són els tribunals de justícia. Si jo faig o dic una cosa que et molesta o dol, tens el dret a portar-me davant un tribunal, i ell decidirà si tens o no raó. Sempre de manera civilitzada. La llibertat d’expressió de què gaudim els occidentals ha costat massa vides humanes (milions) perquè ara ho llencem tot per la borda. No en seriem dignes si no estem disposats a defensar-la. Però potser el què m’espanta més de tot és veure com ciutadans nostrats abaixen el cap, ignorants del tot del nostre sistema de vida, i ells mateixos proposen la censura o autocensura. Deu ser que vivim en un país que no mereix ser lliure. Doncs que vagin preparant la burka. Quina pena!

L'ÍNDIA

La història de l’Índia d’ençà de la seva independència el 1948 era, fins fa uns anys, una història de sovietització i intervencionisme econòmic. Un autèntic despropòsit que feia que, tot i que nominalment no formava part dels països anomenats del tercer món, de fet hi pertanyia. De fa uns anys però, l’Índia s’ha "posat les piles" liberalitzant l’economia i les seves xifres econòmiques milloren per moments. Ara, el seu govern ha aprovat privatitzar els dos principals aeroports del país, el de Delhi i Mumbai, cosa que servirà per incrementar la competitivitat d’aquestes ciutats i per extensió del país. Naturalment els sindicats han posat al crit al cel i han organitzat vagues, però el govern es manté ferm. Aquesta privatització servirà per elevar el nivell de vida asiàtic, el qual d'aqui a pocs anys superarà l’europeu, que empitjora per manca de lideratge i de discurs modern. No passaran molt anys que veurem Europa al cul del món, només per davant d’Àfrica i Sud-amèrica...

EMPRESA PRIVADA VS. PÚBLICA

Una lectora em pregunta per què una empresa privada beneficia els consumidors, i molt amablement la contesto.
Una empresa privada sempre funciona millor que una de pública per la senzilla raó que ha de presentar un compte de resultats als accionistes i ha de guanyar diners per continuar endavant, altrament els accionistes retiren el capital i l'empresa trontolla. En una empresa pública, tothom, des del gerent fins a l'últim treballador, saben que les pèrdues seran eixugades per l'estat, i això fa que s'ho tirin tot a l'esquena. En el meu post, vaig dir que l'empresa hauria de ser privada, però també hagués hagut d'afegir que els diferents molls s'haurien d'adjudicar a diferents empreses, per tal que hi hagués competència entre elles. El fet d'entrar en competència amb altres empreses, fa que haguin d'oferir un producte i/o servei al millor preu possible, per tal de ser millors que les seves competidores. El resultat és que el consumidor té una oferta al seu abast que no tindria si l'empresa fos un monopoli bé públic o bé privat.
Un exemple al engròs el podem veure en els mateixos estats. Compara com estava l'antiga República Federal Alemanya amb la seva germana "Democràtica". O bé compara les dues Corees. En ambdós casos, en els països en que no hi havia competència, el nivell de vida era, i segueix sent en el cas Coreà, misèrrim i depauperat.

MÉS ESTATISME EUROPEU

Fa unes setmanes la Unió Europea tractava de fer una llei per tal de privatitzar els ports marítims de la comunitat. Hi van haver les manifestacions anti-liberalització de rigor i el resultat ha estat que el Parlament Europeu ha cedit al xantatge, enterrant la llei que tants beneficis hagués pogut portar al consumidor.

UN ALTRE EDITORIAL DE LA PREMSA INTERNACIONAL

La major part de la premsa internacional ja ha escrit sobre el tema de l'Estatut, aquesta vegada és el Washington Post qui en parla. Cliqueu el link i llegiu la notícia sencera.