dimarts, 26 de juliol del 2005

ELS PAGESOS

Els pagesos i ramaders sempre igual, pidolant per tal de continuar vivint de la rifeta. ¿Tan difícil és acceptar que en una economia de lliure mercat unes empreses tanquen per ineficàcia mentre d’altres – siguin del sector que siguin - vindran a ocupar l’espai que han deixat? L’última que han protagonitzat els xantatgistes del sector primari és manifestar-se per demanar al govern que els subvencioni encara més el gas-oil i els doni subvencions per la sequera. Un altre dia parlaré dels impostos a les benzines, avui em centraré en la dependència que sofreixen els pagesos i ramaders del temps atmosfèric.
No hi ha any que no els senti queixar-se del temps que fa. Si plou, perquè plou; si fa sol perquè fa sol; si cau pedra, perquè cau pedra; si gela, perquè gela. La qüestió és no parar de queixar-se mentre paren la mà al govern de torn per tal que els hi ompli de diners. No podrien assegurar les collites i deixar-nos en pau de una maleïda vegada? Per què els haig de pagar jo la seva imprevisió? No saben el que és una economia de lliure mercat? Es pensen que vivim en una país comunista?
Segurament que algú dirà que no hi ha cap asseguradora que vulgui córrer el risc d’assegurar-los la seva feina. Suposant que això fos veritat, per què no constitueixen una mútua asseguradora entre ells? Ens han demostrat amb escreix que saben actuar units quan han tallat carreteres cremant pneumàtics, llençant fems contra la façana de la conselleria, i molestant la gent que anava per la carretera fent-los arribar tard a la feina o als seus llocs d’esbarjo i descans. I aquest és per a mi el punt clau del tema. La unió que fan els pagesos està destinada única i exclusivament al seu benestar particular, perjudicant si convé, a la resta de la societat. Com menys diners demanessin i com més solucions originals posessin en pràctica contribuint al progrés col·lectiu, més necessaris es farien i més defensors trobarien dins la societat. Ara com ara, com que s’emporten bona part dels meus impostos sense donar-me res a canvi, només desitjo que fracassin.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No hi ha excusa pels metodes que sovint fan servir els pagesos per forçar la concessio de subvencions, pero tinguem clar que els obrers de la naval de Cadiz, amb els seus mandrons y canonets, son encara mes 'besties'. Aixo no es excusa pero ajuda a posar les coses en contexte.
El que es ben clar es que si el camp no dona per viure sense subvencions la terra s'abandonara, y aixo es notara, per exemple, en mes incendis, o en no tenir una minima "autarquia" alimentaria que potser nomes fariem servir una vegada a la vida pero que valdria per mil, o en el que la terra que uns abandonen altres la ocupen, y aquests altres potser no tindran les nostres idees democratiques.
En resum: que el pages fa feines que no son facturables, que tenen una dificil traduccio en factures i ingresos, pero que algu te que fer. Entenc que la subvencio es, en part, un pagament per aquestes feines, i si no es paga d'una manera es tindra que paga d'una altra.
El que no es pot dir es que si la terra no dona per viure be donç val mes abandonar-la i tal dia fara un any, perque podria ser un any molt amargant.

espiadimonis ha dit...

Sempre criticaré els que demanen subvencions per anar vivint com a paràsits, si s'ha escaigut que critiqués els pagesos, és perquè els agrada sortir per la televisió i em quedaven més a mà.
En quant a això de l'autarquia, està molt bé si un vol viure isolat del món, com quan en el temps de Franco. Afortunadament, en els nostre temps la globalització és prou estesa (i més que ho estarà) per poder comprar tot el que faci falta als altres països que en tenen en excés. Perquè aquest és el més gran invent de la humanitat: el comerç. En comptes d'intercanviar trets és molt millor intercanviar mercaderies. Que els nostres pagesos hauran de plegar gairebé tots? Bé, són coses que passen. Recorda la revolució industrial. Molts que feien anar el teler van haver de plegar, però gràcies a aquesta mateixa revolució, es van crear nous oficis a més de la rebaixa important de preu de moltes mercaderies que en altre temps només eren asequibles per a butxaques benestans.
Certament, em direu que els boscos queden bruts amb el consegüent perill d'incendi. La solució és molt simple: una senzilla llei que obligui als propietaris del bosc a tenir-lo net. Si no ho pots pagar, pots mirar d'explotar-lo econòmicament (per exemple la silvicultura) o te'l pots vendre. Així de senzill, així de fàcil. Si està ben afinada i engreixada, la llei de mercat actua molt millor que els politics quan potinejen els nostres afers.