En la lluita sorda i interna que Puigcercós i Carod porten a terme per dominar el seu partit, en Puigcercós porta les de guanyar. La prova més evident i notòria és que en Puigcercós te una conselleria – la de Governació- i en Carod una vicepresidència que, si bé sona més contundent, no és una conselleria en cap, la qual sí que te un ascendent sobre els altres consellers. De fet, el càrrec de vicepresident el van improvisar en les negociacions per formar el tripartit 2.0 i de bell antuvi era totalment desproveït de competències. A en Carod li van donar despatx, cotxe oficial i secretària, li van dotar de pressupost la vicepresidència i li van donar unes minses competències per tal que s'entretingués.
El problema de tot plegat és que en Carod ha tingut molt de temps per pensar. Massa. I que un polític tingui massa temps per pensar és perillós. Ara se li ha ocorregut d'anar a parlar amb el president del Comitè Olímpic Internacional per mirar de fer unes olimpíades de nacions sense estat. Tot plegat per fer bullir l'olla del nacionalisme i seguir tirant de veta. En el súmmum de la seva incapacitat, ha dit que tothom hi podria participar, fins i tot les nacions amb estat. No puc entendre com tenim polítics de perfil tan baix, que no saben ni calcular l'estratègia. Si jo fos polític espanyol, avui hagués anat a dormir havent-me fet un tip de riure amb aquestes declaracions i tenint molt clar el què havia de fer. En efecte, tot aquest “tinglado” es pot desmuntar amb una facilitat espaordidora. És com si poguessis abatre un brontosaure clavant-li una senzilla agulla de cap a la columna vertebral. Només cal esperar que s'obrin les convocatòries per inscriure's, i que el ministre d'esports corri a apuntar l'estat espanyol per aquests jocs. Tal com està la llei, els atletes catalans no tindrien més remei que participar amb l'equip espanyol....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada