dijous, 31 de maig del 2007

IDEES

Originàriament els partits polítics foren creats per tal que un grup de persones d'una manera de pensar semblant incidís en la via que el seu país havia de recórrer. Quan, posteriorment, el poder ha passat a ser plenament democràtic, els partits polítics han estat mers instruments per mirar d'aconseguir el poder o, si ja s'està exercint, de retenir-lo. És en aquest sentit que els partits polítics han passar a fer servir la seva ideologia per mantenir el vot captiu de la gent. Tots els partits polítics de casa nostra no en són excepció, però avui voldria fixar-me en ERC i el seu “independentisme”. No tinc cap dubte que quan Àngel Colom prengué el control d'Esquerra ho féu amb la idea de l'independentisme ben present, però les punyalades que rebé en el seu dia per els actuals dirigents, ja ens donen una pista sobre les ànsies de poder dels seus successors. Si hi afegim el seu poc discurs intel·lectual, la seva nul·la disposició a parlar de l'independentisme més enllà de tenir-lo com a lema a les campanyes electorals, i l'odi visceral i patològic cap a CiU que els impedeix de pactar-hi, tenim que el votant d'aquesta formació que li roman fidel, ha de ser un personatge ben fanatitzat per la idea, per aquest fatídic “isme” que tot ho emmerda. I és que les idees, ben manipulades i dirigides cap a un segment de població quasi-analfabeta i, en alguns casos, analfabets del tot, fa que, en nom d'aquestes idees i la seva pretesa “veritat absoluta”, s'hagin fet veritables malvestats a tot el món. Qui doni una volteta per la història d'Europa ho podrà comprovar. Avui aquí no estem tan malament, però la degradació moral que sofrim serà una llosa per a les generacions futures.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'arrelament sentimental que tenia ERC en la societat catalana (que no en l'electorat) va desaparèixer quan Heribert Barrera va deixar ERC. La transformació d'ERC en Esquerra és un fet significatiu de la seva "política", "filosofia" i imatge.

Ser comparsa del PSC, patir la sodomització del PSOE i sacrificar catalanitat versus esquerranisme els porta, poc a poc, a perdre pes.

Quan un partit és tan odiat com ho és Convergència, vol dir alguna cosa: que l'envegen.

espiadimonis ha dit...

Ai, Heribert Barrera. Ell mai hauria permès això. Fou el darrer d'una serie de polítics honestos.