THE LIBERTARIAN MANIFESTO

Estic intentant llegir "The Libertarian Manifesto"* de Murray Rothbard. És un llibre realment interessant i que tots els polítics de casa nostre haurien de tenir com a llibre de capçalera. N'he extret unes quantes línies del començament per fer-vos una idea.

El credo liberal descansa en un axioma cabdal: que cap persona o grup de persones pot agredir la persona o la propietat d'algú altre. A això se li diu “l'axioma de la no-agressió”. “Agressió” es defineix com l'ús o amenaça de violència física contra la persona o propietat d'altri. Agressió és, per tant, sinònim d'invasió.

Si cap persona no pot agredir un altre; si, en poques paraules, tothom té el dret absolut de restar “lliure” de qualsevol agressió, automàticament això implica que el liberalisme recolza fermament el que generalment es coneixen com a “drets civils”: llibertat d'expressió, d'edició, de reunió i de consumir coses que algú defineix com a “crims sense víctima”com ara la pornografia, la desviació sexual i la prostitució, que el liberalisme no veu com un crim en absolut, donat que defineix com a crim la invasió violenta de la persona o propietat d'altri. A més, el liberalisme considera el servei militar obligatori com un esclavatge a escala massiva, i des que la guerra, especialment la guerra moderna, suposa el segrest massiu de civils, el liberalisme contempla aitals conflictes com a assassinats en massa i per tant totalment il·legítims.

Avui dia, totes aquestes opinions són considerades “d'esquerra” en l'escala ideològica contemporània. D'altre banda, donat que el liberalisme també s'oposa a la invasió dels drets a la propietat privada, això significa que el liberalisme també s'oposa emfàticament a la intervenció de la propietat privada o de l'economia de mercat a través de regulacions, subsidis o prohibicions. Perquè si tot individu té el dret a gaudir de la seva propietat sense haver de sofrir un espoli agressiu, aleshores també té el dret de regalar aquesta propietat (per donació o per herència) i a intercanviar-la per un altre propietat (pel lliure contracte i l'economia de lliure mercat) sense ingerències. El liberalisme afavoreix el dret a la propietat privada sense restriccions i el lliure intercanvi: per tant, un sistema de “capitalisme laissez-faire”.

Altre cop amb la terminologia actual, la opinió del liberalisme sobre la propietat privada i l'economia seria anomenada “d'extrema dreta”. Però el liberalisme no hi veu cap contradicció en ser “d'esquerres” en certs temes i “de “dretes” en altres. Per contra, el liberalisme veu aquesta postura com, a la pràctica, l'única conseqüent en nom de la llibertat de tot individu. Com pot ser que un d'esquerres s'oposi a la violència de la guerra i el servei militar obligatori i al mateix temps recolzi la coerció en la recaptació d'impostos i el control governamental? I com pot ser que un de dretes presumeixi del seu recolzament a la propietat privada i la lliure empresa i al mateix temps estigui a favor de la guerra, el servei militar obligatori i la prohibició d'activitats i pràctiques no invasives que ell considera immorals? I com pot ser que les “dretes” estiguin a favor del lliure mercat mentre no veuen inconseqüències en els enormes subsidis i les ineficiències improductives que es barregen en el complex de la indústria militar?

El liberalisme, que com veiem s'oposa a qualsevol agressió d'una persona o grup de persones feta contra la persona i propietat d'un altre, veu que a durant tota la història fins els nostres dies, hi ha hagut un agressor dominant, central i primordial a tots aquest drets: l'Estat. Al contrari que tots els pensadors d'esquerres, de dretes i de mig camí, el liberalisme refusa donar a l'Estat la sanció moral per cometre accions les quals gairebé tothom estaria d'acord que serien immorals, il·legals i criminals si fossin comeses per qualsevol persona o grup social. Ras i curt, el liberalisme insisteix en aplicar la llei moral general a tothom i en no fer excepcions especials a qualsevol persona o grup. Però si ens mirem a l'Estat al descobert, o nu, per dir-ho d'alguna manera, veurem que cometre aquests actes és permès i encoratjat de manera general, actes que fins i tot el que no són liberals reconeixen que són censurables. L'Estat comet habitualment assassinats en massa, els quals anomena “guerra”, o de vegades “repressió de la subversió”; l'Estat practica l'esclavatge dins les seves forces militars; que ell anomena “servei militar obligatori” i viu i té la seva existència en la pràctica del robatori forçós, el qual anomena “impostos”. El liberalisme insisteix en que, tinguin o no el recolzament de la majoria de la població, aquestes pràctiques no estan vinculades a la seva naturalesa: que, a pesar de l'aprovació popular, “Guerra” significa “Assassinat en massa”, “Reclutament obligatori” vol dir “Esclavatge” i “Impostos” significa “Robatori”. El liberalisme, en poques paraules, seria com el nen del conte, que era l'únic que veia el rei nu.

*No conec cap edició traduïda al català, la qual cosa, veient el caire que pren el nostre país, no m'estranya gens. ¡Ai, Catalunya, en altres temps capdavantera en modernitat i ara capdavantera en papanatisme i pamplinada!