dissabte, 14 de juliol de 2007

ELS PANXACONTENTS, ALTRAMENT DITS INTEL·LECTUALS

Els governs de l'antigor van donar diners i poder a l'església a canvi que aquesta els revestís d'una pàtina de legalitat moral. Van prostituir el missatge de Jesucrist però hem de reconèixer que han arribat prou lluny. Així, els governants eren vists per la població com a homes savis, que sacrificaven llurs vides pel bé comú i que sabien el que millor convenia als seus súbdits. Fins i tot, de vegades aconseguien ser vists com éssers divins. En aquestes condicions, els governants van fer dels seus súbdits el què els hi va donar la gana, des de prendre'ls els diners amb mètodes coercitius fins a massacrar-los fent-los anar a la guerra en nom de qui sap què. A dia d'avui però, l'església ja no té el poder que tenia abans, podríem dir, repetint paraules de Nietzsche que “Déu ha mort”, així que els estats han hagut de cercar altres mitjans per revestir-se de la legalitat moral de què parlàvem abans. Ho han aconseguit rodejant-se d'una cort d'intel·lectuals, els quals, a canvi de càrrecs i subvencions, han fet combregar amb rodes de molí la gent que, no tenint una cultura molt brillant, es creu de bona fe el què els repeteixen aquests pretesos intel·lectuals pels mitjans de comunicació cada vegada que en tenen oportunitat. D'aquesta manera, els intel·lectuals ens repeteixen fins a la sacietat que els problemes que té la gent en conjunt es solucionaran si deixem que l'estat intervingui cada vegada més en les nostres vides, des del tema de l'habitatge fins a la pol·lució, passant per la cultura o la sanitat. Tot està intervingut, apamat i quadriculat. I que me'n dieu dels científics que no paren de repetir l'apocalipsi en forma de pretès escalfament global? Cada vegada que un govern fa una regulació, limita la nostra llibertat d'elecció i ens pren més diners de la cartera.

Els mitjans de comunicació, que haurien de servir per mantenir la ciutadania informada de manera imparcial, es veuen emasculats al ser o bé de propietat pública o be, si són de titularitat privada, lligats de mans al cobrar subvencions i publicitat del govern, aconseguint així, els governants, la quadratura del cercle.

Aquest país necessita de manera urgent intel·lectuals que sentin les bases d'una societat més lliure i que arribi a detectar quan els governs volen ensarronar-los, necessitem que la gent vulgui fer-se responsable de la seva pròpia vida, perquè la llibertat, tot i ser un dret natural, no ens be donat “per se”, sinó que ens l'hem de guanyar cada dia, sigui per aconseguir-la o sigui per mantenir-la. Si no ho volem fer per nosaltres, fem-ho, si més no, pels nostres fills.

4 comentaris:

Odalric ha dit...

Un article sensacional.
Personalment, gairebé entenc allò que va dir l'assassí del Millán-Astray de "cuando oigo la palabra intelectual, pongo la mano en la cartuchera"

El problema a casa nostra és la mediocritat que ho contamina tot.

--

Per cert, genial el canvi de capçalera :)

espiadimonis ha dit...

Odalric,
Reconec que la frase del Millán-Astray sempre m'ha posat els pèls de punta, però vaja, entenc perfectament què vols dir. M'alegro que et plagui la nova capçalera, realment és tota una declaració d'intencions.

Artur ha dit...

Impecable. Estic totalment d'acord amb l'escrit. Hi ha un bon article de Nozick que parla dels intel.lectuals i dels motius pels quals tendeixen sempre a estar del costat del progressisme més tronat.

El qualificatiu d'intenl.lectual s'ha degradat. Hi ha molts intel.lectuals (?) però la majoria, especialment en el nostre país, formen una gran bossa de mediocritat i sovint se'ls veu amb el carnet a la boca.

El dogall del "políticament correcte" no permet l'entrada de pensadors (fins i tot "opinadors") que trenquin les directrius progre-babau o com diria l'Oriana Fallaci, l'esquerra-caviar.

Artur

espiadimonis ha dit...

Artur,
Doncs així està el món amb la tonteria del "políticament correcte", i en aquest país encara més. Mentre segueixin governant aquests desvergonyits que disfressen les seves ànsies de poder amb un pretés progressisme, i/o nacionalisme, i/o ecologisme de fireta, mai no aixecarem el cap. En algun lloc hi han d'haver els intel·lectuals que ho puguin denunciar davant un micròfon, però tal com apuntava al post, ara estan hivernant perquè els governants tenen els "mass media" agafats per la pebrotera.