dijous, 6 de setembre de 2007

LA REVOLTA DELS MALCONTENTS

El 1827 esclatà a Catalunya una revolta contra el rei Ferran VII. S'anomena la “Guerra dels Malcontents”. No estic gens d'acord amb els objectius d'aquella revolta, em semblen ben retrògrads, però el nom sí que em ve bé pel què vull dir.

Tenim uns polítics inútils i incompetents; tan els que governen com els que són a la oposició. No tenen idees modernes i amb l'únic que estan interessats és en perpetuar-se en el poder, i si per fer-ho han de tractar el país com una bagassa, ho fan.

Tenim uns serveis públics deficients i tercermundistes pagats a preu d'or. Ens cobren cada dia més imposts i no en rebem la contrapartida que ens mereixem. Els governs han forçat la gallina per tal que els doni com més ous millor, sense preocupar-se de si la gallina esdevé tísica. No funcionen els trens de rodalies, hi han apagades dignes d'un país de tercera categoria, les llistes d'espera per a una operació són enormes, les escoles són productores de rentats de cervell i de fracassats, les autopistes, algunes d'elles més que pagades, cobren uns peatges dignes d'un bandoler saltamarges, i a canvi t'obsequien amb cues de fins a 70 quilòmetres... Podria continuar fins a l'infinit. De fet, tot el què toca el poder públic ho corromp.

És per tot això que la gent s'hauria de conscienciar i dir prou, de fer una “Guerra dels Malcontents”, però aquest cop, per declarar la independència i, al mateix temps, posar un límit al poder dels polítics, elegint-los en llistes obertes i poder triar així, el gra de la palla.

Tal com va dir el President Pujol, si cal hem d'arribar al tancament de caixes i, afegeixo jo, a tota la desobediència civil que calgui. Ens hi juguem el futur.

7 comentaris:

Xevi ha dit...

Absolutament d'acord.

Ferran ha dit...

Completament d'acord, també. Però com comento sovint, falta una força, algú, alguna institució, que aglutini tots els que voldriem afegir-nos a aquesta revolució. Altrament, qui la comença? I com?

espiadimonis ha dit...

Amic Ferran, ara has donat en el clau. I és que, ¿com podem parlar de llibertat nacional si no hi ha llibertat individual? Ni aquesta força ni aquesta institució que demanes per fer aquesta revolta no la podem trobar en els polítics de casa nostra tan com tenen muntat el "xiriguito". Senzillament, els que manen volen seguir fent-ho i seguir tocant poder i els que són a la oposició, desitgen ocupar el lloc dels que manen. La resposta a la teva pregunta seria que al societat civil encapçalés aquest moviment de revolta, però aquí és on es veu la mà diabòlica de la política catalana i, en general, espanyola. La societat civil ha estat anorreada pel nostre sistema polític de subvencions i intervencionisme. Agafem, per exemple, la cultura. En països amb una democràcia genuïna, no hi ha cap ministeri o conselleria de cultura, aquesta la realitza la societat civil, sense cap por de ser "dirigida" pel partit que governa pels seus propis propòsits. En fi, tot està tan entrampat, que difícilment ens en podrem sortir. Si afegim que la gent ja està avesada a girar-se cap a l'estat cada vegada que té un problema, demostrant així que ha renunciat a la seva llibertat i responsabilitat, veurem que els polítics han aconseguit de crear una societat dependent en tot del paternalisme de l'estat.

Montse C. ha dit...

Hola,
Disculpa no hagi pogut escriure abans. El que dius és ben cert però sembla que la societat catalana ja està acostumada i tant se'ls i en fot tot. M'imagino que haurà d'haver una crisi gravíssima perquè la gent reaccioni.
Catalunya necessita un líder polític. És el que fa falta.

espiadimonis ha dit...

Cap disculpa, Montse. Cadascú comenta si vol i quan vol o quan pot. Pel què fa al teu cometari, et diré que una greu crisi política possiblement portaria coma conseqüència una greu crisi econòmica, cosa que sempre és desagradable de viure. O sigui que desitjo fervorosament que la gent reaccioni abans d'arribar a aquests extrems. Tot i que veient el panorama, dubto de cap reacció.

Montse C. ha dit...

Jo també prefereixo més que la gent reaccioni abans però noi, vivim en un país que la tranquilitat i l'adormiment de la gent és desesperant.
S'ha d'arribar a aquests extrems de pèrdua d'identitat perquè la gent se n'adoni que ha d'haver un pacte nacionalista? La gent no pot reaccionar abans? Jo hi ha moltes coses que no entenc.

espiadimonis ha dit...

Bé, si estem en una societat on la gent ha dimitit de les seves responsabilitats individuals, no és d'estranyar que també ho hagi fet amb les de la seva identitat nacional.