El motiu pel qual l’afer del hijab ha pogut tenir lloc és per l’existència mateixa de l’escola pública. Des de sempre, l’escola publica ha cercat anorrear la diferència suprimint la individualitat, ha cercat uniformar el cos, l’ànima i la ment de les criatures i esclafar les minories nacionals. Així, el veritable objectiu de l’estat és modelar les criatures per convertir-les en ciutadans subordinats i obedients.
Si els governants decretessin la supressió de l’escola pública –mantenint, si ho voleu, els ajuts econòmics als pares que no poguessin pagar-se’n una de privada, que vindria a ser el famós taló– sorgirien escoles per a tots els gustos i pensaments. En sortirien de religioses (de qualsevol religió), en sortirien de conservadores, de progressistes, de liberals i de tot pensament que pugueu imaginar. I serien els pares els qui, conforme als seus ideals, en triarien una per encarregar-los la formació dels seus fills, perquè ningú no té cap dret a pensar que ell sap millor que ningú el què li convé als fills d’altri.. Podem pensar que la nostra moral particular és superior a la del veí, i ell, en reciprocitat, pensar que la seva és superior a la nostra, però no tenim cap dret a imposar-li la nostra, ni ell imposar-nos la seva. Com sempre, el desllorigador de tot plegat és el respecte a l’individu: ni el podem ni ens pot agredir. A algú pot espantar-li la disparitat de pensaments que generaria aquest sistema educatiu. Jo crec que seria un benefici per tothom, la diversitat i el respecte a aquesta no ha fet mai cap mal.
¿Hi ha alguna cosa més preciosa que un ésser humà lliure per pensar segons el seu criteri, en definitiva, que actuï com a individu? Hem de decidir si volem que la nostra societat sigui uniformada o diversa. I ho hem de decidir ràpid perquè la porta del pensament únic s’està tancant deixant dins d’un pou a milions de persones disposades a deixar-se ensarronar pels cants de sirena dels governants de torn.
Acabaré amb un fragment d’una obra d’Ayn Rand titulada: Return of the Primitive: The Anti-Industrial Revolution . El trobo sensacional i és tal com m’agradaria que fos l’ensenyament del nostre país. L’original és en anglès i la traducció del fragment és meva. Així doncs, disculpeu si sona poc natural.
“L’únic propòsit de l’educació és ensenyar l’estudiant com viure la seva vida –desenvolupant la seva ment i dotant-lo per tractar amb la realitat. L’ensenyament que necessita és teòric, és a dir, conceptual. L’han d’ensenyar a pensar, a entendre, a integrar, a provar. L’han d’ensenyar allò essencial descobert en el passat, i l’han de fornir amb la capacitat per adquirir més coneixements pel seu propi esforç.”
9 comentaris:
Avui he vist una forguneta d'un paleta que fa servir de logo la mateixa imatge de la Creació de Mioquel Àngel que la teva 'foto'
Cocinas
Baños
Chimeneas
Escultura
Decoración
Todo en:
Marmol
Granito
Silestone
Palau-Solità i Plegamans
93 xxx.xx.xx
Hehehe, no és pas meva la furgo, eh?
Estic d'acord, el sistema dels vouchers funcioncaria prou bé. Amb tot, no sé fins a quin punt seria positiu tenir tot tipus d'escoles... Una escola islamista atenta contra els valors bàsics de la llibertat i, vulguis o no, com hem vist amb les escoles públiques, les ecoles endoctrinen als nens. Ara a Europa els endoctrinen amb propaganda socialista antiamericana, i això és òbviament inacceptable. Però permetre que qualsevol escola "ensenyi" als nens (i que aquestes rebin diners públics, encara que siguin en forma de vouchers), no ho sé... We have to draw the line somwhere. No vull que els meus tax dollars vagin a finançar uns vouchers que s'utilitzaran per pagar una escola comunista, o islamista, per exemple. A més, em de tenir en compte que molts dels pares que farien la decisió han estat brainwashats per les escoles públiques.... no sé a quina escola enviarien els fills. Tot plegat és un tema complicat.
Albrock,
Tens tota la raó quan dius que és un tema complicat. Però estic cert que si entre tots penséssim com implantar-lo, trobaríem les solucions adients.
És cert que a la gent li han rentat el cervell i tenen una manera de pensar socialista o anticapitalista, i també estic d’acord en traçar una línia que ens digués fins on podrien arribar les escoles privades a l’hora d’aplicar els temaris. Crec que la prohibició de no ensenyar ideologies totalitàries seria una bona línia.
Pel què fa al tema del finançament, el meu ideal seria que fossin els propis pares els que paguessin l’educació dels fills sense necessitat dels xecs. Només cal que pensem que l’estat dedica cada any al voltant del 25% del seu pressupost en finançar l’escola pública. Això vol dir que el 25% de tots els imposts que paguem (no només el de renda) es destinen a pagar l’escola. Si la gent es trobés cada any amb aquesta quantitat a les mans, de ben segur que la major part de les famílies es podrien pagar l’escola dels seus fills, amb l’avantatge que serien ells els qui decidirien el què, el com i el qui de l’escola.
També hem d’acceptar però, que hi haurien famílies que tot i així no podrien pagar l’escola dels fills. En aquests casos, o bé hi hauria d’haver mecenatge, o bé l’estat necessàriament se n’hauria de fer càrrec. Aleshores és quan la prevenció que fas en el teu comentari emergeix: “No vull que els meus tax dollars vagin a finançar
uns vouchers que s'utilitzaran per pagar una escola comunista, o
islamista, per exemple” Suposo que allò què he dit abans sobre la prohibició de no ensenyar ideologies totalitàries ja serviria, tot i que el fet que intentin ensenyar-te una cosa no significa que puguin fer-ho. A mi em van escolaritzar a cavall de l’escola de Franco i de la immediata transició, i l’escola era de capellans. Potser ningú hagués pensat que avui dia seria liberal, ateu i catalanista, però és el que sóc, potser contra tot pronòstic. Si no van aconseguir convertir-me en un “bon ciutadà”- és a dir, de dretes, catòlic apostòlic romà, i patriota espanyol -, no veig perquè les escoles que hi poguessin haver en un sistema d’escoles privades i lliures haurien de tenir més èxit a l’hora de rentar el cervell dels menuts, i més tenint en compte que la diversitat d’escoles faria que el missatge no fos pas uniforme, com ara ho és.
En el meu cas particular, vaig estar fins els 15 anys portant uniforme a l'escola. Quan vaig canviar d'escola tothom era lliure d'anar com volgués i no sé què dir-te: l'uniforme és més còmode i és més una qüestió d'imatge. Les hostesses de vol o les mateixes dependentes de El Corte Inglés, etc. porten un uniforme molt elegant que dóna bona imatge, molt més que una altra persona que pugui portar, per exemple pearcings, etc. No estic en contra dels pearcings però en segons quines feines, l'uniforme fa molt.
Montse,
No tinc cap problema amb els uniformes a la feina. El més nefast de tot és el sistema d'escoles públiques, que no es pot defensar des del punt de vista ètic per cap cantó que te les miris.
Si les escoles fossin privades, cada una podria decretar les normes que volgués en relació a l'uniforme o qualsevol altre tema, inclòs el mocador al cap, i jo no hi tindria res a dir, perquè seria lliure de portar els meus fills, cas que en tingués, a l'escola on més m'abellís.
Per una banda si creiem que els drets individuals venen per dret natural llavors la societat (o l'estat) ha d'intervenir per a formar persones lliures. Seria com partir de l'intervencionisme per a arribar a la llibertat. Els nens no voldrien aprendre matemàtiques i voldries (lliurament) jugar o quedar-se a casa.
Si considerem, de forma utilitària, que les llibertats personals només cal protegir-les i prou perquè una societat d'individus feliços tendeix a ser una societat feliç, llavors l'escola ha de ser lliure, sense intervenció. El mercat ja regularà.
Un primer pas seria aplicar la proposta de Mas, la del xec escolar, com a solució mitjana entre intervenció i llibertat: les millors escoles tindran més clients i, òbviament, més ingressos. Les pitjors tendiran a la fallida.
La proposta de'n Mas referida al xec escolar, seria infinitament millor que l'escola marxista actual que patim ja que, si es fes ben fet, permetria els pares triar escola, i sempre i quan aquestes deixessin de ser públiques, tal com molt bé dius en el teu comentari, entrarien en competència sortint-ne així guanyant el consumidor. Però tot i així, per a mi seria un mal menor, ja que hi han problemes morals de justificació. Per exemple, l'estat encara cobraria imposts per poder finançar l'escolaritat, cobrant-los a persones solteres o parelles sense fills que tal vegada podrien ser pobres, per donar el famós xec a pares que potser podrien pagar-se l'escola de la seva butxaca perquè serien rics. També hi ha el problema que l'estat potser es reservaria el dret d'atorgar llicències d'obertura a escoles “certificades”, és a dir, que no s'hi podria ensenyar el què els pares desitgessin.
Per cert, en el teu primer paràgraf parles dels nens que preferirien jugar lliurement en comptes d'anar a l'escola. Això ja existeix, i de fa molts anys, a la Gran Bretanya. L'escola en qüestió es diu Summerhill, i estic cert que seria l'ideal de tota criatura. Les successives generacions de nens que n'han sortit, no sembla pas que fossin afectades per haver decidit elles mateixes el moment de jugar o el moment d'estudiar. Òbviament, aquest tipus d'escola no hagués pogut existir mai a casa nostra, on l'estat s'autoadjudica el dret de decidir què els anirà millor a les criatures per comptes de suposar que els pares ho faran millor.
També m'agradaria fer una reflexió sobre els drets naturals. Molta gent crec que tot en aquesta vida és un dret. Dret a l'habitatge, dret a un lloc de treball, dret a l'educació, etc., etc. Jo crec que els drets naturals són aquells que es podrien tenir en tot lloc i en tota època. Així per exemple, el dret a poder decidir sobre el propi cos d'un mateix, podria ser respectat fins i tot en l'era de les cavernes, cas que haguessin tingut la moral de discernir-ho. Però els drets que he esmentat més amunt, només poden tenir lloc en societats avançades, i en la major part dels casos, per poder “gaudir” d'aquests drets, hi ha d'haver un grup de persones que paguin imposts, la qual cosa ens diu que aquell suposat dret prové d'una immoralitat prèvia. Per tant aquests tipus de drets no són tals, des del meu punt de vista. El què sí hi ha d'haver, és el dret a perseguir aquells beneficis pel propi esforç i sense que ningú t'ho impedeixi.
Espiadimonis,
Tens raó, els drets que conformen l'esperit liberal són el dret a la llibertat (ningú neix esclau), dret a la propietat, dret a la propietat del propi treball, dret a seguir la pròpia consciència i dret a la diferència.
Aquesta societat està curulla de drets però aquests, tal com dius, responen a cituacions circumstancials de l'entorn. No són posicions filosòfiques o ètiques. No tenen res de perennes.
Molts ciutadans d'avui dia tenen en l¡Estat el gran proveïdor celestial, a l'ONG perfecta. És una societat contaminada per l'infantilisme i el reduccionisme acrític.
Publica un comentari a l'entrada