dijous, 1 de novembre de 2007

EL NUL COST ELECTORAL

En tot l'enrenou del TGV, hem pogut veure la incapacitat manifesta dels responsables polítics en totes i cada una de les decisions que han pres. I tot això, malgrat facin veure que els culpables són els constructors.
Així per exemple, veiem que el terreny per on passa, al estar arran de mar, és del tot inestable, i tal com declara un responsable, “el terreny és com un flam”. Potser hagués estat millor escoltar les veus que deien de fer-lo passar pel vallès.
També tenim el problema afegit de les esquerdes. Algú pot arribar a imaginar-se els problemes que causarà la tossuderia de fer un nou túnel que travessa Barcelona? Això no sembla preocupar excessivament els polítics, potser perquè pensen tapar les boques indemnitzant la gent (amb diner pagat pels contribuents, naturalment).
El més penós de tot ha estat veure com el president del govern es fa responsable de tot (només faltaria) però no fa res per tal que la gent pugui visualitzar-ho, negant-se a cessar l'incompetent que és al front del Ministeri de Foment, i el partit que governa la Generalitat, s'ha dedicat més a defensar els seus companys de partit amb vistes a la eleccions que no pas els ciutadans que un dia es comprometé a representar.
Finalment, constatar el fet que les reiterades incompetències del governants (Carmel, apagada a Barcelona a l'estiu, TGV) no semblen suposar-los-hi cap cost electoral si hem de fer cas a les enquestes que s'han fer recentment. Si això és així, i en les següents eleccions el partit que governa no tan sols no disminueix el nombre d'escons sinó que l'augmenta, voldrà dir que, a banda de manca de cultura democràtica i d'alternatives viables, la nostra societat està ben malalta. Agonitzant...

13 comentaris:

Odalric ha dit...

La nostra societat no és que estigui malalta, és que és una societat d'imbècils sense cap mena de remei.

Ho hem d'assumir, amic...

Artur ha dit...

La societat està malalta i a la vegada és estúpida. Per tant, parlem d'un malalt que acumula estultícia. La nostra és la societat ideal per als polítics mediocres, per als oportunistes, per als aspirants a dictador, per als drogadictes del poder.

Recordem que quan paguem un dia més tard del previst un impost la sanció és immediata i significativa. Tanmateix quan les errades surten de la trivialitat, quan les conseqüències són molt greus, llavors no passa res. Mai passa res. Només passa als ciutadans. Ni Orwell hagués esperat tanta malignitat, tanta incongruència, tanta esclavitud mental. Vergonyant i patètic, vomitiu.

espiadimonis ha dit...

Odalric,
Més d'un cop he pensat això que dius tu sobre la imbecil·litat de la gent, i estic disposat a assumir-ho, tal com dius, però, des de sempre, m'ha revoltat l'abús de poder del qui l'ostenta, sigui quina sigui la seva posició. Ja estic veient que o m'hi resigno o m'haig d'exiliar.

Artur,
M'ha cridat l'atenció la frase on dius que "La nostra és la societat ideal per als polítics mediocres, per als oportunistes, per als aspirants a dictador, per als drogadictes del poder." Tens tota la raó. I això és així perquè els polítics ho han volgut. Han fet servir la tàctica tan antiga com la mateixa humanitat, d'impedir l'accés a la cultura i la informació veraç a la població i, al seu lloc, els hi fet arribar un missatge manipulat, per tal de fer-los creure que ells són els seus àngels salvadors i que la intervenció estatal és necessària per tal de desfer les injustícies del mercat.
És un problema heretat de l'anterior règim, que era molt paternalista. Es va canviar el règim dictatorial per una "democràcia" electoral, però el paternalisme va continuar essent el mateix. La manca de cultura democràtica de la població hi ajudà força, i els polítics, actuant com els antics sacerdots, que sumien la gent en la ignorància per controlar-los millor, no han fet res per treure la gent del desconeixement. I així ens va...

Xevi ha dit...

He parlat de quelcom similar al meu blog (tangencialment similar).

joliu ha dit...

L'enquesta de l'Institut d'Estudis d'Opinió estava molt mal feta. Voluntàriament mal feta.
Només el 21,8% afirmaven haver votat CiU a les darreres eleccions al parlament mentre que en realitat ho varen fer un 31,52%. Això fa que el vot 'convergent' estigui infrarepresentat en l'enquesta. Compara:

resultats reals 2006
CiU 31,52%
PSC-CIPC 26,82%
ERC 14,03%
PP 10,65%
ICV-EUIA 9,52%

Baròmetre Oct.2007. darrer vot:
CiU 21,8%
PSC-CIPC 26,1%
ERC 14,8%
PP 3,0%
ICV-EUIA 9,5%

Vegem els resultat del Baròmetre i fem correccions.
Baròmetre Oct.2007. votaria demà:
CiU 16,6%
PSC-CIPC 20,2%
ERC 10,2%
PP 2,4%
ICV-EUIA 7,7%

Correcció:
CiU 24,00
PSC-CIPC 20,76
ERC 9,67
PP 8,52
ICV-EUIA 7,72

El darrer resultat correspon a la intenció de vot en percentatge per partit entre el total d'enquestats.
Cal corregir contant únicament els que votarien (65,1%)
Resultat:
CiU 36,87 (31,52%)
PSC-CIPC 31,89 (26,82%)
ERC 14,85 (14,03%)
PP 13,09 (10,65%)
ICV-EUIA 11,85 (9,52%)
(entre parèntesis resultats parlament novembre 2006)
Projecció en escons:
CiU 51 (48)
PSC-CIPC 39 (37)
ERC 19 (21)
PP 14 (12)
ICV-EUIA 12 (12)
(C's no arriba al 3%)

Si bé és cert que el PSC aguanta i puja, també ho és que CiU puja més. Cal tenir en compte, que la no estrada de C's emmascara les davallades d'ERC i ICV.
Amb aquest resultat el tripartit suma però no s'hagués fet. El PSOE s'havia marcat el límit del 40-50, recordeu? si Montilla no arribava a 40 i Mas passava de 50, el tripi no es reeditava.

espiadimonis ha dit...

Xevi,
He tingut ocasió de comprovar, tal com dius, que has fet un post amb lleugeres semblances. ;-)

joliu,
No tinc cap dubte que les enquestes estan allò que se'n diu "cuinades" a favor del qui les encarrega, però el què sí és cert és que es detecta un desànim al carrer que segurament farà que molta gent s'abstingui per manca real d'alternatives serioses.

Ferran ha dit...

Valdria la pena que algú analitzés seriosament què és el que està portant la nostra societat a aquest semenfotisme, per culpa del qual molts segueixen donant suport, malgrat les patacades constants, als mediocres que ens governen, a Barcelona i a Madrid. Des del relaxament que proporciona la distància física, certament el panorama a casa nostra és per plorar.
En un altre ordre de coses, n'estic fart del "passo de votar perquè no serveix per res". Això és justament el que volen alguns/molts/uns quants polítics: que els deixin fer a ells mentre la societat passa. CAL votar, sempre, en massa!

Josep (sl) ha dit...

Te linko.

espiadimonis ha dit...

Ferran,
Jo crec que el problema està en la manca d'opcions i en que la gent creu inevitable que la mediocritat estigui instal·lada al govern. Al meu entendre, una possible solució serien les llistes obertes, només així, de mica en mica, anirien sortint polítics que actuarien en consciència.


Josep,
Gràcies per l'enllaç, jo també t'enllaçaré.

Guillem Casas ha dit...

Està clar que el sistema democràtic que tenim a casa nostra és penós i que les llistes obertes així com una primera i una segona volta serien molt millors per sanejar una mica aquest país malalt del què parles. (Per pal·liar l'imbecil·litat que menciona l'Odalric). Ara bé, a la gent com nosaltres (crec poder-nos incloure en un mateix sac) el que ens manca és un partit que ens representi. Jo no en trobo a cap.

som 12267 ha dit...

MANIFEST ADREÇAT ALS NOSTRES REPRESENTANTS POLÍTICS, SINDICALS I SOCIALS
adhereix-te

Montse C. ha dit...

Hola Espiadimonis!!
Aquest tema de fer passar l'AVE pel centre de la ciutat, no creieu que està fet expressament per fer caure la Sagrada Família? Els pocs estudis que s'hi han fet, etc. tot plegat és ben estrany. Realment ja no es pot demanar més democràticament. Crec que la gent ha fet el que ha pogut; només queda utilitzar la violència.
Estem patint una crisi institucional molt important: no havia vist mai tan inútil al poder. Sóc de les persones que pensa que els polítics no haurien de cobrar per la senzilla raó que ningú els obliga a estar-s'hi.

espiadimonis ha dit...

Montse,
No crec que el cinisme i la mala llet dels nostres polítics arribi al punt de fer un túnel al costat de la Sagrada Família per fer-la caure. No sóc pas tècnic en la matèria, però crec que avui dia, l'ésser humà té prou tecnologia com per poder fer una obra d'aquesta complexitat sense excessius problemes, altra cosa són les corrupcions pròpies de l'obra pública, que en fan baixar la qualitat i posen en evident perill les infraestructures adjacents. Respecte a l'ús de la violència, en sóc totalment contrari. No s'han pas esgotat les vies per mirar d'impedir el pas del túnel per on està programat actualment. Hi ha la via judicial i, si m'apures, el posar-se davant les excavadores, però d'aquí a emprar la violència, hi ha un bon tros. I pel què fa al tema que comentes dels sous dels polítics, en el comentari al post següent n'he escrit unes línies.