EL BOOM

“Si un hom vol evitar la repetició de les crisis econòmiques, ha d'evitar els crèdits fàcils que creen una expansió desaforada i inevitablement porten a la depressió.”

“L'expansió del crèdit pot portar a un boom temporal. Però aquesta prosperitat fictícia ha d'acabar en una caiguda en picat i general del comerç, en una depressió.”

Aquestes dues frases les escrigué Ludwig Von Mises. La primera en el seu llibre “The Theory of Money and Credit” i la segona a “Planned Chaos” , i al llegir-les em ve al cap la situació econòmica actual. Durant uns anys, l'interès del diner ha estat artificialment baix, i com a conseqüència ha creat una falsa sensació de riquesa. Molta gent ha gastat el què no tenia, i tard o d'hora això s'ha de pagar.

Respecte al paper que juguen els governs en aitals cicles, Von Mises escrigué:

“Les fluctuacions cícliques dels negocis no són esdeveniments originats per la imperfecció del mercat lliure, sinó un producte de la interferència del govern en els negocis abaixant els tipus d'interès per sota del què l'hauria fixat el mercat lliure.”

Aquesta aparegué al llibre “Human Action”. La següent, també dedicada a la intromissió dels governs en l'economia, és del llibre “Omnipotent Government”.

"Certament, els governs poden reduir els tipus d'interès a curt termini. Poden fer una emissió addicional de paper moneda. Poden obrir el camí a l'expansió del crèdit per part dels bancs. D'aquesta manera, poden crear una expansió artificial i una aparença de prosperitat. Però aquesta expansió, tard o d'hora es dirigeix amb tota seguretat al col·lapse i a la depressió.”

Per acabar, una altre frase apareguda també a “Human Action”, parlant-nos ja des de dins de la recessió:

"L'expansió desaforada produeix empobriment. Però encara més funests són els seus estralls morals. Abat i desanima la gent. Com més optimistes hagin estat sota la il·lusòria prosperitat del boom, més gran serà el seu desànim i el seu sentiment de frustració. L'individu sempre atribueix la seva bona sort a la seva pròpia eficiència i la pren com a recompensa merescuda al seu talent, diligència i integritat. Però sempre culpa els altres dels contratemps que sofreix, especialment als despropòsits de les institucions social i polítiques. No culpa a les autoritats per haver fomentat el boom. Les culpa per l'inevitable col·lapse.”