La Fundació Catalunya Oberta envia a qui hi està subscrit uns mails setmanals que solen ser molt interessants. Darrerament també envia uns mails diaris amb un breu comentari a una notícia o fet. De vegades se'ls veu una mica el llautó, però sovint són força bons.
El que he rebut avui dijous anava sobre la pamplinada del Protocol de Kioto i l'esperat incompliment per part espanyola. Diu així:
| Espanya lidera la lluita contra el canvi climàtic. Quant a incompliment del Protocol de Kioto, clar. Segons la revista World Watch, l’emissió de gasos amb efecte hivernacle va augmentar el 2007 un 1,8% respecte al 2006. Si és compta des del 1990, la pujada és del 52,3%, quan Kioto fixava un màxim del 15%. En aquest afer, Zapatero actua en la línia més ortodoxa de l’esquerra: amb hipocresia calculada. La seqüència dels fets és: accepta les limitacions de Kioto, les defensa amb passió, ven tarannà, critica als Estats Units, i després... se salta tots els compromisos. Els catalans el veiem venir: Zapatero utilitza exactament la mateixa tàctica amb Kioto que amb l’Estatut. |
Quina pena em fa viure en un país on la gent es queda amb el titular periodístic de la signatura i se n'oblida de fer el seguiment. I què dir del paper ben galdós de la premsa? No havíem quedat que la seva feina era incomodar el poder establert resseguint les seves errades i desencerts?
9 comentaris:
Això de la premsa... on s'ha dit? Si no fan més que seguir els dictats, però dictats de veritat, dels de dalt... Mai havia estat com ara!
A mi també em fa pena i vergonya, la veritat...
Petons, espieta :)
Sí, rita, tens raó,on s'ha dit? En altres països la premsa serveix perquè l'opinió pública controli els governs, però havia oblidat que aquí la premsa serveix perquè el govern controli l'opinió pública...
Està clar, és qüestió de manar. Qui mana és el govern. Per molta força que tingui la premsa, sempre hi estarà supeditada, encara que sigui un mitjà privat... I en casos com aquest, encara més. Ah, i on estan els EUA en aquest comunicat...?! Perquè serà que no és difícil que 'sel's mengi la terra'...!
Està clar, és qüestió de manar. Qui mana és el govern. Per molta força que tingui la premsa, sempre hi estarà supeditada, encara que sigui un mitjà privat... I en casos com aquest, encara més. Ah, i on estan els EUA en aquest comunicat...?! Perquè serà que no és difícil que 'sel's mengi la terra'...!
*MaRiA*, jo no ho veig tan clar. En la meva modesta opinió, el problema de la manca de llibertat de la premsa són les subvencions que cobren, o la forma més glorificada d'aquestes anomenada propaganda institucional. Avui dia, els diaris depenen de les subvencions governamentals per sobreviure, i com que l'adjudicació d'aquestes és subjectiva, doncs és qüestió de portar-se bé, si volen tocar-ne de calents. En altres països, la premsa no cobra ni un cèntim dels seus governs, restant lliure de criticar contra aquest. Penso per exemple en el New York Times i la crítica sense embuts que li fa a Bush. Aquí això seria impensable.
Pel que fa als USA en el comunicat en qüestió, s'explica perquè el text és obra de la fundació Catalunya Oberta, no pas de cap grup que monitoritzi l'acompliment del Protocol de Kioto. De tota manera, podem acusar els USA del que vulguis, però no d'hipocresia, perquè no van signar pas el Protocol.
Trobo el molt encertat el matís què has posat en la resposta al primer comentari.
De fet tant els subvencions directes com encobertes; com la "publicitat institucional" porten a controlar la premsa fent la client del govern, o a fer què és mossegui la llengua davant situacions en què hauria de demostrar independència i com s'ha vist en aquest país (Catalunya) a vegades l'acció del govern i de la màfia s'assemblen molt.
Estem més aprop avui mateix del Pravda que del Washington Post del Watergate.
Sovint és més fiable internet que la premsa!
I més ràpid!
Boncapdesetmana, Espia! ;)
Gràcies josep i Joana pels vostres comentaris. No us puc ampliar més el comentari perquè vaig de bòlit!!
Publica un comentari a l'entrada