PER MOLTS ANYS, ISRAEL

Havia passat molt de temps d'ençà que Abraham sortí de Caldea per dirigir-se a la Terra Promesa. Enmig hi hagué el captiveri de l'Egipte dels faraons o el de Babilònia. Més endavant hi hagué la diàspora, que disseminà el poble per tota l'orb coneguda. Aquella tarda de maig però, el centre del judaisme estava localitzat al centre de Tel-Aviv, en un senzill edifici de l'avinguda Rothschild. Tots els homes i dones que eren congregats allí aquell dia i en aquella hora tenien uns origens d'allò més divers, alguns s'escaparen de la mort dels camps d'extermini nazis o dels progroms de la Rússia tzarista, d'altres havien emmalaltit de malària gairebé fins a morir dessecant aiguamolls a Galilea, tots ells, però, estaven units pel sionisme i el judaisme.

A les 4 en punt, David Ben Gurión s'aixecà i començà a llegir:

"El país d'Israel és el lloc on va néixer el poble jueu. Allí es formà el seu caràcter espiritual, religiós i nacional. Allí adquirí la seva independència i creà una civilització important, a la vegada nacional i universal. Allí escrigué el Llibre dels Llibres per oferir-lo al món.

Exiliat de Terra Santa, el poble jueu li romangué fidel en tots els països de la dispersió, resant a tota hora per recordar-se'n d'ell i esperant sempre, a través dels segles, de tornar al país dels seus avantpassats i reconstruir el seu Estat. Durant aquests darrers decennis retornaren en massa. Romperen el desert, feren renéixer la seva llengua, edificaren ciutats i pobles i fundaren una vigorosa comunitat en contínua expansió, amb vida econòmica i cultural pròpies. Cercaven pau però estaven disposats a defensar-se. Portaren els beneficis del progrés a tots els habitants.

La hecatombe nazi, que anihilà a milions de jueus a Europa, demostrà novament la urgència de la restauració de l'Estat jueu, l'únic capaç de resoldre el problema del judaisme apàtrida, obrint les seves portes a tots els jueus i conferint al seu poble la igualtat en el sí de la família de les nacions. Els supervivents de la catàstrofe europea, així com els jueus d'altres països, reivindicaren el seu dret a una vida de dignitat, de llibertat i de treball, i, sense deixar-se vèncer pel risc ni pels obstacles, cercaren sense descansar endinsar-se en aquesta terra. Durant la Segona Guerra Mundial, el poble jueu de Palestina contribuí plenament a la lluita de les nacions ansioses de llibertat contra l'assot nazi. Els sacrificis d'aquests soldats i els esforços dels seus treballadors el qualificaren per estar entre els pobles que fundaren les Nacions Unides.

En virtut del dret natural i històric del poble jueu, proclamem la fundació de l'Estat jueu en Terra Santa. Aquest Estat portarà el nom d'Israel.

L'Estat d'Israel estarà obert a la immigració dels jueus de tots els països on estiguin dispersats. Desenvoluparà el país en benefici de tots els seus habitants. Estarà basat en els principis de llibertat, justícia i pau tal com foren concebuts pels profetes d'Israel. Respectarà la completa igualtat social i política de tots els seus ciutadans, sense distinció de religió, raça o secta. Garantirà la llibertat de religió, de consciència, d'educació i de cultura. Protegirà els Llocs Sants de totes les creences. Aplicarà lleialment els principis de la Carta de les Nacions Unides.

Preguem intensament a les Nacions Unides que ajudin el poble jueu a edificar el seu Estat i a admetre a Israel en el sí de la família de nacions.

Invitem els habitants àrabs de l'Estat d'Israel a preservar els camins de la pau i a exercir el seu paper en el desenvolupament de l'Estat, sobre la base d'una completa i igual ciutadania i una justa representació en les institucions, provisionals o permanents. Estenem la mà en un desig de pau i bon veïnatge a tots els Estats que ens envolten; els convidem a cooperar amb la nació jueva independent, pel bé comú de tots. L'Estat d'Israel està disposat a contribuir al progrés del conjunt de l'Orient Mitjà...

...Dipositant la nostra confiança en l'Etern Totpoderós, firmem aquesta declaració sobre el sòl de la Pàtria, en aquesta ciutat de Tel-Aviv i en aquesta sessió de l'Assemblea provisional reunida la vigília del dissabte, 5 de Iyar del 5708, o sigui, el 14 de maig de 1948."

Havia nascut l'Estat d'Israel...