diumenge, 29 de juny de 2008

EL KEYNESIÀ

Aquest matí, aprofitant que era diumenge, he romancejat al llit una bona estona. Mentrestant he engegat la ràdio, i poc després han entrevistat una persona la qual han presentat com a catedràtic d'economia. El tema de la entrevista era la crisi, i entre les preguntes que li feien n'hi ha hagut una que m'ha fet adonar que l'home era un keynesià, és a dir, partidari de la intervenció econòmica de l'estat. A la pregunta de si l'estat està fent el necessari per solucionar la crisi, l'individu en qüestió ha respost dient que li semblava que no, que hauria de fer obres públiques i així donar feina a molta gent. També ha dit que s'hauria d'ajudar les empreses a tirar endavant.

Un catedràtic d'economia d'un país que pretén seguir el camí de la modernitat hauria de saber que les obres públiques es financen amb diner públic, i que de la única manera que es pot crear diner públic és prenent-lo al contribuent. Si hi ha crisi, ¿no seria millor deixar el poc diner que els queda als contribuents a les seves respectives butxaques? El diner circularà igualment, perquè aquest país ja no és el d'abans, que entre els seus gens tenia el de l'estalvi. Ara la gent en gasta tants com n'hi entren, entra altres raons perquè els sous són de misèria, i també perquè hem entrat de ple en la societat de consum, i volem tot allò que veiem.

Deixant els diners a les butxaques dels contribuents garantirem que aquests se'ls gastaran amb allò que ells vulguin, mantenint així la seva llibertat individual i assegurant el funcionament dinàmic de l'economia, en el sentit que tot aquell que faci bones ofertes i sigui competitiu, rebrà el premi de l'atenció dels clients.

D'altra banda, les afirmacions del catedràtic eren del tot antagòniques perquè, ¿com es pot ajudar les empreses que deia voler ajudar si prèviament els has cobrat un munt d'impostos per tal de fer unes obres públiques que, a més, no les fas perquè siguin necessàries, sinó per donar feina a un grapat de gent, talment com ho feien els faraons amb les piràmides?

15 comentaris:

Joana ha dit...

Bon dia Espiadimonis,
Ja sé que no és el meu fort l'economia , però el dia a dia em fa adonar que cal saber-ne, perquè , primer , com dius els sous són minces i després perquè ja no es pot estalviar.
Cal però fer esment que l'economia no ens l'arreglarà ni l'estat ni els catedràtics. Potser cal que reflexionem tots i mirem allà on cadascú pot arribar. Deixar-nos de consumisme innecessari i invertir en allò que ens sigui plaent, que no vol dir car, i segur que milloraríem amb salut.
Moltes patologieds actuals són el resultat de l'angoixa per a pagar l'hipoteca, el cotxe, les vacances i arribar a final de mes.
Una societat malalta no és el millor per tirar endavant un país...
Que tinguis un bon diumenge i un bon estiu!

Montse C. ha dit...

Hola Espiadimonis! He estat molt de temps desconnectada a causa de la feina. Per mi, hi ha dos factors claus: les polítiques que s'estan fent per engrescar a la gent a què gasti i demani préstecs, per exemple, per anar-se'n de viatge i crec que no s'ha parlat de la quantitat de diner negre que circula al nostre país. Un país ric, no permetria mai la circulació de tant de diner negre. I en aquests, ningú els controla. És tot plegat, vergonyós!!
Una abraçada.

espiadimonis ha dit...

Hola Joana,

Doncs crec que estàs carregada de raó, però també crec que per resistir els impulsos consumistes que bàsicament ens arriben de la televisió un hom ha de tenir el cap molt ben moblat, i aquí és on rau el problema. Penso que la major part de la gent viu amb una mentalitat molt primària i hedonista, i com més tingués més gastaria. És allò de dir "Què puc tenir?" abans del "Què puc ser?". Per altra banda, el món en el qual vivim s'aguanta precisament per això, i no vull ni pensar què passaria si la gent deixés, de cop, de consumir.

espiadimonis ha dit...

Hola Montse,

Content de tornar-te a veure! el meu comentari al teu hauria de ser gairebé calcat al que he fet a la Joana: la major part de la gent no controla les seves despeses perquè no controla els seus desigs. En quant al que dius del diner negre, jo crec que als països llatins en circula més perquè la gent té la percepció que l'estat és el primer ens corrupte i extorquidor, i per defensar-se del lladronici estatal, intenta amagar-li el major nombre possible de diners per tal que no els hi prengui, tot plegat per finançar les seves corrupteles i els sous i dietes exagerats dels polítics.

Noctas ha dit...

MMMM És aquest dualisme entre liberalisme i intervencionisme de l'Estat. Al meu entendre el dilema no està resolt. En tot cas sóc molt més proper a la postura liberalista i que el diner estigui en mans del contribuent i els impostos siguin els mínims, que no pas de l'intervencionisme fiscal...saludus

mila ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
arcci ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
espiadimonis ha dit...

Noctas,

Al meu entendre aquest dualisme sí que està prou ben resolt. Afortunadament l'aplicació del liberalisme o de l'intervencionisme no ha estat gens teòric en el nostre món, i si mirem la llista de països que tenen una millor economia, veure que, casualment, al capdamunt de la llista hi són els països que apliquen més liberalisme econòmic. Naturalment, també sóc liberal en qüestions de moral, però això ja és un altre tema.

espiadimonis ha dit...

mila,

Sí, això és contribuir a fomentar la bombolla, i a més, és competència deslleial als constructors. Però de debò que no em fan cap pena, han passat uns anys venent cases a preu superior al intrínsec, doncs ara que s'ho facin, però molt em temo que les seves pressions acabaran per tenir èxit, i aconseguiran tenir ajudes de l'estat.

mila ha dit...

Quin embolic!
Torno a escriure el que he esborrat:
El Conseller Castells ha parlat, i ha repetit la lliçó que vas sentir diumenge (extret de La Vanguardia) http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080701/53492556231.html

"Las nuevas actuaciones se dirigirán fundamentalmente a mejorar la liquidez y el acceso a la financiación de las empresas catalanas, así como a impulsar la construcción de vivienda protegida. En este sentido, está previsto la firma de un convenio para la financiación de operaciones de compra de suelo por parte del Incasol para la construcción de vivienda protegida."

No és fer "una bombolla" això?

espiadimonis ha dit...

sí, mila, ja s'havia entès... ;-)

Artur ha dit...

Les creences tenen això: mai es comproven científicament i la creença de que l'estat ho pot resoldre tot i està per damunt de tot (és a dir, que és "bo" per naturalesa) impliquen també la fal.làcia del keynesianisme. L'estat, monstruós organisme que sobreviu amb l'expoliació dels contribuents, controla, planifica i col.lectivitza, esdevenint a la llarga, un despotisme encobert en voler arribar al "pensament únic"

Josep (sl) ha dit...

El keynessianisme com a doctrina econòmica esta en obsolescència des de fa uns 35 anys.
Primer és inflacionista, el keinessianisme és bassa en el consum mentrés que el neoliberalisme en l'estalvi, com més consum més inflació perquè hi ha més diners al mercat.

A més té seriosos inconvenients. Primer de tot la pressió fiscal és políticament impopular, ara mateix el 42%. A més s'ha d'aprovar amb els pressupostos de l'estat el què pot fer innecessària l'aplicació quan aquesta s'hagi aprovat. La manca d'independència portava als governs quan els bancs centrals depenien d'aquests a imprimir moneda. Què causava inflació i devaluacions de la moneda.
Hi havia més diners i aquests papers valien menys.

Aquest "pensament únic" defensa què l'estat i les seves estructures siguin hipertrofiades i suposa què ho poden planificar tot amb rapidesa, eficàcia i eficiència. Que no és ben bé així com més gran i llunyana és l'estructura de poder.
Tota obra pública té un temps d'execució, per tant els efectes no són ni immediats ni l'execució tampoc.
Tampoc té perquè ser eficient, com més gran és "l'estat" menys diners són inversió real i més despeses d'administració.

Jo trobo més adequat i modern l'us de la política monetària com a mitja ràpid i (políticament imparcial, els Bancs centrals ara són "independents" del Govern) eficaç. una reducció d'impostos, que l'estat recapti menys, et permet retenir més diners que tu has guanyat i tu indubtablement els sabràs administrar, segons les teves necessitats, millor què algú en el ministeri d'economia.

espiadimonis ha dit...

Artur,

És tal com dius. Només em queda per dir que tot això s'aguanta gràcies als intel·lectuals a sou del govern, que legitimitzen les accions dels seus amos escapant entre el poble les bondats de l'intervencionisme estatal.

espiadimonis ha dit...

Josep,

El teu comentari és perfecte i dóna lluentor al meu post.
El que sí voldria dir, referent a una frase on dius "Primer de tot la pressió fiscal és políticament impopular, ara mateix el 42%".
Segurament és impopular, però ja fa temps, en una enquesta que vaig poder llegir, els enquestats preferien que els governs els paguessin més coses, encara que fos a costa d'apujar els impostos. Fixa't tu si arribaven a ser curts de gambals.