L'ÀNIMA DE G.

Quan G. finà, la seva ànima se sublimà cap a l’eternitat, que és on habiten totes els ànimes. Allà l’esperaven totes les seves companyes que mai abans havien adquirit una massa corpòria i n’esperaven el torn. Aquestes havien vist marxar l’ànima de G. 84 anys abans, que per l’eternitat és tan poca cosa com el que dura un viatge en Dragon Khan.

-I què, i què, com ha estat? –demanaven totes les ànimes, excitades, rodejant la que acabava d’arribar.

-Què voleu que us digui, el món és tan perfectible... Llegint els llibres d’història he pogut veure les barrabassades que s’han arribat a fer en nom d’uns ideals. Algunes d’aquestes barrabassades encara es fan avui dia. També he vist la gana i la desesperació, i com la gent es comporta com si hagués de viure sempre, sense pensar que el nostre pas per la terra és molt breu.

Les altres ànimes aviat deixaren d’escoltar-la, en part perquè no volien pas sentir que allà on aspiraven a anar no era pas un camí de roses, i en part perquè arribaven contínuament altres ànimes portant novetats.

L’ànima de G. aviat quedà sola i es posà a pensar. No havia esta fàcil, no, el seu pas per la terra, havia quedat fastiguejada per diverses coses, però també hi havia hagut bons moments. Li havia estat concedit d’escoltar els concerts per violí de Paganini, havia pogut veure “Horizontes de Grandeza”, amb Gregory Peck i Jean Simmons, havia vist paisatges corprenedors, havia trobat altres ànimes amb les quals s’havia fos, i tantes i tantes coses...

Ara, un cop havia acabat tot, podria pul·lular per l’eternitat, per veure si per casualitat trobava velles conegudes, però, lentament, anà a posar-se a la cua on sortejaven els tiquets per adquirir un cos mortal, amb la secreta esperança que tornés a tenir un cop de sort i li fos permès de fer un altre viatge...