Parlant en termes econòmics, una depressió és el període de reajustament que, inevitablement, segueix a un boom creat per la inflació o per l'expansió del crèdit -en el nostre cas, la depressió que patim ha vingut donada per aquest darrer motiu-. Les característiques d'un període de depressió són: una activitat empresarial reduïda en gran manera, atur en massa, i misèria. Aquestes característiques continuen fins que les il·lusions del boom han desaparegut del tot, i l'economia s'ha reajustat a la realitat de les condicions existents, que en el cas d'aquest país són de sub-primer món. Tota temptativa dels governs d'interferir en els tipus d'interès, sous i preus, tindrà com a resultat un retard en la recuperació i per tant, la prolongació del període de depressió.
Pels qui vulgueu saber què és l'expansió del crèdit, us diré que, senzillament, és el préstec, per part dels bancs, de molts més diners dels que els impositors han dipositat a les seves arques en qualitat d'estalvi o inversió.
2 comentaris:
Les crisis regularitzen els desajustos i incoherències dels mercats. La bombolla immobiliària havia d'esclatar tard o d'hora, i tothom ho sabia. Els governs, a fi de mantenir-se, ha de manipular els fils de l'economia per a "ajudar els que tenen menys recursos", el que vol dir, en principi, un increment d'impostos (probablement via inspeccions fiscals).
Aquest mètode gairebé "sicilià" de recaptar en èpoques de crisi ha començat fa uns mesos amb la Generalitat amb les inspeccions en les exempcions declarades en l'impost de transmissions patrimonials per l'adquisició de vivendes i locals comercials.
Un govern que fins fa dos dies no deia la paraula crisis no té credibilitat per a poder resoldre allò que no havia detectat. Com més manipuli, pitjor.
Artur,
És cert que, pel fet d'anomenar-se bombolla, es feia evident que un dia o un altre esclataria, però em pregunto per què els responsables no van fer res per tal que no s'inflés tant. No calia ser molt espavilat per veure que com més gran es fes, més mal faria al esclatar. Ensems amb això, hi ha la total ignorància sobre com solucionar-la, fent el contrari del que diu l'ortodòxia econòmica, és a dir, prenent més diners de la gent, via impostos, per crear una economia assistencialista i subsidiària.
Amb semblants incultes al front dels nostres afers, n'hi ha per llarg de veure el final del túnel.
Publica un comentari a l'entrada