No m'estranya l'adoració que els nostres mitjans de comunicació senten per Barak Obama, fins ara aquest senyor ha venut fum i eslògans, i tots sabem la fascinació pels titulars que senten els nostres mitjans de comunicació. És lògic. Els estalvia molta feina: ja tenen els titulars i no han d'examinar els discursos perquè no hi ha res a examinar de tanta buidor.
De tota manera, admeto que el seguiment que s'estava fent al Partit Demòcrata estava plenament justificat; hi havia una pugna entre dos pesos pesants i la lluita era molt interessant. Ara però, la guerra ja ha acabat, i el minutatge dedicat a Mr. Obama supera, de llarg, el que dediquen a Mr. McCain, la qual cosa porta a pensar que els nostres mitjans de comunicació ja han fet la tria, i com sempre, no saben que les seves creences i idees, per molt legítimes que siguin, ni són notícia ni ens interessen. Imagino que això no els ho devien ensenyar a les facultats de periodisme, què hi farem...
Malgrat tot, no puc deixar de dedicar unes ratlles a les notícies que vaig sentir ahir, així que Morfeu em va deixar d'acotxar entre els seus braços. Un cop més, a la nostra premsa se li queia la baba dient que Barak Obama havia triomfat espectacularment en la convenció que havia tingut lloc a Denver per tal de designar-lo candidat de manera oficial. La mateixa premsa va reconèixer que Mr. Obama no és res més que un souflé, perquè va dir que per primera vegada ha presentat propostes. De les que vaig sentir, dues em van cridar especialment l'atenció, per antagòniques i contradictòries. Per un cantó, va dir que volia rebaixar els impostos a la classe mitjana (cosa que està molt bé), però per l'altre cantó, va dir que volia implantar la medecina universal, és a dir, una mena de seguretat social comunista com la que tenim a Europa.
Seria interessant que algú preguntés a Mr. Obama com pensa pagar l'augment de la despesa que causaria la instauració de la medicina universal si a més pretén abaixar els impostos. Quina de les dues promeses pensa incomplir?
12 comentaris:
Sort que et tenim a tu filant prim! :-)
Hahaha, rita. Gràcies per l'elogi ;-)
Bé doncs, decididament votaré McCain.
Vagi per davant que, si fos nordamericà, votaria Obama sense estar-ne del tot convençut.
Dit això, què vols dir amb "seguretat social comunista"? La universalització de la sanitat és, sense cap dubte, una de les poques coses que justifiquen l'existència d'un estat. Entenc que ideològicament cadascú es situï on li sembli millor, i obviament res a dir si estàs amb els republicans, però... em pots explicar el teu punt de vista sobre el tema de la medicina? Em sembla interessant.
Salut.
Pundit,
Ara no sé si te'n fots...
Ferran,
Diferim una mica en quan a la feina que li adjudiquem a l'estat. A parer meu, l'única potestat que li adjudicaria, seria la d'administrar justícia, és a dir, fer lleis, una policia per fer-les complir i un sistema judicial per jutjar les violacions d'aquelles.
Quan dic sistema de seguretat social comunista em refereixo a que "stricto sensu", aquest sistema de seguretat social és allò tan comunista de "tothom dins les seves possibilitats i a cadascú segons les seves necessitats". No és just que tu hagis de pagar per la meva salut ni jo per la teva, especialment si ens les espatllem nosaltres mateixos. Posats a obligar a la gent a assegurar-se, seria molt millor que les empreses de sanitat fossin privades, les quals és indiscutible que ofereixen millor relació qualitat-preu. En les empreses públiques, ni els directius tenen cura de quadrat el pressupost, ni els treballadors tenen por de perdre la feina si no la fan bé. A més, la percepció que té la gent fa que creguin que aquests serveis són "gratis", arribant a l'abús per sobreexplotació. Això fa que tinguem un serveis de tercer món pagats a preu de primer món. Quedaria la gent que, per causes de malaltia física o psíquica no poguessin treballar. Com a ésser humà, estic d'acord a no deixar el proïsme desemparat, i estic totalment a favor de pagar una quantitat extra per tal que aquesta gent, la que realment no es pot valer per a si mateixa, tingui una assistència per tal de portar una vida digna. D'exemples de seguretat social eficaç n'hi han molts en el món, només és qüestió que els polítics no vulguin fer-ne demagògia comprant vots pagant-los nosaltres.
No me'n foto, no. Només em sap greu no ser ciutadana americana, perquè allí sabria a qui votar.
D'acord, pundit. Gràcies per l'aclariment. ;-)
En els darrers dies TV3 s'ha fet un tip de divulgar que la vice-presidenta Palin té una filla embarassada i sense casar, i que això és realment el problema dels republicans. Obren les notícies amb la frase "la contradictòria Sra Palin...".
Avui, però, a TV1 ja diuen que aquesta "contradictòria" republicana ha arrasat a la convenció i que amb un discurs fàcil, entenidor i engresacador pot captivar la classe mitjana americana. Pel que sembla TV3 ha acabat amb tots els cartutxos que li quedaven per sacralitzar Obama.
En fi, la paraula objectivitat de segur que causa arcades a molts dels significats periodistes de TV3
Artur,
I a més hi ha la notícia de que al marit de la candidata el van detenir per conduir sota els efectes del alcohol fa... 22 anys! Qualsevol diria que qui presenta a la vice-presidència és el marit o la filla prenyada.
En canvi, hagués trobat més normal que haguessin fet preguntes comprometedores a la candidata sobre la seva pertinença fa uns anys al Partit Independentista d'Alaska, o aquelles acusacions que se li fan d'abús de poder, però per la nostra premsa potser això són coses tan naturals, que no hi paren esment.
Fa unes setmanes vaig llegir un article de n'Alfons Quintà, on deia que en una conversa que va tenir amb un socialista, aquest li va confessar que a can TV3 hi governava un "soviet" (sic) que anava per lliure, fins i tot del tripartit, i que passaven totes les notícies sota el filtre del marxisme més tronat.
Preparem-nos per veure una santificació darrera de l'altre de Obama per part de TV3, i el blasme constant de McCain. Sort que els catalans no votem a les eleccions nord-americanes. Jo no és que em declari republicà, el que és segur és que en aquests demòcrates de pacotilla mai no els votaria. El que sí que tinc clar és que, quan finalment guanyin els republicans, m'hauré de posar un pitet per eixugar-me la baba quan vegi les cares d'estúpid que se'ls hi posarà a més d'un periodista de TV3 que confon els seus desigs (ben legítims) amb una notícia.
Espiadimonis,
Si guanyen els republicans jo també gaudiré veient les cares dels periodistes.
Tenia un conegut fa molts anys que s'aixecava pel matí a les 6 per posar la COPE i fruïa pensant només en la cara que farien els socialistes que l'escoltessin. Bé, aquest exemple darrer és gairebé malaltís, però, tal com estan les coses, hem de gaudir quan els professionals dolents, fracassen o s'incompleixen les seves expectatives ideològiques.
Ostres Artur,
El teu amic era una mica masoca, eh? :-)
Publica un comentari a l'entrada