Ahir vaig sentir per la ràdio que el genocida Karadzic deia que en el seu moment va pactar la immunitat amb els Estats Units, i que ara tenia por que el matessin. Vaig arrufar el nas, perquè em semblava detectar el que sempre ens volen fer colar: que els USA estan darrera de tot el dolent que hi passa al món. Aquest matí, llegint a l'Alfons Quintà a l'Avui, ho he vist més clar, diu:
Cal tapar-ho tot delirant sobre una entesa entre les bèsties comunistes sèrbies -ara qualificades injustament i immoralment de "nacionalistes"- i els Estats Units. Aquests passen d'haver estat acusats d'intervencionistes en contra dels genocides serbis -cosa que realment van ser i els honora- a pretesos col·laboracionistes. Que sant Boi ens empari!
De tot manera, llegiu l'article sencer, li deixen poc espai perquè els molesta, però la seva lectura continua sent impagable.
2 comentaris:
La gairebé totalitat de personal que ens governa van aplaudir esbojarradament totes les malifetes dels règims comunistes. Ara, tot es xiular i mirar cap a una altra banda.
Quina garantia puc tenir jo d'un president de la Generalitat que fou maoista, després comunista i posteriorment socialista i finalment socialista catalanista i...? Quines conviccions pot tenir una persona tan canviant? Doncs la convicció del poder.
Quines garanties podem tenir els catalans si part de l'staff polític ve del terrorisme de baixa intensitat? ERC està governada ara pels que foren joves pseudo-terroristes i delinqüents. El Vendrell (el del xantatge als càrrecs de confiança) va ser jutjat i crec que condemnat per cremar caixers bancaris...
Com molt bé denúncies, el periodisme, especialment el català, està entestat en fer-nos veure que el dimoni està a l'altra banda de l'Atlàntic. Són les restes del comunisme dels seixanta que va marcar tots els pseudo-intel.lectuals del moment i, entre ells, els periodistes.
Artur,
Doncs sí, gairebé la totalitat dels nostres polítics són de procedència comunista, i encara que s'hagin, diguem-ne, "suavitzat", no deixen de tenir la base de la negació de l'individu i el sotmetiment d'aquest a un òrgan superior.
El mateix passa amb el periodisme. Deu fer uns tres o quatre anys, vaig sentir que en una enquesta que se'ls va fer, les seves preferències polítiques s'inclinaven, majoritàriament, per IC. Sabent aquest detall, comencen a entendre's algunes de les coses que passen en aquest país.
I si hi afegim això de la procedència dels polítics, s'acaba d'entendre la resta, l'encarcarament i la retrocessió del nostre país.
Publica un comentari a l'entrada