Tenir unes idees rígides sobre sexualitat i aplicar-les a la vida diària implica haver-ne de pagar un preu. Si hom té fills adolescents i per tota educació sexual se li diu que no pot practicar sexe fins que arribi al matrimoni, pot ser que se't presenti una sorpresa en forma de filla prenyada o de fill responsable de que una noia quedi en estat.
Ens agradi o no, els adolescents mantindran relacions sexuals, perquè és llei de vida i els temps han canviat. Ja no estem en aquells anys en que l'ascendent dels pares i la por feien que algunes parelles no practiquessin sexe fins arribar al matrimoni. Ara el sexe s'ha banalitzat i ni tan sols fa el respecte de fa una vintena d'anys.
Malgrat tot, reconec el dret dels pares d'educar els seus fills com estimin més oportú, i ningú no té dret a ficar-s'hi, per retrògrades que ens semblin les seves idees ni pel fet de que un dels progenitors es presenti a unes eleccions.
11 comentaris:
El dret a educar els fills de la forma que els pares creguin adequat és un dret ja comentat per Voltaire en el seu opuscle "De la tolerància". Universalitzar l'educació, normalment en mans de l'estat, serveix per a dotar als ciutadans d'eines que els permetin les igualtats d'oportunitats. Per tant, l'educació obligatòria ha de ser, més aviat, formació, és a dir, aprenentatges tals com la lectura, l'escriptura i les matèries necessàries per a fer dels nois uns ciutadans que pensin o puguin arribar a pensar per ells mateixos i ser lliures.
Tanmateix, els estats i els governs els ha envaït la fal·lera d'educar ideològicament i ètica els seus súbdits, afegint al corpus de coneixements tota una allau de normes de moral social i política del moment.
Malgrat que els pares puguin educar en actituds o creences molt allunyades del que pensem "normal", si l¡educació compleix la seva funció, tard o d'hora, la persona pot dubtar i canviar.
El problema en alguns entorns culturals molt diferents és que existeix una animadversió evident envers els valors occidentals, essent l'escola un motiu més de rebuig i de menyspreu dels seus continguts. Heus aquí la problemàtica: si la moral familiar repudia l'escola, la percepció del nen també serà de recusament i això farà fracassar l'educació.
Hola Espiadimonis,
Bé, jo penso que la solució, com pràcticament sempre, està en el punt mig: ni el sexe ha de ser un tabú (com passava fa 40 anys), ni tampoc se l'ha de banalitzar (com passa ara).
Artur,
Aquest teu darrer paràgraf és realment una bona observació, i té una solució realment difícil, tan més com que aquests "entorns culturals diferents" com els anomenes, tenen un nivell econòmic que els impedeix fundar escoles on podrien ensenyar les criatures a la seva manera (sempre i quan no els regiressin el cervell), en comptes d'això se'ls obliga a escolaritzar-los en llocs que potser no voldrien.
JoelCatalà,
En efecte, el punt mig és, sovint, el millor punt on hom es pot col·locar per tal de pensar i actuar. Però estem en un país on el punt mig està mal vist, i sempre estem immersos en lluites fratricides.
P.S. Encantat de veure't per aquí.
Forma part d'aquesta liberalització que estem vivint en alguns aspectes. Personalment no m'agradaria que els meus fills es preguessin el sexe com un joc tot i que en cap moment els prohibiria fer certes coses sempre i quan preguin les precaucions i la consciència "degudament correctes". S'ha banalitzat, en efecte, però és un aspecte en el que ningú és ningú per ficar's-hi.
Guillem,
De fet el sexe és un joc, però que pot portar conseqüències no desitjades. I no només em refereixo a possibles embarassos no volguts. Com sempre i com amb tot, s'han de prendre un mínim de precaucions i, per molt joc que un hom se'l pugui prendre, no treure-li la importància que té.
El sexe és un joc seriós i part del conjunt d'interaccions de parella en una relació.
Participar del sexe pot dur a conseqüències no desitjades. Hi han riscos i precaucions a prendre que els fan inexistents o pràcticament, a no ser que hi hagi inconsciència humana de per mig.
I aquesta és la principal causa de proliferació de MTS i Embarassos d'adolescents.
No cal tornar a fa 40 anys però posar seny és imprescindible.
Exacte, Josep. És això mateix el que penso.
S'ha de follar, això és clar. Després et veus amb setenta anys i el penis flàccid, caigudet i et dius - colló perquè em vaig preocupar de coses tant vanals i no vaig follar més- Així doncs a fer sexe..saludus
Tranquil Noctas; en els països desenvolupats com el nostre encarà que les infraestructures i l'administració colonial ens faci pensar el contrari. Tenim a l'abast petits luxes com la Viagra que permeten què el membre masculí venci la llei de gravetat.
Certament Josep, no hi havia pensat amb la viagra. Cridem tots junts-Visca la Viagra!!!!
Publica un comentari a l'entrada