dissabte, 15 de novembre del 2008

L'INTERVENCIONISME QUE S'ACOSTA

Aquesta setmana, el president del govern espanyol va dir en sessió parlamentària i sense por de fer riure, que la culpa de tota la crisi econòmica actual la té el liberalisme econòmic.


Com sigui que aquest individu ja ens ha demostrat anteriorment i a bastament la seva ignorància, no tan sols per els afers econòmics, sinó en afers d'altre índole, no ha de causar cap sorpresa aquesta nova mostra d'estultícia del qui per desgràcia ostenta el càrrec de president del govern.


No tinc cap esperança que el Sr. Rodríguez llegeixi aquest blog en general i aquest post en particular. Ara mateix el sé ben lluny, desplegant les plomes de paó pel consum intern i fent el ridícul amb les seves, diguem-ne, tesis econòmiques, però en l'improbable cas que arribi a llegir aquest modestíssim blog, voldria dir-li que tots els mètodes d'intervencionisme han fracassat sempre.


Per exemple, la despesa pública no ha creat ni crearà mai llocs de treball addicionals, digui el que digui l'inefable Keynes. Si el govern augmenta els impostos per tal de crear llocs de treball (els únics llocs de treball directes que pot crear un govern són únicament a nivell de funcionari) això vol dir que la menor disponibilitat de diners per part del ciutadà, li farà abaixar el consum de productes, amb el consegüent augment de l'atur, contrarestant, així, l'augment que il·lusòriament havia prèviament creat. Si per contra, l'augment de la despesa pública no ve del cobrament d'impostos sinó de préstecs bancaris, això significarà una expansió del crèdit i un augment de la inflació. Aital expansió del crèdit, pot portar el país a un “boom” temporal, però aquesta prosperitat és merament fictícia, i acaba amb una depressió econòmica. Ara mateix Espanya n'és un clar paradigma, i d'això sí que el president del govern espanyol es podria presentar com a exemple. Com a exemple del que no s'ha de fer en política econòmica, evidentment.


Un altre idea que els intervencionistes i enemics del liberalisme s'ocupen d'escampar a través de les tertúlies radiofòniques, els articles d'opinió i pamflets doctrinaris disfressats de notícia seriosa és la de que en un món capitalista i globalitzat qui en realitat mana són les grans empreses, les quals no tenen escrúpols a l'hora d'estrangular el pobre consumidor-treballador. La realitat ens diu que en una veritable economia de mercat, el consumidor és qui mana. El fet de comprar o no comprar determina, en darrer terme, el què l'empresari ha de produir, i en quina quantitat i qualitat, i això és tant com dir que el consumidor controla els factors de producció laborals i materials, determina si una empresa té beneficis o pèrdues, i un llarg etcètera.

En aquest sentit, podem dir que el lliure mercat és una democràcia on cada cèntim d'euro és un vot.


Si dels governs europeus depengués, ara mateix seríem bombardejats amb un seguit de normes reguladores que vindrien a afegir-se a les que ja tenim, que ja són moltes. La única veu assenyada la he sentit del president sortint dels Estats Units, ben sovint acusat de dimoni pelut, ignorant i alcohòlic, que al “Federal Hall National Memorial “ ha fet un discurs brillant, on si teniu la paciència de llegir-lo, fa un anàlisi ben acurat del problema, desmenteix algunes de les fal·làcies que han circulat i circulen i dóna motius per a una solució relativament ràpida per el seu país. D'altres països, que viuen instal·lats en la demagògia barata i el dogmatisme, encara trigaran, i el pitjor de tot és que qui en sortirà més perjudicat són les classes socials que els governs socialistes tant diuen defensar.

12 comentaris:

Irene Adler ha dit...

ZP anirà a fer el ridícul a la cimera....i a veure quin preu es cobra Sarkozy

Rita ha dit...

Un post molt didàctic, un cop més.

Ja saps que com m'agrada aprendre de tu.
Petons!

espiadimonis ha dit...

Morgana,

Això també ho pensava jo. Amb el temps sabrem el preu que costa el seient de Washington

espiadimonis ha dit...

Rita,

M'alegro que el trobis didàctic. Gràcies per llegir-me!

Anònim ha dit...

Espiadimonis (i altres amics): la frase del President Bush que trobo clau és aquesta: "History has shown that the greater threat to economic prosperity is not too little government involvement in the market, it is too much government involvement in the market."

Pocs, o cap, dels presidents europeus la subscriuria. I m'ensumo que el President electe Obama tampoc. O sigui que, tal i com dius al títol del post, Espiadimonis, sembla que "s'acosta" més intervencionisme governamental.

espiadimonis ha dit...

Joel,

Efectivament, penso que aquesta és una de les frases més interessants, sinó la que més, que va dir el president Bush. I crec que és una llàstima que l'únic de la cimera que tenia les idees una mica clares sigui precisament qui ja no serà present a la propera.
I és que l'opinió pública està tan intoxicada respecte a temes econòmics, que espera amb ànsia que s'aprovin normatives i regulacions que els coartin la llibertat i castigui aquell que demostra tenir un xic d'iniciativa empresarial. Avui mateix i sense anar més lluny, sentia una tertúlia a RAC1, on es deia per enèsima vegada que el liberalisme era el culpable de l'atzucac on ens trobem. Si uns universitaris pretesament intel·lectuals opinen això, ¿quines idees no tindrà el gran grup d'oients? I no vull ni imaginar-me el que es deu estar dient a les emissores stalinistes com ara la COM o Catalunya Ràdio...

Josep (sl) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep (sl) ha dit...

Per desgràcia l'economia no és pot predir els cicles i les crisis què hi hauran, qui així ho digui menteix.

No totes les crisis són iguals. I els governs i les autoritats dels Bancs Centrals actuen tenint com referència la crisi anterior i les receptes què la han solucionat. Com és diu dels militars: Que s'entrenen per combatre la guerra que han passat.

I per tant, els remeis d'aquesta cimera tampoc poden posar solucions al futur. Perquè podem resoldre llarg aquesta el que va fallar ahir com el conveni de Basilea. I pot corregir els problemes què aquesta a provocat a nivell financer. Però és impossible predir ni com ni quan serà la pròxima crisi. La del 29 no tenia res a veure amb la del 73 i les solucions que van funcionar el 29 va agreujar la de 73. O la del 92 tampoc va tenir res a veure amb la del 2000.

Dir què el liberalisme ha provocat la crisi sols es parcialment cert per que l'inici esta en un seguit de regulacions que afavorien al sistema financer a jugar a la ruleta russa. Igualment el sistema financer hiperegulat d'Espanya que tenim, gràcies al xoriceig d'un ex president del BE. Ha fet que no entresin al sistema el fons tòxics però també ha provocat la crisi autòctona de la bombolla immobiliària.

No obstant, no hem d'oblidar que mai més gent no sols s'ha enriquit si no com ha reduït la pobresa extrema aquests anys gràcies a aquest liberalisme. I mirant avantatges i inconvenients el liberalisme econòmic ha demostrat què és el millor dels pitjors sistemes econòmics mai inventats pel ser humà.

Anònim ha dit...

Josep (sl),

A aquestes altures de la Història, penso que estem en condicions d'afirmar que l'economia de lliure mercat, altrament dita capitalisme, és l'únic "sistema" --i poso entre cometes "sistema" perque no es tracta d'un constructe econòmic planificat, sinó d'un conjunt de regles econòmiques-- que realment crea riquesa.

I penso que ens trobem en la present crisi per un motiu: pel col·lapse de la picaresca i l'"enginyeria financera" creades per tal d'obtenir beneficis malgrat l'excés de regulació existent. En altres paraules: els "cicles" són culpa de les onades de zel "regulador" dels governs combinats amb males pràctiques econòmiques.

Artur ha dit...

Molt bon article, com sempre. Estem sotmesos a la mentida constant, a la tergiversació abnegada de la realitat, especialment pel polit-bureau de TV3 (o serà ja la KGB?). El problema és que una mentida repetida mil vegades acaba esdevenint veritat. A Espanya tenim una premsa molt poc lliure, ideològicament molt depenent dels poders.

Corren mals temps per als liberals. Quan s'espatlla el cotxe no diem que l'hem de canviar i que hem d'agafar la bicicleta: només cal portar-lo al taller. El periodisme espanyol, tan ignorant en temes claus com l'economia, parlen sense saber del que parlen, opinen sense haver investigat, afirmen sense tenir criteris ni conclusions empíriques. El capitalisme pot tenir petites averies. El capitalisme no garanteix la perfecció ni busca el bé comú: la societat serà més feliç si els individus ho són particularment. Malament quan cerquem la societat perfecta i la colla esparverada de seguidors de l'intervencionisme està ja escridassant els dissidents liberals. Que Déu ens agafi confessats!

Josep (sl) ha dit...

cada cop em preocupa més l'ntervecionisme de l'actual govern tripartit a casa nostra entrant en temes on no crec que hauria de fer.

Com alguns capítols del codi civil català o els impostos sobre bosses.

Anònim ha dit...

Certament és lamentable veure que ara,qualsevol imbècil pot arribar a ser President d'un país. Abans els polítics eren idealistes, ara només són uns aprofitats.
Em queda l'esperança de saber que la societat civil és la que pot fer canviar el rumb d'una nació, mai els governs incompetents com els que tenim a casa.
Que tinguis un Bon Nadal i unes bones festes!!