En les passades eleccions a la presidència francesa, els gals van fer passar a segona volta un lladre i mentider (Chirac), i un feixista (Le Pen). Després tots van sortir al carrer a protestar, però la culpa d'haver triat aquest parell era exclusivament d'ells. Irresponsabilitat manifesta, es podria dir. Cosa gens estranya tractant-se d'una país de somiatruites egocentristes i decadents.
La prova que no només el sistema polític francès és podrit, sinó que ho està tota la seva política, és el personal que es presenta a les eleccions a la presidència que es celebraran a primera ronda el 22 d'abril d'enguany.
Aquí van uns quants exemples:
Jose Bove, l'impresentable anti globalitzador i delinqüent manifest.
Marie-George Buffet, del Partit Comunista.
Arlette Laguiller, Trotskista.
Olivier Besancenot, de la Lliga Comunista Revolucionària.
Dominique Voynet, del Verds.
Philippe de Villiers, del ultradretà Moviment per França.
Frederic Nihous, del Partit per la caça, la pesca la natura i les tradicions. (Sento no poder dir-vos l'ideari polític d'aquests trepes.)
Gerard Schivardi, esquerranos de l'antieuropa.
Jean-Marie Le Pen, sense comentaris, ja el coneixem.
Aquestes són algunes perles de la política francesa, ja em direu quin cistell en pot sortir fent servir aquests vímets.
2 comentaris:
D'això de França en podríem dir "autisme polític". Acabaran aïllats del món.
El problema és que la politica està feta merda a tota Europa
Publica un comentari a l'entrada