dissabte, 16 de juny de 2007

LA LLEI DE FERRO DE L'OLIGARQUIA

La “llei de ferro de l'oligarquia” és una teoria política, desenvolupada pel sociòleg i sindicalista alemany Robert Michels en un seu llibre publicat el 1911 i anomenat “Partits Polítics”. Se la considera una de les lleis sociològiques més importants i el seu anunciat diu que tot camp de l'esforç humà i tota organització, estarà sempre dirigida per una elit relativament petita. Aquesta condició dominarà arreu, sigui una petita empresa, un sindicat, un govern, una casa de caritat o un club d'escacs. En cada àrea, les persones més interessades i capaces, aquelles que s'adaptin o encaixin millor per l'activitat desenvolupada, constituiran l'elit que lideri. Una vegada i un altre, les temptatives per formar institucions o societats que estiguin exemptes d'aquesta llei han fracassat, tots hi han caigut de quatre potes: siguin comunitats utòpiques, com ara els kibbutz a Israel, o la “democràcia participativa” inventada per les esquerres a les darreries de la dècada del 1960 i encara present en el nostre país recolzada pels comunistes, o el gran “experiment de laboratori”, com sovint se l'anomenava, que constituí la Unió Soviètica. Així les coses, l'objectiu ja no és l'eradicació d'aquestes elits, cosa que s'ha provat impossible, sinó la “circulació” d'aquestes elits.

En el món polític de casa nostra, on les sangoneres professionals s'han instal·lat a les poltrones xuclant-nos, a través d'elles, la nostra sang i la nostra llibertat de decisió, la manera de fer “circular” aquestes elits, és instaurant per llei la limitació de mandats. Això, juntament amb les llistes obertes, faria entrar aire fresc en aquesta habitació resclosida que ha esdevingut la política nostrada.

2 comentaris:

Artur ha dit...

Totes les lleis o accions que impliquin una millora democràtica, tal com que el President de la Generalitat surti de la llista més votada, o la d'evitar la fosilització de càrrecs polítics mitjançant les llistes obertes, serà ràpidament vetada perquè vivim en una partitocràcia petrificada.

També el fet de polititzar càrrecs que sovint tindrien com a prioritat la qualificació tècnica fa que la gestió sigui enfarragosa i gens operativa. Fixem-nos per exemple en el cas deks nens o nenes apallissats i agredits pels pares. Els mecanismes "intervencionistes" han fallat (i fallen) estrepistosament, vergonyosament.

L'oligarquia que tenim no és dels millors sinó dels mediocres, i això la fa encara pitjor.

espiadimonis ha dit...

Tens raó Artur. D'exemples d'inoperància en aquest país n'hi han a pleret i no es veu cap senyal de millora enlloc.