La visió que el fals progressisme té del terrorisme islàmic és que aquests actuen moguts per un sentiment d'injustícia, que la societat occidental els ha fet mal al llarg de la història, primer amb el colonialisme i després amb el suposat robatori de les matèries primeres o, senzillament, l'espoliació comercial. També darrerament hem assistit als judicis per l'11 M i hem pogut comprovar, per les declaracions d'un dels implicats, que ho va fer per ressentiment cap al país, no pas per l'aventura de l'exèrcit espanyol a l'Irac, sinó perquè no li van donar papers. O sigui que segons aquesta visió, la culpa de tot l'atzucac terrorista la té la societat.
Sovint es considera la societat com una entitat per si sola, una figura divina i superior que tria i actua. Res més lluny de la realitat. La societat, com a molt, és un grup d'individus que interacciona, i són aquests individus els qui existeixen, pensen, senten, escolleixen i actuen, per a bé o per a mal. Si tots els pobles de la terra haguessin hagut de reaccionar a les injustícies amb terrorisme, la guerra total damunt el planeta seria perpètua. Ha estat una doctrina fal·laç i malvada la que ha galvanitzat un grup d'individus portant-los a assassinar-ne uns altres.
Entenc el sentiment de frustració de molta gent: han tingut uns governants que els han robat i impedit l'accés a la cultura per tal de millorar la seva situació i, en el cas que hagin pogut estudiar, ho han fet amb la cultura controlada pel govern de torn. El resultat ha estat misèria acompanyada d'ignorància, un caldo de cultiu ben perillós si al darrera hi tens un fanatisme dogmàtic. Altre cop el fals progressisme em donarà la culpa a mi, com a part integrant del què ells en diran societat, per haver posat un governant corrupte al front de qualsevol país del tercer món. Aquest argument és ridícul i insultant. En primer lloc, jo no he posat a ningú enlloc, com a molt, i suposant que hi hagués hagut una conxorxa per posar al capdavant d'un país a certa persona, seria culpa de la gent que hi ha participat, no de la “societat” en general. I en segon lloc, no té en compte que aquests països ja fa anys que són independents, de iure i de facto. Ells celebren eleccions -en el cas que facin veure que són una democràcia- o donen el seu consentiment a la situació en la que estan.
Resumint, farien bé certa gent d'enfocar bé el fet del terrorisme global, ens hi va el futur lliure i, en alguns casos, fins i tot la vida. Haurien de deixar velles premisses al calaix, analitzar la situació amb la màxima imparcialitat i rigor i sobretot no fer servir aquest tema per fer electoralisme.
7 comentaris:
En primer lloc crec que l'esquerra veu amb bons ulls o bé "justifica" el terrorisme islàmic per diverses raons:
1) Qualsevol fet que vagi en contra de la forma de vida occidental és ja recolzada o "explicada". Molts pensen que la conquesta islàmica seria un pas intermig fins al comunisme total final (millor dir totalitari absolut).
2) Existeix encara una llavor en el progressisme europeu i espanyol que ve del marxisme dels seixanta.
3) La simplificació argumental del progressisme té la seva font divulgativa en els mitjans de comunicació: de tant repertir una mentida acaba essent veritat.
4) El progressisme aliat també a Palistina i el terrorisme de Hamàs i Al Fatah desconeix que el tiet d'Arafat va col.laborar àmpliament amb Hitler i va posar tota l'empenta per a fer arribar nens i adults jueus als camps d'extermini. També desconeixen que una part de les SS era la denominada "Brigada Musulmana".
Per acabar: el ministre Moratinos ens tranquil.litza a tots explicant-nos que l'atemptat del Iemen no anava dirigit específicament contra ciutadans bascos i catalans. Ui, quina tranquil.litat! Si em maten que sigui fruit de la revolta dels oprimits musulmans! No pot ser que, després de la retirada de tropes i de l'Aliança de Civilitzacions de l'ínclit Zapatero l'integrisme islàmic tingúes en el punt de mira els espanyols!.
Ai, quanta estupidesa!!
Brillant debat, sí senyor.
Tots dos descriviu perfectament el problema d'occident i el progressisme suïcida.
Però jo afegiria un fet més i és el paternalisme implícit que amaguen les seves argumentacions.
Consideren que la culpa de tot el mal en el tercer món és culpa d'occident i que per això passa el que passa.
O sigui, es veu que no hi ha tercer món no-musulmà, però està clar que les seves poblacions són incapaces de prosperar pq occident és dolent.
Aquest missatge d'incapacitat d'uns i capacitats (malèvoles, clar...) d'altres descriu un mon maniqueu on els "desesperats" no tenen altres camins que la destrucció.
No en saben més, pobrets...
Tot plegat, un argument totalment classista i/o racista en aquells que suposadament defensen el contrari.
Curiós...
Gràcies, Artur i Odalric, pels vostres comentaris. Hem enriquit el meu post ampliant-lo i matisant-lo. Només voldria afegir, respecte a la sintonia entre comunisme i islamisme, que sembla ben natural donat el milenarisme i antiliberalisme d'ambdós. El què no saben és que si mai un dels dos governa un territori, esclafarà l'altre per no tenir competència. Així tenim que en els països que el comunisme ha fet de les seves, la religió, inclosa la musulmana, no ha tingut lloc i viceversa. Pel què fa al paternalisme que comentava Odalric, és més que obvi. Com que l'esquerra sempre s'ha sentit moralment superior, també ha tractat amb condescendència els negrets i morets amb aquest posat de "mea culpa". De debò que el tema donaria per un post sencer.
el terrorisme només té una ideologia:
el pobres contra els rics (per tant i per molt que ho volguem amagar, es pur comunisme)
uns pocs tenen molt i molts es moren de gana
salutacions des de Reus
Quanta raó es respira per aquí. D'altra banda ens toca dir que la qüestió ja no només és la de definir el terrorisme sinó com eradicar-lo. Queda clar que les guerres no és que propiciïn més atemptats, o que tot provingui del passat, sinó que són gent que simplement per qualsevol causa contra occident, ataca, sigui la que sigui.
Bé doncs, que les causes en son vàries però les conseqüències queden a ulls de tothom. Com solucionar-ho? Aquest és el verdader problema. La Guerra d'Iraq, per exemple, crec que no cal ser gaire espavilat per adonar-se de que ha estat un fracàs. No ha solucionat res i només ha significat pèrdues en tots els sentits. No ha fet avançar gens o gairebé gens.
La Guerra s'ha de fer des de dins. Crec que UK està fent una bona tasca interior en aquest sentit però així i tot continua implicant viure amb la por al cos.
És un tema complex, no es pot convèncer a fanàtics, no se'ls pot eradicar.
Això sí, prou de cantarelles progres, com ja bé dius a l'article i com bé comenten l'Artur i l'Odalric!
Contentant a "Té la mà Maria: El terrorisme busca el caos per a enderrocar un sistema que no s'adapta a la seva voluntat totalitària. Gana la van passar els nostres pares i els nostres avis a la guerra i a la postguerra però cap d'ells esdevingué terrorista.
El terrorisme sorgeix per a imposar ideologia totalitària: Quan les idees són més importants que les persones, llavors és irrellevant que morin més o menys individus en un atemptat: "ells" estan fent el "bé".
Cal que recordem els darrers milers de morts en atemptat terrorista i veurem quina és la "fam" i la "pobresa" que s'amaga al darrera: cap, només totalitarisme islàmic. A l'integrisme no li molesta la fam sinó la nostra llibertat. NO ens volen lliures.
Si ens aturem a mirar l'ultra riquesa dels emirats àrabs veiem que aquesta fortuna no ha estat pas utilitzada per benefici del poble. Això pot donar part de raó a "Té la mà Maria", però el problema torna a un dels fils del meu post. ¿És culpa d'occident que un emir robi a tot un poble? Tal com comenta Artur, això va més enllà de rics i pobres, es tracta d'imposar una ideologia pel terror, els molesta el mínim liberalisme que tenim aquí. No crec que el terrorisme islàmic arribi a pensar en imposar-se a occident, però mentrestant tenen els països àrabs o bé subjugats o en perill de ser-ho.
Publica un comentari a l'entrada