Josep Moragues i Mas va néixer al mas Moragues de Sant Hilari Sacalm on hi feia vida de pagès propietari, però donat que tropes franceses molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català, es veié implicat en les turbulències de l'època. A la mort del darrer àustria, sorgí el dilema que portà a la Guerra de Successió. De tots és sabut que Catalunya veié amb simpatia la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria, així doncs, la guerra amb Felip V, l'altre candidat, estava servida. Moragues ascendí ràpidament en l'escalafó, arribant a general de batalla. El resultat de la guerra és ben sabut: derrota dels catalans i decret de Nova Planta. Els qui sobrevisqueren se'n tornaren a casa a intentar continuar amb la seva vida, però no n'hi havia prou amb la ocupació i sotmetiment de la població, se l'havia d'humiliar i reprimir, i per això s'empaitaren els prohoms d'aquella guerra. Alguns, com Rafael Casanova, es feren passar per morts, marxaren de Barcelona i, curiosament, continuà fent d'advocat sense cap impediment, essent perdonat al cap de cinc anys pel rei Felip V. D'altres, com Josep Moragues, no tingueren tanta sort: capturat mentre intentava escapar, fou “jutjat”, torturat i condemnat a mort. Abans de morir, l'arrossegaren pels carrers de Barcelona amb un cavall fins arrivar al patíbul, allí fou degollat, decapitat i esquarterat. El seu cap, com a escarni, fou posat dins una gàbia de ferro que fou penjada al Portal del Mar de Barcelona durant dotze anys. Ningú no tingué els nassos de treure'l abans.
12 comentaris:
Collons, quin final més... tètric (?).
Fixa't que a la diada molta reverència al monument d'en Casanoves i ni se'n parla d'en Moragues. Això no és gratuït. Els polítics (tots una colla de covards dependentistes) fan ofrenes florals a qui? Doncs a un que era tant covard com ells.
Si volem la independència hem de començar a fer ofrenes florals al general Moragues.
Exacte Xevi, més o menys és el què volia dir amb aquest post. Els veritables herois són els que donen la vida, i són els que hem oblidat
Sant Hilari Sacalm...un indret que conec molt.
Jo també penso que va ser un heroi!
Confio que hauràs passat una bona Diada.
DEmà , la tornada al cole! ;)
Gràcies Joana, espero que tu també hagis passat una bona diada. Si tens res a veure amb la professió d'ensenyant, et desitjo que tinguis un bon any, sense sobresalts i amb un bon personal.
Jo el que vull dir és que els polítics catalans, per a no fer enfadar als castellans, han promogut una història del 1714 on s'amaga la figura d'en Moragues, que al meu entendre fou el William Wallace català.
No sé si ho han fet per no fer-los enfadar, el què és segur és un oblit i una desídia imperdonable.
Com se l'ha pogut oblidar tant a un personatge com aquest?
No sé pas perquè no se'n parla més o no se'l homenatge. De fet, en moriren a milers, i ens agafen com a símbol el que va sobreviure. Ja sé que era el conseller en cap de Barcelona, però va morir al llit en les seves velleses i amb un perdó reial. Potser la raó hem de cercar-la amb el què diu en Xevi.
Humm... potser no cal triar.
No tenim excés de patriotes històrics com per anar triant el qui ho va fer millor.
Potser en Casanova va morir al llit, però representa les institucions que VAN DECIDIR LLUITAR més enllà d'Utrech.
Si haguessin sigut uns polítics covards, no haurien continuat la guerra sense aliats.
Això te per a mi molta importància.
Sí, d'acord. No voldria pas desmerèixer en Casanova. Només em queixava dels polítics actuals. Jo crec que una persona que mor pel seu país, mereix més respecte que el que se li ha tributat a en Moragues. Al cap i a la fi, fou una mort horrible, i abans del què marca la naturalesa humana. En definitiva, ell i molts d'altres, van donat tot el que tenien a canvi de no res, perquè el seu país va ser i continua sotmès a un poder forani. Si els poguéssim preguntar a tots els que van lluitar i morir en aquella guerra, segur que, veient els resultats actuals, dirien que la propera vegada que lluiti i mori la seva tia.
És ben cert que crec just que la continuïtat històrica de les nostres institucions mereixen el reconeixement que se li dona pel 11 de setembre.
Però crec cóm tu que la continuïtat històrica del caràcter determinat del "ser" català encarnat en Moragues mereixeria una reconeixement igualment important.
Aquí et dono tota la raó en que crec que els nostres polítics potser no estan a l'alçada per fer aquest reconeixement...
Publica un comentari a l'entrada