Malgrat que els governs ens vulguin fer creure que la inflació és deguda a la poca mesura dels treballadors a l’hora de demanar augments de sou, o a la cobdícia especulativa de l’empresariat, la realitat és que la inflació es deu bàsicament a un excés de diner circulant. La prova la tenim en què quan hi ha una inflació excessiva, el banc central de torn apuja els tipus d’interès en un intent de retirar diner del mercat i col·locar-lo als bancs en les seves múltiples i diverses formes d’inversió.
Això que és tan fàcil d’entendre, també serveix per explicar per què aquesta mesura de les ajudes als lloguers no serveix de res. En efecte, aquesta ajuda injusta fa que l’arrendador potencial tingui més diners a la butxaca, podent gastar així més diners del què hauria pogut fer en un principi. Com que l’oferta de pisos és la que és i la demanda augmenta degut al fet de tenir més diners per gastar, el mercat s’equilibra automàticament apujant els preus. El perjudici se l’emporta aquell que ni té l’edat de rebre subsidis ni té els diners necessaris per poder pagar un lloguer, però sí que paga els impostos d’on surten les ajudes a uns xixarel·los que, renda per renda, poden arribar a cobrar més que no pas els desgraciats que s’han quedat sense ajut. Si us sembla estrany que això passi amb un govern socialista, heu de tenir present que aquesta és la seva filosofia, esprémer a uns per, amb un criteri repugnant, donar a uns altres.
Un altre cosa per mi incomprensible és veure com, locutors i columnistes, no són capaços d’entendre aquestes coses tan senzilles dins el camp de l’economia, i ajuden, amb les seves lloances ignorants, a implementar un pla del tot immoral. Però això seria un tema per un altre post.
7 comentaris:
Els ajuts que es donen al nostre país són insuficients. La família que pensi viure de subsidis ho té claríssim.
No es pot viure pensant en això. Està ben demostrat. També hi ha un altre problema i és que en el nostre país hi ha molta gent que viu del "cuento" i de la "jeta" i això també ajuda a que els ajuts siguin inferiors que en d'altres països.
Home , si que hi ha gent que a espanay viu de la "moma"
I tant que hi ha gent que viu de la bicoca! El problema de l'estat del benestar és que necessita diners per funcionar, i de l'única manera que un estat pot fer diners és prenent-los dels ciutadans. Ho fan en nom d'una pretesa solidaritat, però una solidaritat forçada no és tal solidaritat, és, per dir-ho amb la paraula adequada, un robatori.
La idea paternalista de que l'estat ho pot arreglar tot és errònia, però cala fort en molta part de la ciutadania. El que existeix és una gran desinformació econòmica i una manca de transparència pel que fals origens i aplicacions dels impostos.
Els governs d'esquerra, exhaurides les situacions anòmales del segle XIX i les post-guerres del XX, creuen que "anar endavant", és a dir, "ser progre" és intervenir. Cada cop que l'estat vol controlar un determinat fet, immediatament se li dispara una altra situació que caldrà adobar. És aquest el motiu pel qual Espanya publica anualment milers de lleis, decrets, reials decrets, reglaments, ordres ministerials, etc..., sense comptar amb els seus tentacles perifèrics tals com les diputacions, la Generalitat, els ajuntaments, els consells comarcals...
A més burocràcia, més costos, més despesa pública i més impostos. Val a dir que quan les esquerres parlen de "despesa pública" pot ser, clarament, la convocatòria de places de bidells per al ministeri d'assumptes socials, o convoctòria d'oposicions per a administratius, etc...
El ciutadà "traga" amb allò de les "polítiques socials" que tan agraden a Saures i Mayols, però que no volen dir res, bé, sí que tenen un significat: més i més impostos.
De l'estat del benestar hem passat al benestar de l'estat.
Magnífic comentari, Artur. Jo no ho hagués pogut explicar millor. I és que el desvergonyiment dels polítics és tal, que no en tenen prou en buidar-nos les butxaques, volen, a més, controlar les nostres vides i les nostres ments. D'aquesta manera, es perpetuen en el càrrec i poden continuar escalfant les poltrones.
Amb el tema del cinema passa el mateix. Només Filmax i MediaPro poden aconseguir complir els requisits per a rebre les subvencions ja que tenen prou diners com per assegurar-se complir els requisits.
Desconec del tot el món del cinema i els seus subterfugis per aconseguir diners. Si fos per mi, retiraria les subvencions al cinema i al teatre. L'únic que haurien de fer és un bon espectacle per tal que la gent omplis la sala. No és tan difícil, hi han grups que ho han aconseguit, com per exemple "Tricicle".
Publica un comentari a l'entrada