- Un xec de 2.500€ per nadó nascut.
- El dentista de la quitxalla, a càrrec de la Seguretat Social.
- La gent d'entre 20 i 30 anys que vulguin llogar un habitatge i cobrin menys de 22.000€ l'any (o sigui, tots), rebran ajuts de 210 € mensuals. (De fet aquesta mesura ja estava en vigor des del temps de la ministra Trujillo, però ara li han tret la pols, per tal que la ministre Chacón pugui sortir a la portada dels diaris.)
Deixaré de banda el què ens costarà a tots plegats la propaganda electoral del partit que governa, i la immoralitat de la maniobra, només vull alertar de la cada vegada més inaturable anada d'aquesta societat cap a la dependència del poder polític, un poder polític amb aires paternals, que ens vigila, ens renya i ens premia com si fóssim criatures en comptes d'éssers teòricament lliures.
10 comentaris:
I amb el CAC dient què ha de sortir per la tele i què no.
No som lliures però ens ho creiem. És molt trist.
Això del CAC l'haurien de dissoldre ràpidament en nom de la democràcia i la llibertat d'expressió. Però què podem esperar d'una societat controlada?
No puc entendre res de tot això.
És difícil entendre-ho, Moré. Només si ho miro des de la perspectiva que són uns poca-vergonyes començo a capir la seva actitud.
El més trist és el nul sentit crític de la gent. No tenim ni dignitat, ni vergonya, ni sentit del ridícul...
A patades els hauríem de foragitar aquests polítics populistes!
Odalric,
És que vivim en un país on a la gent se li ensenya des de sempre a mirar de extreure el màxim possible de la mamella estatal. Tot és qüestió de manca de moral.
El paternalisme estatal, fruit de segles de burocràcia i centralisme i també d'anys de socialisme, socialdemocràcia i progessisme de pa sucat amb oli, ha esdevingut gairebé en un "onegetisme" patètic.
El sentit de percebre l'estat com una immensa ONG és conseqüència de ciutadans poc crítics, de massa perfectament controlable: "Teniu, agafeu, fixeu-vos en la meva magnanimitat". Gairebé és feudal: el senyor Zapatero senyor del reialme de la ignorància ens regala deducció fiscal i diners si activem la màquina de fer fills.
El liberalisme, que és crítica, que és tolerància, que és individu, no està de moda i la raó és simple: vivim en una societat dúctil i controlable, igual que les societats medievals. Allí la gent era analfabeta i ara, malgrat saber llegir, no entenen res.
L'has clavat Artur.
La gent ha dimitit totalment de les seves responsabilitats en quant a individu i en quant participació social. És més fàcil i còmode esperar que tot li ho faci l'estat.
Faltaria parlar dels bancs; cada cop apugen els interessos i per altra banda perdona les comissions als partits polítics més endeutats.
Espero que peti tot d'una vegada.
Ai, Montse! Si només els hi perdonessin les comissions... Han arribat a condonar-los els crèdits que els hi han fet. Segurament, a canvi d'algunes prebendes.
Publica un comentari a l'entrada