L'OBJECTIVISME I EL LIBERALISME EN LA VISIÓ DE L'ORIENT MITJA EL 1973

Fa uns mesos, remenant la web de “Mises Institute” vaig anar a parar als arxius en format pdf del periòdic que van editar els “liberatarians” nord-americans des del 1969 fins el 1984. Me'ls vaig anar baixant tots amb la vana esperança de,més endavant, llegir-me els articles que em cridessin l'atenció. De moment, però, mentre me'ls baixava feia un lleugeríssim cop d'ull als titulars i em trobí amb un que no vaig poder estar-me'n de llegir-lo. Corresponia a l'octubre de 1973, en plena guerra del Yom Kippur i diu així:

As this editorial is being written, the tinder box of the Middle East is threatening to burst into full-scale war. Whether this new scare fizzles or not, another round of warfare is someday inevitable, and another and another, until the fundamental deep-seated conflicts are at last resolved. The fundamental conflict is that the state of Israel has grabbed an

enormous amount of Arab land and territory, in the process manufacturing over a million Palestinian refugees who live their lives in the destitution of refugee camps, and creating a subject population of hundreds of thousands of Palestinian Arabs on the west bank of the

Jordan. Israel grabbed this land in two aggressive wars, in each case fueled by American arm and money, and backed by the implicit might of the United States in the wings: the UN partition edict and the ensuing war of 1948: and the war of 1967. (The Israeli attack of 1956 was forced back because, for once, Israel lacked American support.) Whatever the strength of the Arab forces, they have at least one hand tied behind their backs because everyone with eyes to see knows darn well that, should the Israeli forces get into any sizable trouble, American troops, ships, and planes stand ready to bail them out. The reason is startlingly simple: there ain't no Arab votes in the United States, or Arab groups possessed of political or economic power.

Libertarians have, at last, pretty much agreed upon "isolationism" - on the refusal to intervene in foreign wars - as the proper libertarian foreign policy in a world in which nation-States continue to exist. This principle of isolationism, or "non-intervention", has been increasingly accepted in recent years, among liberals and the Left. And perhaps this

concept is still not dead among the Old Right, the isolationists of two and three decades ago. With the Vietnamese and Cambodian conflicts still going on, though with less visible American support, the danger now looms that, imperial war and foreign intervention is looming for the U.S. once again, with all their attendant evils of mass murder, increased taxes and militarism, and perhaps conscription as well. It is time for the antiwar, anti-intervention forces to have the courage to apply their principles to the Middle East, and not to let their vital principles be overriden by the temptations of ethnic chauvinism. It is time to call upon the United States to get completely out of Middle Eastern politics, to stop sending aid to either side, and to let the contending parties slug it out in any war that may arise without a hint of interference on our part. And not the least of the beneficial results of such rigorous non-intervention will be to avoid any possibility of becoming enmeshed in a disastrous global conflict. Hands off the Middle East!

En llegir-lo, em vaig posar les mans al cap. Al meu entendre els “libertarians” nord-americans s'equivocaven completament, i em vaig disposar a pensar sobre l'afer per poder, malgrat la llunyania del temps, rebatre'l. Però no em feu falta trencar-me gaire el cap: el mateix internet em va donar la solució visitant un altre lloc. Concretament fou “l'Ayn Rand Institute”, un institut dedicat a preservar l'obra i la filosofia objectivista fundada per Ayn Rand.

Malgrat que Ayn Rand va dir que els liberals no eren més que “hippies de dretes”, la fundadora de la filosofia anomenada “objectivisme”, compartia més punts amb el liberalisme dels que li hagués agradat reconèixer. Així, l'objectivisme defensa els drets individuals a ultrança, o el capitalisme “laissez-faire “. També era partidària de que l'estat es veiés reduït a la mínima expressió, allò que es coneix com a “minarquia”.

Però una de les coses que separava a Ayn Rand i l'objectivisme amb, com a mínim, certs liberals nord-americans, era el tema d'Israel. Ayn Rand veia l'afer en la seva vessant més pràctica o, si ho voleu, moral. Preguntada Rand sobre què haurien de fer els Estats Units respecte a aquella guerra. La resposta fou contundent i, al meu entendre, magnífica:

“[Hem de] Donar tota l'ajuda possible a Israel. Considerem el que hi ha en joc. No és l'obligació moral de cap país enviar soldats a morir per ajudar un altre país. L'ajut que Israel necessita és de tecnologia i d'armament militar, i ho necessiten desesperadament. Per què hauríem d'ajudar Israel? Israel no només s'enfronta als àrabs, sinó a la Rússia soviètica, que està enviant armes als àrabs. Rússia va darrera del control del Mediterrani i del petroli.

És més, per què estan els àrabs contra Israel? (Aquesta és la raó principal per la qual recolzo Israel.) Els àrabs són una de les cultures menys desenvolupades. Són típicament nòmades. La seva cultura és primitiva, i se senten ofesos amb Israel perquè són l'únic bastió de la ciència moderna i la civilització del seu continent. Quan hi han homes civilitzats que lluiten contra salvatges, recolzes els homes civilitzats, no importa qui siguin. Israel és una economia mixta que s'inclina cap el socialisme. Però quan hi penses -el desenvolupament de la indústria en un continent amb un desert esgotat- contra els salvatges que no volen fer servir el cap, aleshores, si t'importa el futur de la civilització, no esperes que el govern faci alguna cosa. Dónes el que pots. Aquesta és la primera vegada que he contribuït a una causa pública: ajudant a Israel en una emergència.”

Ayn Rand ja no és entre nosaltres però, com he dit abans, l'Institut Ayn Rand s'ha dedicat a mantenir l'interès de la seva filosofia i les seves obres, aquest institut també hi ha dit la seva en el tema del recolzament a Israel, el següent text el podem trobar, si ho voleu, penjat a internet en la versió original:

“Israel i aquells que l'ataquen no són iguals en el sentit moral. Israel és, com els Estats Units, una economia mixta, que manté un respecte important pels drets individuals. Els seus ciutadans, sigui quina sigui la seva raça o religió, gaudeixen de diverses llibertats. Inclosa la llibertat de pensament i la d'expressió, i el dret a la propietat. El propòsit de l'exèrcit d'Israel és només d'auto-defensa: protegir els seus ciutadans dels agressors. Conseqüentment, Israel té el dret moral d'existir.”

“Per contra, aquells que ataquen Israel, són organitzacions terroristes, dictadures i teocràcies, les quals deliberadament violen els drets del seus propis súbdits. Fins i tot si aquestes organitzacions i règims no han comès mai cap agressió contra Israel, no tenen el dret moral d'existir.”

“Òbviament, el recolzament moral de l'Institut Ayn Rand cap a Israel no és una aprovació de totes les seves accions i polítiques. Som crítics, per exemple en el fracàs d'Israel en separar del tot l'estat tan de la religió com de l'economia, tal com demana el principi del dret individual. Però reconeixem que aquells que ataquen Israel no estan cercant pas d'establir un país encara més lliure: estan cercant d'anihilar l'avançada de la llibertat a l'Orient Mitjà.”

“Recolzem Israel no pels seus errors sinó per les seves virtuts, entenem que aquells que amenacen la llibertat d'Israel també amenacen la d'Amèrica. Si tenen èxit en destruir Israel, dirigiran tota la seva atenció als Estats Units.”

"Així, en nom de la justícia i l'auto-preservació, sostenim que Amèrica hauria de recolzar Israel de manera oberta contra els nostres enemics comuns.”