Fa uns mesos, remenant la web de “Mises Institute” vaig anar a parar als arxius en format pdf del periòdic que van editar els “liberatarians” nord-americans des del 1969 fins el 1984. Me'ls vaig anar baixant tots amb la vana esperança de,més endavant, llegir-me els articles que em cridessin l'atenció. De moment, però, mentre me'ls baixava feia un lleugeríssim cop d'ull als titulars i em trobí amb un que no vaig poder estar-me'n de llegir-lo. Corresponia a l'octubre de 1973, en plena guerra del Yom Kippur i diu així:
As this editorial is being written, the tinder box of the Middle East is threatening to burst into full-scale war. Whether this new scare fizzles or not, another round of warfare is someday inevitable, and another and another, until the fundamental deep-seated conflicts are at last resolved. The fundamental conflict is that the state of Israel has grabbed an
enormous amount of Arab land and territory, in the process manufacturing over a million Palestinian refugees who live their lives in the destitution of refugee camps, and creating a subject population of hundreds of thousands of Palestinian Arabs on the west bank of the
Jordan. Israel grabbed this land in two aggressive wars, in each case fueled by American arm and money, and backed by the implicit might of the United States in the wings: the UN partition edict and the ensuing war of 1948: and the war of 1967. (The Israeli attack of 1956 was forced back because, for once, Israel lacked American support.) Whatever the strength of the Arab forces, they have at least one hand tied behind their backs because everyone with eyes to see knows darn well that, should the Israeli forces get into any sizable trouble, American troops, ships, and planes stand ready to bail them out. The reason is startlingly simple: there ain't no Arab votes in the United States, or Arab groups possessed of political or economic power.
Libertarians have, at last, pretty much agreed upon "isolationism" - on the refusal to intervene in foreign wars - as the proper libertarian foreign policy in a world in which nation-States continue to exist. This principle of isolationism, or "non-intervention", has been increasingly accepted in recent years, among liberals and the Left. And perhaps this
concept is still not dead among the Old Right, the isolationists of two and three decades ago. With the Vietnamese and Cambodian conflicts still going on, though with less visible American support, the danger now looms that, imperial war and foreign intervention is looming for the U.S. once again, with all their attendant evils of mass murder, increased taxes and militarism, and perhaps conscription as well. It is time for the antiwar, anti-intervention forces to have the courage to apply their principles to the Middle East, and not to let their vital principles be overriden by the temptations of ethnic chauvinism. It is time to call upon the United States to get completely out of Middle Eastern politics, to stop sending aid to either side, and to let the contending parties slug it out in any war that may arise without a hint of interference on our part. And not the least of the beneficial results of such rigorous non-intervention will be to avoid any possibility of becoming enmeshed in a disastrous global conflict. Hands off the Middle East!
En llegir-lo, em vaig posar les mans al cap. Al meu entendre els “libertarians” nord-americans s'equivocaven completament, i em vaig disposar a pensar sobre l'afer per poder, malgrat la llunyania del temps, rebatre'l. Però no em feu falta trencar-me gaire el cap: el mateix internet em va donar la solució visitant un altre lloc. Concretament fou “l'Ayn Rand Institute”, un institut dedicat a preservar l'obra i la filosofia objectivista fundada per Ayn Rand.
Malgrat que Ayn Rand va dir que els liberals no eren més que “hippies de dretes”, la fundadora de la filosofia anomenada “objectivisme”, compartia més punts amb el liberalisme dels que li hagués agradat reconèixer. Així, l'objectivisme defensa els drets individuals a ultrança, o el capitalisme “laissez-faire “. També era partidària de que l'estat es veiés reduït a la mínima expressió, allò que es coneix com a “minarquia”.
Però una de les coses que separava a Ayn Rand i l'objectivisme amb, com a mínim, certs liberals nord-americans, era el tema d'Israel. Ayn Rand veia l'afer en la seva vessant més pràctica o, si ho voleu, moral. Preguntada Rand sobre què haurien de fer els Estats Units respecte a aquella guerra. La resposta fou contundent i, al meu entendre, magnífica:
“[Hem de] Donar tota l'ajuda possible a Israel. Considerem el que hi ha en joc. No és l'obligació moral de cap país enviar soldats a morir per ajudar un altre país. L'ajut que Israel necessita és de tecnologia i d'armament militar, i ho necessiten desesperadament. Per què hauríem d'ajudar Israel? Israel no només s'enfronta als àrabs, sinó a la Rússia soviètica, que està enviant armes als àrabs. Rússia va darrera del control del Mediterrani i del petroli.
És més, per què estan els àrabs contra Israel? (Aquesta és la raó principal per la qual recolzo Israel.) Els àrabs són una de les cultures menys desenvolupades. Són típicament nòmades. La seva cultura és primitiva, i se senten ofesos amb Israel perquè són l'únic bastió de la ciència moderna i la civilització del seu continent. Quan hi han homes civilitzats que lluiten contra salvatges, recolzes els homes civilitzats, no importa qui siguin. Israel és una economia mixta que s'inclina cap el socialisme. Però quan hi penses -el desenvolupament de la indústria en un continent amb un desert esgotat- contra els salvatges que no volen fer servir el cap, aleshores, si t'importa el futur de la civilització, no esperes que el govern faci alguna cosa. Dónes el que pots. Aquesta és la primera vegada que he contribuït a una causa pública: ajudant a Israel en una emergència.”
Ayn Rand ja no és entre nosaltres però, com he dit abans, l'Institut Ayn Rand s'ha dedicat a mantenir l'interès de la seva filosofia i les seves obres, aquest institut també hi ha dit la seva en el tema del recolzament a Israel, el següent text el podem trobar, si ho voleu, penjat a internet en la versió original:
“Israel i aquells que l'ataquen no són iguals en el sentit moral. Israel és, com els Estats Units, una economia mixta, que manté un respecte important pels drets individuals. Els seus ciutadans, sigui quina sigui la seva raça o religió, gaudeixen de diverses llibertats. Inclosa la llibertat de pensament i la d'expressió, i el dret a la propietat. El propòsit de l'exèrcit d'Israel és només d'auto-defensa: protegir els seus ciutadans dels agressors. Conseqüentment, Israel té el dret moral d'existir.”
“Per contra, aquells que ataquen Israel, són organitzacions terroristes, dictadures i teocràcies, les quals deliberadament violen els drets del seus propis súbdits. Fins i tot si aquestes organitzacions i règims no han comès mai cap agressió contra Israel, no tenen el dret moral d'existir.”
“Òbviament, el recolzament moral de l'Institut Ayn Rand cap a Israel no és una aprovació de totes les seves accions i polítiques. Som crítics, per exemple en el fracàs d'Israel en separar del tot l'estat tan de la religió com de l'economia, tal com demana el principi del dret individual. Però reconeixem que aquells que ataquen Israel no estan cercant pas d'establir un país encara més lliure: estan cercant d'anihilar l'avançada de la llibertat a l'Orient Mitjà.”
“Recolzem Israel no pels seus errors sinó per les seves virtuts, entenem que aquells que amenacen la llibertat d'Israel també amenacen la d'Amèrica. Si tenen èxit en destruir Israel, dirigiran tota la seva atenció als Estats Units.”
"Així, en nom de la justícia i l'auto-preservació, sostenim que Amèrica hauria de recolzar Israel de manera oberta contra els nostres enemics comuns.”
9 comentaris:
Un article esplèndid.
I aquí -crec- podem veure com -per sort- va triomfar la visió de l'Ayn Rand en la política exterior americana.
Odalric,
Doncs sí, sortosament l'administració nord-americana, es posà del costat de la raó i el pragmatisme. Fer un altre cosa hagués estat ser ingenus.
“Recolzem Israel no pels seus errors sinó per les seves virtuts, entenem que aquells que amenacen la llibertat d'Israel també amenacen la d'Amèrica. Si tenen èxit en destruir Israel, dirigiran tota la seva atenció als Estats Units.”
On diu 'Amèrica' podem posar 'llibertat' o 'el mon lliure' i on diu 1973 posem 2007 i s'entén igual.
Probablment existeix un tema semàntic en el concepte de "laissez-faire": si bé en el sentit econòmic pot ser escaient, des del punt de vista de filosofia política, d'ideologia, o d'acció, aquest "laissez faire" esdevé "deixadesa" i si aquesta deixades implica la pèrdua d'algun o de tots els elements bàsics que conformen la nostra societat, capitalista i occidental, cal actuar. Evidentment que aquesta actuació pot ser mesurada i pensada i no ha de ser, explícitament, la guerra. Fixem-nos que la deixadesa occidental que va "despistar-se" davant el creixement del wahabisme saudí i del xiïsme fanàtic ha condicionat gravíssims problemes. Altrament una de les mesures que va fer el sunnisme saudita va ser l'edició de milions de Corans a preus populars, la inversió en mesquites arreu del món i la configuració d'una xarxa oriental de madrasses.
Per tant, seguint la dita bíblica: "Colliràs el que has conreat" i l'islamisme va conrear islamisme mentre que occident no va plantar res. Ara, sense res, ens és molt difícil fer coses. La intervenció tipus guerra és complicada.
Pel que fa a Ayn Rand jo he llegit un parell de novel.les seves molt interessants, ambdues són èpiques defenses de l'individu que lluita contra una societat esclavitzadora. També he tingut el plaer de llegir el seu "Virtud del egoismo", que és un recull d'articles molt interessants. Per desgràcia a Europa (i menys encara a Espanya) no ha estat gaire coneguda, titllant-la sovint de dretana, ultra-conservadora, etc... Durant uns anys fou molt odiada per l'esquerra europea i americana però des de fa temps el seu abast ha quedat reduït
joliu,
Tens raó. I és que la lluita d'Israel (que és o hauria de ser la d'occident) per la seva existència continua gairebé igual com el 1973, sempre vigilant per si li foten un clatellot.
artur,
És cert que els islamistes wahabis han "fet els deures". El que més m'emprenya és que ho han fet amb els calers que els hi hem donat nosaltres, via petroli.
Sobre el què dius que aquí no s'ha fet res, tens tota la raó. Europa ja fa anys que no és ningú en l'escena internacional, i en comptes d'analitzar la situació per mirar de redreçar el continent, països com ara el nostre es dediquen a gastar-se 580.000€ de l'erari públic per comprar 30.000 còpies de la pel·lícula del flamant premi nobel de la pau, i projectar-les a les escoles per adoctrinar la quitxalla en bestieses retrògrades. Potser que amb aquests diners podrien comprar uns quants milers de llibres d'Ayn Rand, com ara "Atlas Shrugged" el qual, segons molta gent, el fet de llegir-lo els ha canviat la vida.
Jo, com a paleoconservative que sóc, he de dir que estic d'acord amb aquell text dels libertarians. Amèrica només ha d'intervenir si els interessos americans estan en joc. Sí, és evident que Israel és el nostre amic, però si comencem a intervenir aquí i allà per ajudar als "amics" el govern i els impostos acabaran creixent. En comptes d'estar immersos en guerres com les que els neocons han planificat, que estan augmentant perillosament el dèficit, el que s'hauria de fer és retallar aquesta excessive spending en totes les àrees. Això també inclou reduccions en "defensa", que de defensa en té ben poc, ja que actualment aquests diners es dediquen a lluitar aquí i allà per ajudar a altres països amb els nostres diners i la vida de joves americans.
Estats Units ha de donar suport a Israel, però no pot lluitar les seves guerres. El que Estats Units ha de fer és utilitzar els serveis d'intel·ligència allà on els interessos americans estiguin threatanats. I punt.
Pel que fa a la teoria de que si Israel cau, aleshores també caurà a Estats Units, això tindria sentit durant la Guerra Freda, on hi havia clarament 2 blocs enfrontats. Avui en dia aquest no és el cas. L'únic problema que té Estats Units ara per ara és el terrorisme, i aquest es combat amb intelligence i law enforcement, no amb intervencions militars internacionals. El pragmatisme passa per fer càlculs freds i decisions racionals, no per la retòrica neoconservadora.
Albrock,
Si t'hi fixes, Ayn Rand no deia pas que els Estats Units haguessin d'intervenir a Israel amb tropes, sinó amb material bèl·lic. És més , dubto molt que els israelians haguessin acceptat tropes foranes. Un exemple n'és la pròpia Golda Meir, que digué que no podien permetre que joves nord-americans lluitessin a Terra Santa.
Un altre tema són les intervencions que els Estats Units han fet a diversos països al llarg de la seva història. No vull ni pensar on i com estaria Europa si els Estats Units no ens haguessin tret les castanyes del foc en diverses ocasions durant el segle XX, i no parlo només de les dues guerres mundials, o les tropes estacionades a l'Alemanya Federal en allò que la gent anomena guerra freda i jo anomeno tercera guerra mundial, parlo de Sèrbia i de Kosovo, que per vergonya europea, no vam saber posar punt i final al genocidi serbi i hagué de venir l'oncle Sam a posar-hi remei. Que altre intervencions eren prescindibles? Potser sí, no ho nego pas, però si tal com dius haurien d'intervenir on els seus interessos fossin amenaçats, gairebé han d'intervenir arreu, donat que una potència mundial de la mida dels USA té interessos arreu de l'orbe.
Si l'ONU no fos una cova de lladres i depravats sexuals, potser podrien disposar d'un exèrcit propi per intervenir en casos de violació flagrant dels drets humans, clar que per fer això, l'ONU no podria donar entrada a països antidemocràtics. En fi, pel què fa a la lluita contra el terrorisme, et dono la raó, entre altre coses, perquè és difícil la lluita militar contra el terrorisme. És molt millor rastrejar d'on treuen els diners i mirar de tallar-los-hi l'aixeta i l'atac quirúrgic i precís quant se sàpiga l'emplaçament d'algun líder.
Tant de bo que els americans s'interessessin per la causa catalana: ara seríem un país lliure. Estic convençuda.
Montse,
Si els americans s'han de fixar en nosaltres, primer hem de fer-los veure que existim, i que la nostra causa és justa i moderna. Però mentre Catalunya sigui antinord- americana i retrògrada, ni ens miraran.
Publica un comentari a l'entrada