50 personalitats catalanes de tot l'espectre polític, han signat el “Manifest d'Acció per la Democràcia”, que reclama elecció directa de diputats i regidors.
El Manifest és el següent:
Al llarg d’aquests últims temps els ciutadans han pogut constatar que:
▪ En les darreres tres convocatòries l’abstenció més els vots en blanc ha superat el 50%.
▪ Al ciutadà només se’l té en compte cada quatre anys al moment de les eleccions.
▪ Les llistes són tancades i bloquejades i furten a la ciutadania la seva representació i mandat.
▪ El Parlament representa més als partits que no als ciutadans.
▪ No hi ha cap possibilitat de relació entre electors i elegit.
▪ És produeixen tota mena de pactes post-electorals que desvirtuen el criteri dels votants.
Tot això desorienta i perverteix el sistema democràtic i el ciutadà se sent decebut, quan no enganyat.
Volem diputats que representin al poble més que al Secretari General del seu partit.
AQUESTA SITUACIÓ HA DE SER MODIFICADA i per això es vol demanar amb perseverança una NOVA LLEI ELECTORAL que:
1) Permeti l’elecció directa de cada diputat i regidor.
2) Reguli la comunicació entre electors i elegits.
3) Garanteixi el govern a la força política més votada, quan aquesta ho sigui de manera molt diferenciada amb la resta.
4) Reguli l’obligació del diputat a informar els electors de les lleis en tràmit i les raons de la seva intenció voten aquesta llei.
Com és lògic, correspon al Parlament concretar aquests criteris en un projecte de llei electoral que els faci efectius sense desvirtuar-los.
FEM UNA CRIDA a totes les persones, a totes les associacions i entitats de la societat civil, sigui quina sigui la seva activitat, per a mobilitzar-nos junts fins a obtenir una cosa tan elemental i necessària com és el dret d’escollir directament els nostres representants, a la seva obligació a que ens informin i escoltin les nostres necessitats col·lectives, i que sàpiguen personalment que la seva continuïtat individual depèn dels nostres vots.
I els 50 primers signants són aquests:
Josep Maria Alsina Roca, Rector universitat
Oriol Amat i Salas, Catedràtic Economia Empresa
Salvador Aragonés i Vidal, Periodista
Daniel Arasa i Favà, Periodista y professor universitat
Antoni Arasanz i Mayoles, Professor universitat
Heribert Barrera i Costa, Expresidente Parlament Catalunya y ex-diputat
Diego Barroso, Presidente European Parents Association
Oriol Bohigas i Guardiola, Arquitecte
Jorge Carreras del Rincón, Advocat
Paulino Castells, Psiquiatra i professor
Núria Chinchilla, Professora d'universitat
Esperança Coll Godó, Enginyera química
Francesc de Carreras Serra, Catedràtic de Dret Constitucional
Fernando De Salas Moreno, Notari
Santiago Dexeus Trias de Bes, Doctor en obstetrícia i ginecologia
Josep Fornas, Ex-diputat del Parlament, editor
Beth Galí Camprubí, Arquitecte
Josep Maria Galí, Directiu d'empresa
Fernando García-Faria i Rialp, Metge
Llorenç Gascón, Ex-dirigent empresarial, empresari
Miquel Gassiot i Matas, Ex-rector d'universitat, enginyer
Josep M. Gené, Empresari
Leopoldo Gil-Nebot, Arquitecte
Marcin Kazmierczarck, Vicerector d'universitat
Josep Martorell, Arquitecte
Àngel Miret Serra, Advocat
Josep Miró i Ardèvol, Ex-conseller, ex-diputado, ex-regidor, enginyer
Pau Molins i Amat, Advocat
Joan Lluís Pérez Fransesch, Professor universitari
Teresa Peyrí Macià, Vda. Pi-Sunyer
Ferran Porta Jacques, Vicerector d'universitat
Carlos Prada, Directiu d'empresa
Josep Puigbó i Valeri, Periodista
Manuel Raventós Espona, Ex-president del Banc d'Aliments, empresari
Josep Maria Romances Pujol, Empresari
Jacint Ros Hombravella, Ex-síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya
Josep Lluís Rovira i Escubos, Empresari
Àlex Seglers Gómez-Quintero, Professor d'universitat
Lluís Seguí, Director d'escola
Carles Sentís i Anfruns, Ex-conseller, ex-diputat, periodista
Josep Manuel Silva Alcalde, Advocat, Membro del Consell de RTVE
Jesús Maria Silva Sánchez, Catedràtic de Dret
Manel Silva Sánchez, Advocat de l'Estat
Josep M. Simón Castellví, Metge oftalmòleg
Jordi Soley i Climent, Gerent d'universitat
Francesc Torralba i Rosselló, Professor d'universitat
Joaquim Triadú i Vila-Abadal, Ex-conseller, advocat
Amèlia Trueta, Vda. d’Strubell,
Francesc Vicens, ex-diputat i ex-regidor
Josep Vila Bassas, Directiu d'empresa
No he trobat que aquest grup hagi fet cap pàgina web per explicar-se i/o per poder adherir-se, però la notícia l'he trobada aquí i aquí.
ACTUALITZACIÓ: Ha sortit la pàgina web d'aquest grup. Us convido a signar per les llistes obertes.
8 comentaris:
No em cansaré mai de dir el que penso: els polítics no han de cobrar perquè ningú els obliga a estar al govern. Haurien de ser gent preparada i gent culta que fessin aquesta tasca com a més, com ho fan teòricament els presidents dels clubs de futbol o com molts que treballem altruïstament pel país.
Montse, discrepo. La política és una feina; exigeix dedicació, hores, fins i tot passió... i això mereix un sou, com en qualsevol feina. Una altra cosa és que hi hagi qui no faci un bon ús de la seva posició en política, però per això cal exigir a la justícia que actuï. Una cosa no treu l'altra.
Pel que fa al manifest, el subscric totalment.
El problema de no cobrar en el món de la política és que només s'hi podrien dedicar els rics o els grans empresaris, perquè d'algun lloc haurien de sortir les virolles per menjar i mantenir una família. Un altre cosa és que hi haurien d'haver més organismes neutrals dedicats a controlar els polítics, la despesa monetària, i les seves accions.
(article meu que he posat al meu blog)
Ja us vaig dir que en 40 anys de dictadura (14.600 dies) els ciutadans no poden votar mai el seu representant. En una democràcia actual que duri 40 anys els ciutadans podran votar durant 10 dies (5 en realitat, si comptem que la jornada electoral és de 12 i no pas 24 hores) d'entre 14.600 de durada de tal periode.
Què vol dir això? Doncs que en una dictadura el ciutadà haurà tingut un 0% de temps en relació a la dictadura per poder canviar les coses, i en una democràcia actual tindrà 10/14.600 que equival a un 0.06%
Així doncs hem triat un sistema que ens permet decidir durant un 0'06% del temps. Un 0'06%, doncs, és la distància temporal que separa una dictadura d'una democràcia moderna.
Jo penso que, actualment, amb la tecnologia de què disposem podríem fer que es pogués canviar el vot dia a dia de cadascun dels ciutadans. Que hi hagués una gran base de dades a on el ciutadà pogués anar i canviar el seu vot. Jo avui voto a els de CiU, però l'endemà fan quelcom que no m'agrada i al cap de 24 hores puc anar a un lloc determinat i canviar el meu vot. Això amb internet és possible. Posem per cas que a cada ajuntament de cada vil·la hi ha una oficina amb una màquina a través la qual podem votar i aquest vot és enviat automàticament al parlament de Catalunya i processsat.
Un polític pot actuar impúnement a les 24 hores d'haver estat votat i fins i tot actuar en contra dels interessos d'aquells que l'han votat (exemple: ERC amb el tripartit 2.0). Farà allò que li plagui fins just abans de les properes eleccions, quan començarà a fer campanya i a fingir que és qui ha demostrat no ser. Si el vot d'un ciutadà pogués canviar cada dia el polític s'ho miraria més i actuaria més d'acord a aquells que l'han votat.
La màquina hauria de tenir una validació que es podria dur a terme amb el DNI. És clar que llavors se'ns plantejaria el problema de la privacitat. El vot aniria vinculat a la persona. El sistema hauria d'estar pensat de manera que cada persona pogués votar només per a ella però que ningú pogués saber què ha votat. O sigui: jo tindria un vot assignat, podria anar-lo canviant però ningú a part de mi hauria de poder conèixer-ho.
Això, en combinació amb les llistes obertes, dinamitzaria la democràcia fins a cotes mai imaginades. Democràcia en temps real.
Xevi, trobo molt interessant el teu punt de vista.
No sé perquè, no puc accedir al teu bloc a través del teu link.
És cert, Ferran, no s'hi pot accedir. Es pot accedir al seu blog a través de l'enllaç que hi tinc a l'esquerra, on hi posa "L'independentista".
Discrepo de què els polítics no cobrin. Si evitem la demagògia ens adonarem què són humans i tenén familia i d'alguna activitat han de subsistir. Entenent què el seu càrrec en les altes esferes els fa inhàbils per una professió remunerada.
En la resta dels 4 punts estic d'acord. Crec què se'ls hauria d'exigir una certa formació adecuada a la tasca què realitzen. També què les famoses dietes s'haurien d'auditar.
Discrepo de què els polítics no cobrin. Si evitem la demagògia ens adonarem què són humans i tenén familia i d'alguna activitat han de subsistir. Entenent què el seu càrrec en les altes esferes els fa inhàbils per una professió remunerada.
En la resta dels 4 punts estic d'acord. Crec què se'ls hauria d'exigir una certa formació adecuada a la tasca què realitzen. També què les famoses dietes s'haurien d'auditar.
Publica un comentari a l'entrada